El Baix Penedès entra aquest dijous en una nova celebració del Carnaval, una festa popular molt arrelada a la comarca que ha viscut temps millors i altres de no tan bons. D’entre els diferents carnavals que es viuen al Baix Penedès, els del Vendrell, Calafell i Cunit són tres dels més participatius, i els seus orígens es remunten a més de cent anys enrere. Des de Tarragona Digital repassem com se celebrava aquesta festa en aquests tres municipis els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX.
Els boters, protagonistes del Carnaval al Vendrell
El Carnaval al Vendrell és una festa de la qual se’n té referència des de finals del segle XIX. Al llibre ‘L’Abans’ —que recull fotografies antigues del municipi— es fa referència a les celebracions del Carnaval d’abans del segle XX. Aquells carnavals començaven el Dijous Gras quan, al matí, grupets de nens disfressats de pagès anaven de casa en casa fent un recapte d’aliments fins a l’hora de dinar.
A la tarda, el protagonisme l’agafaven els boters, el col·lectiu industrial més important del Vendrell aquells dies. Aquests feien una bota que després era cremada al mig de la plaça Nova. A la primera meitat del segle XX, el Carnaval al Vendrell l’organitzaven diferents entitats socioculturals, com ara la Societat Coral La Lira. El diumenge arribava el Carnestoltes, amb una comitiva que recorria els carrers fins a arribar a la sala del Tívoli, on es feia el ball. El dilluns al matí hi havia una cavalcada de beneficència en favor de l’Hospital.
Amb la Guerra Civil el Carnaval va deixar de celebrar-se, i no es va recuperar fins al 1952, quan la Junta del jovent de la Lira va proposar fer un ball de vestits regionals. Se li va donar aquest nom perquè estava prohibit anomenar-lo ball de Carnaval. Amb el retorn de la democràcia, el Carnaval va anar recuperant, progressivament, la seva esplendor.
Calafell, el Carnaval dels casats i el dels solters
Les primeres referències de la festa d’inici de la Quaresma a Calafell són també de finals del segle XIX, segons s’apunta al llibre de fotografies ‘L’abans’ dedicat al municipi. Segons aquest volum, el Carnaval era una festa popular molt arrelada a Calafell, que tenia els primers actes el Dia dels Innocents, quan es conformava un Ajuntament del Carnaval. L’alcalde era el solter de més edat del municipi i la resta de membres del consistori eren també solters. Aquell dia era festiu, i a la tarda es feia un Ball de Faixes amb la participació dels grallers.
La festa del Carnaval es reprenia a Calafell el Dijous Gras, amb el Dia dels Casats. Si la festa dels solters es duia a terme bàsicament al Casino, la dels casats es feia a la Sala, on es matava una vedella per al dinar i a la tarda i la nit s’hi realitzaven diversos balls. El gruix de la festa es feia el dilluns i el dimarts següents, quan les comparses sortien al carrer, acompanyades d’una banda de música, i llançaven caramels i confits.
Tot i que a principis del segle XX ja es podien veure disfresses, no va ser fins als anys trenta que aquestes van començar a ser majoritàries a la festa. Com als altres municipis, l’arribada de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura va suposar l’anul·lació de la festa. No va ser fins a finals de la dècada dels 40 quan es va començar a recuperar de forma tímida, sempre dins l’àmbit privat o a porta tancada, comptant amb els ulls grossos de les autoritats locals. El Carnaval no va tornar al carrer fins que es va acabar la dictadura franquista.
Les màscares del Carnaval de Cunit
Els orígens del Carnaval de Cunit es remunten a gairebé un segle enrere. Les primeres referències que es coneixen són de principis dels anys 30 del segle XX. Segons testimonis d’aquella època, Cunit feia una rua on hi prenien part diverses comparses que portaven màscares. Les famílies es feien les seves disfresses i sortien al carrer.
«Des de principis del segle XX, a Cunit i a tot el Penedès Marítim el Carnaval era una festa molt sentida», explica el regidor de Turisme de Cunit, Jaume Casañas. Segons Casañas, el Carnaval de Cunit tenia com a referència aquells anys «el Carnaval de Vilanova en termes de contingut». Fa pocs anys, uns cunitencs van intentar fer un documental sobre l’origen de la festa a Cunit, que malauradament va quedar inacabat.
Durant el franquisme també es feia el Carnaval a Cunit, tot i que no es podien portar màscares i era una celebració més modesta, sense mostres de celebració al carrer. No va ser fins que va acabar la dictadura quan aquesta celebració es va normalitzar i es va recuperar definitivament l’any 1988, agafant com a referència el Carnaval de Sitges. L’any passat es van complir 30 anys de la recuperació d’un Carnaval que, actualment, és dels més importants de la Costa Daurada.
