Una barca de pesca a Calafell.

La Confraria de Pescadors de Calafell s'esllangueix: «no durarà massa temps»

La pèrdua de la meitat de les embarcacions deixa l'entitat centenària tocada de mort

La Confraria de Pescadors de Calafell s'encamina cap a la seva desaparició. Fa un any, la Generalitat va ordenar que les tres barques calafellenques que estaven ancorades al Port de Vilanova passessin a ser d'aquesta confraria. Les al·legacions presentades a la Direcció de Pesca per part de l'entitat de Calafellvan ser desestimades, així com el recurs d'alçada.

Això significa que la Confraria ha perdut les tres barques més grans que li quedaven, i s'hagi quedat només amb dues embarcacions petites. Fa un any, el patró major de l'entitat, Joan 'Nani' Soler, ja va avisar que això podria comportar la desaparició de la Confraria de Calafell. Contactat de nou per TarragonaDigital, Soler es reafirma en les seves paraules.

«Una situació molt injusta»

«Actualment només queden dues barques petites a la confraria i, sigui per jubilació o pels problemes de pesca que hi ha, no crec que durin massa», se sincera. «Només ens quedaran els locals com un valor patrimonial, és una situació molt injusta», lamenta el patró major. Soler aclareix que, un cop perduts els recursos, només quedava la via judicial, que no van emprendre.

També s'havia plantejat fer protestes involucrant la societat, però la resolució de la Generalitat va arribar en èpoques de nous confinaments. Ara, el desànim és molt gran, perquè la decisió ja està presa. «L'han pres de forma unilateral, sense cap voluntat política per part de la Generalitat», confirma l'alcalde del municipi, Ramon Ferré.

«Un cop molt fort»

Des de l'Ajuntament han donat suport a l'entitat en aquest procés, però les seves al·legacions també han estat rebutjades. La situació de la confraria no és més que un reflex de com es troba actualment l'ofici de la pesca al litoral de Calafell. «Sentimentalment és un cop molt fort, perquè una vegada vam ser coneguts com la platja de la fusta per la quantitat de barques que hi havia a la sorra», recorda Ferré. 

La Confraria de Pescadors va néixer a principis del segle XX i va ser, durant molts anys, la màxima institució del nucli de la Platja. El seu impuls va ser cabdal per obrir el primer consultori de salut i un col·legi per als fills dels pescadors. També va contribuir en la construcció de la primera església de Sant Pere.

«En el moment més àlgid hi havia entre dotze i catorze barques de pescar sardines, cadascuna amb una vintena d’homes a dins», recordava Soler. Una puixança que va començar a anar a la baixa als anys seixanta. Les dues barques que queden en aquests moments suposen el punt més baix d'activitat pesquera de l'entitat.