Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Íngrid Labrador

Íngrid, la creixellenca de sis anys que triomfa com a actriu d'anuncis

Ja ha aparegut en diversos anuncis publicitaris i ha fet càstings de pel·lícules

Íngrid Labrador
L'Íngrid, molt riallera, xala d'allò més quan fa rodatges d'anuncis o sessions de fotografia. | Àngel Ullate

 

Cantant, ballarina, actriu i perruquera. Tot això alhora és el que vol ser de gran l'Íngrid Labrador, una nena de 6 anys, de Creixell, que estudia primer de Primària a l'escola El Roquissar, d'Altafulla. Voler-ho ser tot alhora, somiar, és típic en qualsevol nen o nena de tan curta edat. Perquè, al capdavall, l'Íngrid és una nena de 6 anys que té, això sí, una feina atípica: tan i tan jove, ja és actriu.

Fa tot just uns dies, la seva veu —i, en un parell de seqüències, la seva imatge— apareixia en un anunci de Tosta Rica difós a les xarxes socials i que s'emet aquests dies a les sales de cinema d'arreu de l'Estat. N'ha fet set o vuit, entre anuncis i sessions fotogràfiques, en menys d'un any i mig.

A Creixell, l'Íngrid i la seva mare, Lola Palomares,  ens expliquen aquesta singular experiència mentre, pel voltant, corre també l'Aina, germana de l'Íngrid, que amb tan sols tres anys ha fet, aquesta mateixa setmana, la seva primera sessió de fotos.

Íngrid Labrador
Íngrid Labrador té 6 anys però ja triomfa en el món de la publicitat com a actriu. | Àngel Ullate

 

«Jugo a que soc una altra persona i m'encanta»

L'Íngrid és, doncs, igual que qualsevol nena de sis anys. Juga al pati amb els seus amics Álvaro, Ivet i Joel, va a les classes de la seva mestra, la Caterina; odia l'anglès i li encanta fer castellà o educació física. Però de tant en tant, és protagonista d'anuncis, el que ella coneix com «jugar a que soc una altra persona». «M'encanta», diu ben segura quan li preguntem si li agrada.

La seva mare, Lola Palomares, s'ha convertit en la fan número 1 de l'Íngrid. La història és curiosa perquè mai se li hagués passat pel cap que la seva filla hagués estat actriu de tan menuda. «Jo era totalment anti-xarxes, sempre li tapava la cara quan compartia fotos a Internet», explica la Lola.  «Molta gent em deia que tenia una nena d'anunci, que ho provés, i jo no en feia gaire cas... fins que en un sol dia, m'ho van dir tres persones diferents, i vaig començar a plantejar-m'ho de manera seriosa», explica.

Així va ser com l'Íngrid Labrador es va apuntar a una agència a Barcelona, Laly, on se senten molt a gust. «He conegut moltes amigues, com la Xènia, la Cloe, la Valentina, la Valeria, l'Emma o la Carla», ens explica la petita. «En els càstings on acudim, coincidim gairebé sempre amb les mateixes nenes, que són de perfils similars», comenta la mare. Amb el temps, s'han fet molt amigues i es veuen més enllà dels càstings a l'agència.

Rodatges, càstings i anuncis

El primer càsting de l'Íngrid va ser a l'octubre de 2017 i la van escollir. Va ser llavors quan es va estrenar, amb l'espot publicitari de 'Bebés Llorones':

Tot i que confessa que el primer dia estava una mica nerviosa,  l'Íngrid ja es mou com peix a l'aigua entre càmeres. «No em poso gens nerviosa», explica, tot i que sí que diu que «a vegades em canso perquè els rodatges són molta estona seguida i els repetim diverses vegades». Des de la seva estrena amb els 'Bebés Llorones' fins al darrer rodatge, de Tosta Rica, han passat uns set anuncis: la majoria per YouTube, i un de televisiu, per 'Barriguitas'.

Un d'ells, per Amazon, s'emet a YouTube als Estats Units i al Canadà. Però la cosa no es tanca en el món de la publicitat. Tot i que no hi ha hagut èxit, per ara, l'Íngrid ja ha estat a dos càstings per a pel·lícules: una a Màlaga i una a Barcelona. Ara es troba en fase de selecció per a dos anuncis que, si fos escollida, permetrien veure l'Íngrid a milions de pantalles arreu del món: un, per Huawei, que s'emetria a la Xina; i un altre per Vodafone, a Itàlia.

Una actriu molt petita, però amb un entorn molt sa

«M'ho passo molt bé, m'encanta», repeteix diverses vegades, entusiasmada, l'Íngrid. «És la base de tot, si no fos així, ni em plantejaria que la meva filla fos actriu», explica Lola Palomares. Sovint, la sobreexposició i l'excés de treball en nens ha estat polèmic.

Però ens respon amb tot el seny del món. «La Generalitat ho té tot molt ben regulat i ens obliga a que la tutora o el director donin el vistiplau a cada rodatge assegurant que les classes que es perd no influeixen en el seu rendiment acadèmic», explica. L'Íngrid sempre ha comptat amb el suport de les seves mestres en aquesta aventura que està vivint.

A més, «tots els diners que guanya, se'n van a un compte corrent que és per ella, i que té obert des del primer dia, i no els toquem per a cap despesa», explica Lola Palomares. «Tinc la consciència molt tranquil·la, criticar és molt fàcil», rubrica. Alhora, Lola Palomares i el seu marit inculquen a l'Íngrid que «aquesta és una extraescolar com una altra, per sortir a anuncis no és millor que ningú». Volen que l'Íngrid visqui amb la màxima normalitat la seva faceta de protagonista d'espots.

aina labrador
L'Aina, germana petita de l'Íngrid, de tan sols tres anys, també apunta maneres: aquesta setmana ha fet la seva primera sessió de fotos. | Àngel Ullate

 

L'Aina, la futura segona actriu de la família?

Tot just aquest dimarts,  l'Aina Labrador, de només tres anys, era la protagonista de la seva primera sessió de fotos. «Sembla que li va agradar, i si a ella també li ve de gust, doncs endavant», explica Lola Palomares. Mentre xerrem, l'Íngrid i l'Aina Labrador corren i juguen al Mirador, un lloc emblemàtic i molt agradable del seu poble, Creixell. 

Canalla normal, una família que toca de peus a terra i un entorn d'allò més sa: l'Íngrid Labrador comença a triomfar en el món audiovisual des de Creixell. Caldrà estar d'allò més atents als seus propers passos, però el més important de tot és que, com fins ara, segueixi xalant. Que segueixi gaudint mentre «juga a ser una altra persona».

Lola Palomares, Íngrid Labrador i Aina Labrador.
Lola Palomares és la mare de l'Íngrid i l'Aina Labrador. | Àngel Ullate

 

També et pot interessar