El Vendrell ha celebrat durant aquest 2019 els 150 anys de l'arribada de les Germanes Carmelites Teresianes a la ciutat, que va tenir lloc entre el 1868 i el 1869. Com és habitual els últims anys, l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès ha volgut felicitar les festes de Nadal a tots els ciutadans rescatant imatges i una mica d'història, en aquest cas, referent al lligam de l'ordre terciari de carmelites, fundada pel pare Francesc Palau, amb el Vendrell.
La felicitació de l'Arxiu mostra una imatge dels anys vint del segle passat, amb alumnes del col·legi de les carmelites en una aula. L'activitat docent de les carmelites es va iniciar al Vendrell des de bon principi, i estava dirigida primer només a nenes. La seva primera ubicació va ser el carrer de Mar, a l'edifici de l'antic Hospital. Allà acollien, en una sala de maternitat, aquelles nenes provinents de famílies on tant el pare com la mare treballaven fora de casa.
Canvis d'ubicació fins al 1914
El 1880 es van traslladar a l'edifici de l'Hospital Asil del Santíssim Salvador, ja rebent el nom de col·legi de Nuestra Señora del Carmen. Després d'una etapa al carrer del Carreró, entre el 1902 i 1907, les carmelites es van instal·lar el 1914 en un edifici que havia estat el Colegio de Vendrell, situat a la cruïlla de la carretera de Valls i la de Santa Oliva. Hi van estar tretze anys de lloguer, fins que el van comprar el 1927.
Aquest edifici estava situat en uns terrenys amb molta història. Era on el 1874 s'havia construït una de les tres torres de defensa del Vendrell durant les guerres carlistes, una edificació que es va enderrocar el 1881, quan s'hi va fer un col·legi privat de nens. L'edifici va ser obra de l'arquitecte tarragoní Ramon Salas Ricomà, i es va inaugurar el 16 d'octubre del 1882. Va tenir una vida curta, de només nou anys, i posteriorment va ser llogat per un empresari tarragoní, Josep Aleu Massanet, per instal·lar-hi una fàbrica de gèneres de punt, que va estar en funcionament fins al 1910.
Quatre anys després, les germanes carmelites es van traslladar a l'edifici i el van adaptar per a l'activitat docent. Des d'aleshores, s'han mantingut allà, amb l'únic parèntesi dels anys 1937 al 1939, en plena Guerra Civil, quan va ser confiscat i adaptat com a Hospital Militar de sang de segona línia. El 1943, va recuperar la seva funció docent amb el nom de Sagrado Corazón de Jesús, fins que el 1984 va passar a dir-se Sagrat Cor i va introduir l'ensenyament mixt.