La platja de Segur de Calafell

Desconstrucció, sistemes dunars i vegetació autòctona: les propostes per gestionar el litoral de Calafell

L'Ajuntament vol millorar la sostenibilitat d'una franja marítima que es troba «al límit»

Desconstrucció d'elements urbanístics, proliferació de sistemes dunars i foment de la vegetació autòctona eliminant l'al·lòctona. Aquest seria, a grans trets, el full de ruta de l'Ajuntament de Calafell per a la gestió del seu litoral. Un litoral que, com admet el mateix regidor d'Ecologia Urbana, Aron Marcos, es troba «al límit».

Les propostes han estat elaborades pel doctor en geologia i geografia Xisco Roig, que ha treballat en plans similars en altres municipis catalans i balears. El passat 15 de desembre, Roig va fer una presentació del pla davant la ciutadania. Va ser un acte que es va fer al Centre Cívic Montse Civit del Port de Segur de Calafell.

Revertir la regressió del litoral

La recepta és la mateixa que Roig ja va explicar al Vendrell el passat juny: una aposta per la renaturalització i la reducció d'elements urbanístics. El doctor va recordar en primer lloc quines havien estat les causes que havien dut les platges a l'actual situació de regressió. Una manca de gestió durant la temporada baixa que Roig atribueix a la desídia de les administracions públiques.

També es va mostrar molt crític amb la construcció d'elements urbanístics que han anat guanyant terreny a les platges. «Quan fa cent anys es van fer conreus al costat de la platja, es va deixar una separació amb un cordó dunar», va recordar Roig. En canvi, amb la urbanització posterior d'aquesta zona, el cordó va desaparèixer, reduint considerablement l'espai de sorra.

A això cal sumar la construcció de ports esportius i espigons, «que han interromput la dinàmica natural de la platja». El doctor va apuntar que, anys enrere, la platja «era una sola unitat morfològica» de Tarragona fins a Vilanova. Tot plegat ha fet que el litoral sigui «menys resilient» a fenòmens naturals com els temporals dels últims anys. 

Sistemes dunars i vegetació autòctona

Les línies d'actuació que s'han proposat en el document de gestió del litoral passen per una potenciació dels sistemes dunars. Aquesta és una iniciativa que ja s'ha començat a desenvolupar amb bons resultats a Calafell. «Les clapes dunars s'han mostrat resistents als temporals, i se'ls hauria de donar continuïtat», va afirmar Roig.

Un segon pas és la substitució d'espècies al·lòctones, com les palmeres, per altres d'autòctones, que permeten una fixació més gran de la sorra. El punt més polèmic és el de la descontrucció d'elements urbanístics, com ara els ports, els espigons i els trams de passeig que estan «sobredimensionats». Un d'aquests trams on s'hauria d'actuar més aviat és el de la plaça del Mil·lenari, a Segur de Calafell.

La plaça del Mil·lenari de Calafell.
Calafell estudia eliminar la plaça del Mil·lenari. | BP Diari

Xisco Roig va apuntar que l'aigua n'està provocant l'erosió dels fonaments i això, a la llarga, pot fer que hi hagi «risc de col·lapse». Des de l'Ajuntament han entomat el repte, admetent que en aquest punt la disjuntiva és clara: «o plaça o platja». El compromís del consistori amb aquesta via també es mostra amb l'eliminació de dos espigons que estaven mig submergits al costat del port.  

Les pors de la descontrucció

El de la descontrucció és un concepte, però, que provoca recels en alguns àmbits. A la presentació del pla, dos exalcaldes del municipi, Joan Maria Triadó i Jordi Sánchez, van exposar els seus dubtes respecte a aquesta via. «Compte amb la descontrucció, perquè d'aquest àmbit també en depèn una economia, i després no es podria fer marxa enrere», va avisar Sánchez.

Per contra, el regidor de la CUP Kilian Fuertes va encoratjar en el mateix acte a explorar aquesta via per revertir les polítiques de les últimes dècades. Aron Marcos, per la seva banda, va voler deixar clar que cap de les actuacions plantejades pel consistori «afecten els usos de la platja». Marcos va puntualitzar que al pla el que s'han fet són recomanacions, algunes de les quals «ja fa temps que les estem desenvolupant».

Un dels aspectes que més incideix Roig és en la necessitat que les estratègies siguin compartides pels municipis veïns. Per això va criticar que a Cunit es vulguin mantenir els espigons que van sorgir a partir de la tèrmica del Foix. El doctor està convençut que el seu manteniment no revertiria en una millora del seu litoral.