Roda de Berà està de dol. Aquest 23 d'agost, tot just la vigília de la Festa Major de Sant Bartomeu, ha mort l'entranyable Josep Martorell i Parés, 'Ximet', que mantenia la responsabilitat de jutge de pau del municipi des de 1966. Tenia 90 anys. La notícia, que s'ha conegut a la vila aquest dijous al matí, ha deixat consternada la població a poques hores de la celebració, com cada 24 d'agost, de la Festa Major de Sant Bartomeu —on, cada any, solia participar Martorell a la Processó del Pa Beneït.
Josep Martorell, jutge de pau fins al darrer dia
La figura de Josep Martorell era molt reconeguda i estimada a Roda de Berà. Des de 1966 ostentava el càrrec de jutge de pau del municipi i encara ara, als 90 anys, n'era el titular —tot i que, atesa la seva avançada edat, havia delegat algunes de les seves responsabilitats quotidianes.
Així doncs, de Martorell en queda la seva contribució «a solucionar disputes, discrepàncies o malentesos entre veïns, familiars o amics, des de la més absoluta discreció», segons ha explicat l'Ajuntament de Roda de Berà en un comunicat. Des del mateix consistori s'ha fet pública la notícia a les xarxes socials:
Josep Martorell, molt més que el jutge de pau de Roda de Berà
Segons ha detallat el mateix consistori rodenc, està previst que en les properes setmanes l'Ajuntament organitzi un acte públic de reconeixement a la trajectòria de Josep Martorell. Diversos veïns ja han fet arribar en públic les seves mostres de condol, així com també a la seva família més propera.
Al llarg de la seva trajectòria vital i al marge de l'exercici del seu càrrec com a jutge de pau de Roda de Berà, a Martorell també se'l recorda per la seva trajectòria cívica, com a activista en defensa dels seus convilatans. Així, fa uns anys, Martorell va ser guardonat amb la distinció de Mèrit de Servei Distingit, atorgada pel Consell Comarcal del Tarragonès, que reconeix la trajectòria de persones que destaquen per la seva tasca cultural, científica o social.
Va ser un gran defensor del patrimoni cultural de Roda de Berà i, a la dècada dels 70, va impulsar la construcció del primer càmping a la vila.