Calafell segueix generant notícies al voltant del seu patrimoni i el passat històric. Si a principis d'aquesta setmana es donava a conèixer que s'havien trobat noves restes a la Ciutadella Ibèrica, aquest divendres s'ha sabut que s'han trobat a la cova Foradada restes d'eines de cacera que tenen entre 40.000 i 41.000 anys d'antiguitat, i que són les mostres de cultura châtelperroniana que s'han localitzat més al sud d'Europa fins a aquest moment.
La troballa l'han fet investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), que han publicat els resultats d'unes excavacions recents a la revista 'PLOS ONE'. Les restes trobades suposen un canvi en el mapa de les cultures neandertals a la península Ibèrica, ja que fins ara aquestes restes només s'havien trobat als Pirineus i a la costa cantàbrica. Ara es constata que hi va haver una expansió cap al sud més enllà de l'àrea que tradicionalment s'havia establert.
Puntes i ganivets de tallar
El châtelperronià suposa la transició del període paleolític mitjà cap al superior. La cova Foradada està situada a prop de la depressió de l’Ebre, que alguns investigadors qualifiquen barrera per als fluxos de població i culturals durant la primera expansió de l’Homo sapiens sapiens per la península. Les restes de la cova Foradada inclouen vuit làmines de sílex característiques del châtelperronià, que es coneixen com a puntes de Châtelperron, i que es poden usar com a puntes, però també com a ganivets per tallar.
En el jaciment també s’hi han trobat eines de pedra i de banya pertanyents a l’Homo sapiens sapiens de fa prop de 38.000 anys, corresponents a l’aurinyacià inicial, i de fa 31.000 anys, del període gravetià. Les restes del jaciment indiquen que tant els darrers neandertals com els primers Homo sapiens sapiens utilitzaven la cova per a activitats relacionades amb la cacera. Hi feien estades molt curtes i hi reparaven eines, alhora que hi deixaven les que ja eren inservibles.