La discoteca Louie Vega de Calafell, un local que durant molts anys va brillar amb tota la seva esplendor, viu des de fa anys un deteriorament progressiu que fa témer un mal final per aquest destacat espai de la nit calafellenca. Construït el 1988, aquest edifici de l’arquitecte Alfred Arribas es va catalogar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per la seva singularitat.
Es tractava d’un edifici diàfan, amb diferents nivells al seu interior, construït amb una estructura metàl·lica i amb uns tancaments exteriors fets amb vidre. A la part del darrere hi havia un ampli jardí amb una gran piscina, a la qual hi queia l’aigua d’una cascada que sorgia de la mateixa discoteca. Dels diferents elements que sobresortien de la façana, destacava l’avioneta encastada que hi havia al costat de la porta principal. Era una referència directa a la història que li va donar el seu nom.
L'avioneta que va caure a la zona
A mitjans del segle passat, una avioneta va caure a la zona on anys després s’aixecaria la discoteca. La pilotava una noia que es deia Louie Vega. En el seu honor, la discoteca calafellenca s’anomenaria de la mateixa manera. La discoteca es va inaugurar el juliol del 1988, i va ser un espai molt important de l’oci nocturn de la Costa Daurada durant la dècada dels 90 i els primers anys del segle XXI.
A banda de les festes nocturnes, el local també havia acollit concerts de música, com el que el grup vendrellenc Lax’n’Busto hi va fer l’agost del 2006 per celebrar els seus vint anys de carrera. L’any 2008, el local començava a notar els efectes de la crisi, i tancava portes per primera vegada. Tot i que reobriria el 2010, la segona vida de la discoteca només duraria dos anys, aturant la seva activitat de forma definitiva el 2012.
Un deteriorament imparable
Des d’aleshores, el deteriorament de l’espai ha estat imparable. El fet de ser un edifici catalogat no va impedir el seu saqueig durant els primers anys d’inactivitat. El 2016, la propietat va tapiar les diverses entrades, i l’Ajuntament va fer un tancament al voltant, ja que preocupava la gent que entrava a dins per fer fotografies del lloc. Tot i això, aquestes mesures van durar poc, i actualment hi torna a haver diverses obertures per on es pot accedir a l’interior.
Fer-ho, però, no és gaire recomanable. Diferents elements de l’estructura s’han ensorrat, i la runa s’apila en diversos racons. Els últims temporals que han afectat la zona —com la borrasca Glòria— han provocat la caiguda d’alguns arbres i branques de l’exterior, que han afectat parts de l’edifici. Del deteriorament no se’n salva ni l’avioneta de la Loiue Vega, de la qual cada cop en queden menys parts.
Un BCIL no es pot enderrocar
La catalogació com a BCIL no ha servit per evitar la degradació de l’edifici, però sí que limita les actuacions que s’hi poden fer. L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha explicat a TarragonaDigital que la catalogació del local suposa que, si en algun moment aquest es vol restaurar, s’han de conservar els elements més destacats. Però en l’estat actual sembla difícil que ningú hi vulgui invertir ni un euro. Paradoxalment, la seva protecció fa que no es pugui enderrocar, amb el qual l’únic que es pot fer és esperar que segueixi el seu camí inexorable cap a la ruïna.
