El cunitenc Guillem Estadella avança amb pas ferm per fer-se un nom dins del món de l’humor. Amb només 22 anys, Estadella ja s’ha aguerrit actuant en nombrosos bars i locals de petit format. Ara, fa un salt endavant actuant durant quatre dimarts seguits —dies 5,12, 19 i 26 de març— a l’imprescindible Cafè-Teatre Llantiol de Barcelona, on presenta ‘Estoy madurando. (Disculpen las molestias)’. El jove es mostra encantat davant aquesta oportunitat i així ho ha explicat en una entrevista a TarragonaDigital. Des del seu poble, Cunit, ja han muntat un autobús per anar a l’última funció.
—Els teus inicis com a humorista es remunten al grup Fórmula Còmica de Cunit. Com recordes aquells dies?
—Dels que vam començar Fórmula Còmica ara farà uns cinc anys només he seguit fent humor jo. Era una cosa que tenia molt clara des de sempre. Amb Fórmula Còmica vam veure com era l’ofici, va ser un petit laboratori per experimentar, per veure com es podia fer un espectacle i investigar una mica sobre tot aquest món.
—D'on surt l’espectacle que presentes a Barcelona?
—‘Estoy Madurando’ és el punt final d’una etapa, un recull del que he fet aquests últims cinc anys, afegint algunes coses noves. El més difícil ha estat ordenar-ho tot i trobar un fil conductor per lligar-ho. Des de fa molt temps tenia clar el títol, i que el primer espectacle que fes en un teatre giraria al voltant de la maduració.
—Com va sorgir l’oportunitat d’estar a la programació del Llantiol?
—L’oportunitat del Llantiol em va arribar gràcies a un company humorista, el qual he estat fent la presentació dels seus espectacles. Ara m’ha cedit ell l’espai. Estic molt content, perquè a Barcelona ara hi ha molta efervescència de monòlegs, i és una oportunitat per entrar al circuit teatral, fer un salt qualitatiu dels bars als teatres.
Els origens de l'humorista
—Com definiries el teu humor?
—Crec que faig un humor fresc i crític, les dic grosses perquè dic veritats. Ric molt de mi, per després poder riure de la resta. Algunes parts se sustenten en la improvisació, jugant amb el públic, m‘agrada que cada secció tingui un aire diferent.
—Quan vas decidir que volies ser humorista?
—Des de molt petit tenia clar que em volia dedicar a l’humor. Era el típic ximple de la classe que els últims cinc minuts explicava acudits i imitava els professors. Després, quan vaig venir a Cunit i vaig poder treballar a la ràdio, em va servir per anar experimentant a petita escala... i de mica en mica vas veient que t’agrada.
—Fa respecte enfrontar-se sol al públic?
—Sempre tens una mica de vertigen a l’hora de pujar a l’escenari i enfrontar-te amb el públic, sense saber quina reacció tindran. Però als monologuistes això ens posa molt.
Els límits de l'humor
—En els moments actuals que vivim de denúncies i judicis, t’autocensures?
—Jo sóc de l’opinió que a l’humor no hi ha límits, però sí que t’adaptes una mica al públic que tens, que ja el vas veient abans d’actuar. Alguna experiència he tingut amb gent que s’ha ofès en plena actuació.
—Ets un dels impulsors del Festival de l’Humor de Cunit. Com valores la proposta?
—Després de quatre anys, el Festival de l’Humor de Cunit està consolidat. El vam impulsar junt amb la Júlia Figuerola com una manera de portar a Cunit espectacles que es poden veure a Barcelona. L’any passat la plaça va estar plena i aquest any la volem fer gran pel cinquè aniversari.
—Sent cunitenc, com veus el teu poble?
—No vaig néixer a Cunit però sóc cunitenc fins a la mort. Ser de Cunit és el millor que et pot passar com a humorista. Jo sempre dic que és una merda, però és la meva merda. És cert que veig el poble fotut, però jo li dec molt. Les oportunitats que he tingut de créixer com a humorista a Cunit no les pots tenir en llocs com Barcelona.
