Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Cartell 'Aquí s'hi viu bé' que es pot veure a Calafell.

Els catalans trien Calafell: el municipi lidera el rànquing de migracions internes

Entre els quinze primers llocs també hi ha Cunit i el Vendrell | El Baix Penedès és la segona comarca amb el saldo migratori intern més alt

El Baix Penedès ocupa, des de fa anys, els primers llocs en alguns dels rànquings menys honrosos del país. És una de les comarques amb més atur, amb un dels PIB més baixos i amb dificultats per crear activitat econòmica desestacionalitzada. Però en canvi, segueix sent una de les destinacions més triades entre els catalans que han de canviar de residència.

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat les dades dels moviments migratoris del 2021. Aquestes revelen que, a la llista de moviments intercomarcals, el Baix Penedès és la segona comarca amb el saldo migratori més alt. El saldo de 2.133 nous empadronats procedents d’altres comarques només queda per darrere del que va registrar el Maresme (2.574).

Però si aquests fluxos s’analitzen en relació amb la població de cada comarca, el Baix Penedès ocupa el primer lloc. La taxa de migració interna el 2021 va ser d’un 19‰, per davant de la Cerdanya (16‰) i el Moianès (14‰). És a dir que molts catalans, quan s’han de moure i canviar de residència, acaben triant el Baix Penedès.

Tres municipis entre els quinze primers de Catalunya

Si es mira per municipis, n’hi ha tres de la comarca que estan a la llista dels quinze amb un saldo positiu més gran. Són Calafell (663), que lidera el rànquing català, Cunit (478), que és el quart, i el Vendrell (274), que està en catorzè lloc. Quins motius expliquen aquest efecte crida de la comarca cap a ciutadans d’altres parts de Catalunya?

L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, creu que hi ha una confluència de factors que fan que el municipi sigui la destinació preferida dels catalans. «D’una banda, la gratuïtat de l’AP-7 ha facilitat els desplaçaments laborals cap a la zona de Barcelona», remarca Ferré. Un extrem que encara es podria notar més amb la gratuïtat dels abonaments de Rodalies d’aquest any.

En segon lloc, Ferré destaca el fet que aquí «l’habitatge és més econòmic que a l’àrea metropolitana». Finalment, el batlle fa menció a «la qualitat de vida, perquè aquí hi ha bon clima i un aire més pur que en grans ciutats». Ho resumeix amb el lema ‘Aquí s’hi viu bé’, que es pot veure en diferents punts del municipi.

El tram de platja de Cunit que ha rebut una aportació de sorra.
Cunit ocupa el quart lloc del rànquing de migracions internes. | BP Diari

El batlle creu, però, que bona part d’aquest creixement és de «persones que han convertit la seva segona residència en primera». Per això remarca que «créixer en padró és bo, perquè suposa rebre més diners de l’Estat per a serveis». Des de l’Ajuntament calculen que a Calafell hi poden viure uns 45.000 ciutadans, tot i que els que estan empadronats són menys de 30.000.

Aquest creixement pronunciat de població també té punts negatius, com ara la dificultat que els serveis creixin al mateix ritme o l’efecte rebot de l’habitatge. Ramon Ferré admet que el preu dels habitatges augmentarà i que cada cop hi haurà «menys disponibilitat de pisos de lloguer». Però afegeix que això pot acabar fent que «vinguin rendes més altes, la qual cosa no és dolenta».

Evitar ser una «perifèria marginada»

Jaume Casañas, alcalde de Cunit, coincideix amb alguns dels plantejaments que fa el seu homòleg calafellenc. Casañas també creu que a la comarca «s’hi viu molt bé». «La gent valora la tranquil·litat i la situació geogràfica, i troben la tipologia d’habitatge que busquen, cases amb jardí», explica.

Però fa un crit d’alerta perquè aquells serveis que no depenen dels ajuntaments, com els de salut o ensenyament, estiguin al mateix nivell. «Estem reproduint un patró de creixement similar al de fa vint anys, quan les administracions ens van deixar sols», afirma Casañas. Si això no canvia, el batlle cunitenc tem que la comarca pugui acabar sent «una perifèria marginada» de Barcelona.