Les excavacions del jaciment ibèric localitzat a Banyeres del Penedès no han pogut començar encara per la manca d'acord entre l'Ajuntament de Banyeres i els propietaris dels terrenys, perquè es faci la compra de la finca per part del consistori. Segons avança l'ACN aquest dimarts, les discrepàncies econòmiques entre el consistori i la propietat bloquegen l'inici del projecte i amenacen de retardar-lo fins després de les pròximes eleccions municipals.
L'alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, dona fins al 31 de desembre perquè s'arribi a un acord que permeti fer la compra dins aquest mandat. Més enllà d'aquesta data ja no seria viable per la proximitat dels comicis. Des que el passat juliol s'anunciés la descoberta d'un poblat de 2,5 hectàrees al subsòl de Banyeres —el nucli més gran urbà dels ibers a Catalunya—, el consistori negocia amb els dos propietaris dels terrenys la seva compra.
Data límit del 31 de desembre
Un dels propietaris reclama més diners dels que ofereix el consistori, raó per la qual les negociacions no han arribat a bon port fins ara. Segons Benach, l'Ajuntament «no es mourà ni un euro amunt ni un euro avall» de la seva oferta inicial, que no ha volgut fer pública. Si el 31 de desembre no hi ha acord, l'alcalde afirma que el procés de compra de la finca quedarà parat, com a mínim, fins després de les eleccions, i ja serà responsabilitat del nou govern. Això suposaria perdre l'opció de concórrer a subvencions del FEDER i de l'1% cultural dels pressupostos generals de l'estat, ha avisat el batlle.
La Generalitat de Catalunya va permetre una segregació de la finca, amb el qual el consistori pot adquirir només una part dels terrenys, mentre que la zona on hi ha casa construïdes en quedaria al marge. En cas de no arribar a un acord, però, Benach ha apuntat la possibilitat que el pròxim govern municipal expropiï en bloc tota la finca.
La gran ciutat de la Cessetània oriental
El jaciment de Banyeres del Penedès seria una de les ciutats ibèriques més importants de Catalunya, comparable a la d'Ullastret. Un georadar va permetre descobrir que el jaciment té 2,5 hectàrees de carrers, places, edificis singulars, muralles, torres i també un gran fossat. Els investigadors creuen que podria ser la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu que vivia entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, amb la gran capital a Kesse, la Tarragona actual.