El Vendrell celebra durant aquest atípic any 2020 el centenari de la seva Biblioteca Popular, un equipament que va ser impulsat per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Aquesta federació de les quatre diputacions provincials va dur a terme un moviment de normalització cultural i política en el qual van tenir una gran rellevància les biblioteques populars. La Mancomunitat en va impulsar vuit a tota la geografia catalana, de les quals la del Vendrell en va ser la sisena.
A Tarragona, la Mancomunitat va construir les biblioteques de Valls i el Vendrell, «que són les dues úniques que actualment mantenen el mateix edifici tal com era», explica a TarragonaDigital la directora de la Biblioteca Municipal Terra Baixa del Vendrell, Àngels Colom. Això atorga a l’edifici situat a la Rambla un caràcter «emblemàtic i simbòlic», aspecte en el qual s’han volgut centrar els actes del centenari, que començaran aquest mes d’octubre.
Seguint les passes de Valls
La Biblioteca Popular del Vendrell es va inaugurar el 17 d’octubre del 1920, dia en què es culminava un procés que s’havia iniciat el 1916, quan l’Ajuntament va decidir acudir al concurs públic de la Mancomunitat per sol·licitar aquest equipament. El fet que la localitat veïna de Valls posés aquell any la primera pedra de la seva biblioteca va esperonar el Vendrell a demanar la concessió d’aquest edifici.
La Mancomunitat va concedir la Biblioteca al Vendrell el desembre d’aquell mateix any i durant el 1917 van començar els treballs previs per a la seva construcció. L’arquitecte designat seria Ramon Puig Gairalt, mentre que els terrenys on s’ubicaria —a tocar del principal passeig del poble— serien cedits pel mecenes Otó Ferrer Nin. La primera pedra de l’edifici es va posar el 16 de juliol del 1917, per Santa Anna, i les obres es van adjudicar per valor de 40.000 pessetes.
Biblioteca durant 85 anys
Després de tres anys de treballs, el 17 d’octubre del 1920 es va celebrar un multitudinari acte per inaugurar la nova Biblioteca Popular, on es va comptar amb la presència, entre altres autoritats, del president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. L’endemà, l’equipament —de dues plantes i estil clàssic— va obrir al públic, amb una col·lecció inicial de 1.500 volums i amb Teresa Hostalric exercint com a primera bibliotecària.
A més dels llibres, el centre comptava amb premsa diària de Barcelona, revistes de moda i una secció de contes infantils. Dos anys després es posaria en marxa el servei de préstec, alhora que l’equipament es convertia en un espai d’acollida d’actes culturals. L’edifici va mantenir la seva activitat com a biblioteca durant 85 anys, fins que el 2005 es va obrir la nova seu del carrer Major. Des d’aleshores, l’edifici de la Rambla alberga les regidories de Cultura i Educació.
En total van ser vuit les biblioteques que va impulsar en deu anys la Mancomunitat (Valls, el Vendrell, Sallent, Canet, Pineda, les Borges Blanques, Olot i Figueres). Tal com remarca Àngels Colom, «només el Vendrell i Valls mantenen intacte el mateix edifici, ja que les altres han patit modificacions importants o van ser derruïdes durant la Guerra Civil». Al Vendrell, l’únic canvi significatiu va tenir lloc quan es va construir la carretera nacional, ja que es va haver d’escapçar una part del passadís alçat que l’encercla.
Actes pel centenari
Per aquest motiu, per commemorar el centenari s’ha volgut donar importància al valor patrimonial de l’edifici, que està catalogat com a Bé d’Interès Local, i s’han programat diverses activitats com el taller de Kapla que es farà el mateix dia 17, i on els infants podran reproduir la Biblioteca. També s’editarà un retallable de l’edifici, basat en el que va elaborar fa uns anys el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona.
Els dies 21, 24 i 30 hi haurà una ruta literària noucentista, conduïda per Neus Oliveras, que sortirà de la Biblioteca i posarà en context el seu naixement. Les dues primeres sessions són per membres del Club de Lectura, però la tercera és oberta a tothom. Pel desembre es prepara un acte rellevant que encara no s’ha volgut desvelar i que anirà condicionat a l’evolució de la pandèmia.