Un dels sectors que s'està veient més afectat per la crisi del coronavirus és el cultural. Les programacions de teatres, concerts i festivals s'han vist cancel·lades durant aquestes últimes setmanes, i davant la incertesa sobre quant s'aixecarà el confinament i si tot i això, es permetrà la celebració d'esdeveniments amb gran afluència de públic; alguns dels festivals culturals amb més renom del país ja han decidit donar l'any per perdut i traslladar tots els seus esforços cap a l'edició de l'any següent.
En conseqüència, molts grups musicals han hagut de replantejar-se la temporada de concerts. Tot i això, per no perdre els ànims i per trencar amb la monotonia, Tonet, membre fundador d'un dels grups emergents del moment amb lloc de naixement a Altafulla, Porto Bello, ha fet cinc cèntims a TarragonaDigital de com va ser el procés de creació del grup, així com recomanar alguna de les seves cançons per passar millor el confinament.
— Com sorgeix tot plegat, en quin moment decidiu formar un grup?
La idea va sorgir del meu germà i jo, ell d'alguna manera va ser el que em va 'enredar'. Anteriorment ja havíem tocat en altres grups, com als Buhos, on tocava el meu germà. Va participar en el procés d'elaboració d'algunes cançons i, un dia, com que ja tenia pràctica, en va compondre unes quantes i em va oferir la possibilitat de cantar-les. I així va començar tot.
Per la resta d'integrants del grup, vam anar fent càstings i entrevistes per trobar qui encaixava millor en cada instrument, i així vam anar confeccionant el que ara és Porto Bello.
— Toqueu un estil de música, del que s'anomena música festiva, que és caracteritza per ser molt alegre, despreocupada i que fa d'alguna manera una oda a les festes de poble i l'adolescència potser. Quan escriviu i canteu les cançons, us inspireu en les vostres vivències?
Depèn de mil factors realment, no podem dir que ens inspirem en alguna cosa concreta. Simplement, de sobte, comences a improvisar sobre un tema, sobre qualsevol cosa que et remeti a un missatge positiu i es comença a donar forma. Hem cantat sobre els castells, sobre festes majors, que són coses molt lligades a nosaltres però, tot i això, no tenim res clar, cantem sobre el que ens ve de gust. Qualsevol moment i situació podria ser font d'inspiració
—Sou un grup festiu, i dins aquest gènere hi ha grups molt grans i molt exitosos que han aconseguit realment establir-se com un referent, com Txarango, La Pegatina, Buhos, Doctor Prats, entre d'altres. És difícil créixer dins aquest panorama? Quines creus que són les vostres claus d'èxit?
Dins el món de la música, sempre és difícil, has de fer molta feina i treballar molt. Però si fas tot això, hi pots arribar. Una cosa bona que té el mercat català és que en aquest sentit és bastant pur, no hi ha uns grups dominants que no deixen espai a ningú més. Si hom fa una cançó amb molt d'èxit, i l'acompanya un disc igual de bo, al final pujaràs, la responsabilitat és totalment teva.
També s'ha de tenir en compte l'aspecte generacional. Analitzant la situació te n'adones que es tracta de cicles de deu anys. Els grups grans també van plegant, com per exemple ara ho fa Txarango, doncs aquí deixarà un forat perquè sigui ocupat per un altre grup. No ho consideraria un relleu, perquè molts grups que ara arrenquen fan coses molt diferents, però sí que es tracta d'una renovació dels grups que estan més amunt.
—Fa temps tu devies ser un noi jove, d'Altafulla a qui li agradava la festa, etc., i escoltaves grups que són els vostres referents. Ara, tens un grup i has compartit escenari amb molts d'ells. Com ho veus? Impressiona? Què sents trepitjant el mateix escenari que els teus referents?
No t'impressiona de sobte, perquè es tracta d'una sensació que vas assumint de mica en mica, amb comptagotes, però per exemple, en festivals grans, tot i que toques en hores diferents, estàs tocant en el mateix escenari que els teus referents i això et fa fer la reflexió de fins on has arribat.
Per exemple, en un festival que es fa a Girona, que es diu Arts d'Estiu, vam tocar al mateix escenari on dies següents hi va tocar el David Bisbal, el Melendi, el Luis Fonsi... Quan veus el cartell gran, de tot el festival que dura dos mesos, llavors és quan te n'adones fins on has arribat.
— Teniu una gira de concerts bastant carregada aquest estiu. Com ho encareu i quines dates em diries que són més especials per vosaltres?
Primerament, hem de veure com evoluciona la crisi del coronavirus. Es presenta un panorama difícil, ja que ja s'han cancel·lat alguns festivals importants i de renom, i a nosaltres ja ens han cancel·lat concerts d'aquesta gira, així que no sabem com anirà.
Pel que fa a les dates, hi ha alguna festa major important o festival, però tocar en llocs com la plaça de la Font de Tarragona, o la plaça Llibertat de Reus sempre és important i especial, perquè són les places on ens hem criat i sempre ens fa il·lusió. Però no precisament han de ser ciutats grans per gaudir d'un bon concert, hem anat a pobles petits, com l'Ametlla de Mar, i el públic ha donat un escalf que ens ha fet gaudir moltíssim.
— Has nascut i t'has criat a Altafulla, però també has viscut molts anys, i encara hi vius, a Reus, on hi tens amics i família. Però, com ha canviat la teva vida des que tens un grup?
Ha canviat molt, perquè al final tenir un grup passa a ser el teu nou ritme de vida. No es pot fer que una empresa funcioni sense invertir-hi moltes hores. Quan la cosa va començar a ser seriosa, vaig haver d'optar per buscar feines que fossin adaptades a la meva disponibilitat. Durant el primer any de gira, per exemple, jo treballava d'animador en un hotel a Salou i va ser un estiu mortal. Arribava a les vuit del matí, després d'haver estat tota la nit de concert, i a les deu estava fent aqua-gym amb els clients de l'hotel. Fer això durant tres o quatre dies a la setmana és realment de bojos.
Actualment, la meva vida ha canviat molt pel que fa al temps. Jo sóc una persona que quan acaba de treballar, amb la seva feina normal, es posa a fer cançons, a produir videoclips o el que calgui en aquell moment. Per ser músic s'ha de saber fer de tot, no només saber cantar o tocar un instrument. Aquestes coses realment et canvien la vida, però no canviaria Porto Bello per res del món.
— Amb el confinament, és possible que la gent estigui una mica deprimida. Em sabries dir una o dues cançons vostres, que recomanaries per passar el confinament millor?
Et diré una de cada disc. La primera és La Polla, una de les nostres cançons més famoses, alegre i despreocupada i que porta més bon rotllo. La segona, potser triaria Al peu del canó, del nostre segon disc, crec que frases com 'seguim fent el que ens agrada sense aturador, seguim cada matinada al peu del canó' poden ser un bon missatge per afrontar aquesta situació que ens ha tocat viure.
—Què li diries a un grup que estigui començant i que vulgui dedicar-se a la música perquè li vagi bé?
Els hi diria que treballin moltíssim, que facin temes amb cap i, sobretot, que facin la música que realment els agradi, perquè si no t'acabes cremant. Estic tip de veure grups bons, però que gasten diners en bestieses, en fer un gran videoclip per la seva millor cançó, però després la resta del disc és mediocre, per exemple. S'ha de treballar amb cap i esforç, perquè el que t'enduràs serà la bona experiència d'haver viscut tot això.