El 31 de juliol del 1936, tot just tretze dies després del cop d'estat que donaria inici a la Guerra Civil espanyola, un total de quinze monjos del Sanatori Sant Joan de Déu de Calafell van ser assassinats per milicians. Aquest dimecres, 82 anys després d'aquells fets, l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va presidir una missa a Calafell per rebre les relíquies de dos d'aquells quinze germans del sanatori de Sant Joan de Déu que van ser assassinats els primers dies de la Guerra Civil.
L'Ajuntament de Calafell ha informat d'aquesta cerimònia, durant la qual va prendre la paraula l'actual alcalde del municipi, Ramon Ferré, per recordar que el llegat del Sanatori «continua viu 50 anys després del seu tancament». «Els que hem nascut després de la seva marxa, continuem explicant la història i la seva obra als nostres fills», va destacar Ferré. Les relíquies dels dos monjos es conservaran a la petita capella del cementiri municipal, que des de l'any 2001 està dedicada als màrtirs del Sanatori i allotja altres restes.
Violència contra religiosos
La història de l'assassinat dels monjos del Sanatori s'explica al llibre 'Limosna de amor', que el periodista i investigador Francesc Basco va publicar amb motiu dels 80 anys d'aquells fets. Amb l'aixafament del cop d'estat a Catalunya, part de la població civil i obrera va fer justícia pel seu compte mentre la Generalitat intentava recuperar el control dels carrers.
Molts col·lectius vinculats a la dreta i als colpistes, com el religiós, van patir la violència d'elements incontrolats que s'havien fet forts a partir de la revolta. Un dels casos més flagrants va ser el que es va viure a Lleida el 20 d'agost, quan es van assassinar uns 70 religiosos. També els germans del Sanatori de Sant Joan de Déu van patir aquesta repressió.