Parlar d'Idiada és parlar de l’empresa més important del Baix Penedès i una de les empreses líders a tot el món en el sector de la investigació i el desenvolupament de tecnologia per a automòbils. Des dels seus inicis el 1971 dins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada) ha fet un llarg recorregut, establint-se el 1990 com a empresa independent però pertanyent a la Generalitat de Catalunya. La seva privatització l’any 1999 va fer que el 80% quedés en mans d'Applus i el 20% restant, de la Generalitat.
El seu creixement constant l’ha portat a expandir-se per tot el món, i actualment té presència a 25 països de cinc continents diferents, amb un total de 2.500 treballadors. D’aquests, més de la meitat, uns 1.350, estan a les instal·lacions centrals del polígon de l’Albornar, a Santa Oliva, on hi ha les principals pistes de proves. No són les úniques, ja que el passat 2017 van posar en marxa les noves pistes de la Xina, un pas més en la seva expansió. ‘Tarragona Digital’ ha volgut parlar d’aquests i altres temes amb el seu director general des dels inicis, Carles Grasas.
—Com va sorgir la idea d’impulsar Idiada?
—Idiada era un institut de recerca de la UPC, que es va crear a principis dels anys setanta, però que durant molt de temps va ser una cosa molt petita. Jo era professor titular de motors tèrmics a l’escola d’enginyeries industrials i em van nomenar director d’Idiada. Érem un grup d’una mitja dotzena. Allà, parlant amb les companyies més pròximes, com Seat i Nissan, però també d’altres, i amb la Generalitat de Catalunya, vam anar elaborant la idea que a Catalunya hi pogués haver un centre de recerca i desenvolupament d’enginyeria de l’automòbil. Un centre multiclient que oferís els serveis no només a les empreses d’aquí, sinó també a l’exterior. Amb uns quants alumnes vam dibuixar uns plànols i vam elaborar un pla de negoci, amb la sort que vam trobar una mica de finançament per posar-ho en marxa. La Generalitat va creure que era una idea bona i vam tirar-ho endavant, com empresa adscrita al departament d’Indústria.
—Per què Idiada s’instal·la a Santa Oliva?
—Vam estar mirant molts llocs que reunissin certes condicions, com ara que hi hagués un terreny pla, que estigués a nivell del mar —ja que les proves de motors, per motius tècnics, així ho demanen—, i també que hi hagués bones comunicacions. Això ho vam trobar aquí a l’Albornar. També va ser important que rebéssim, en general, un bon suport social i polític de la comarca.
Prop de 500 treballadors, del Baix Penedès
—I ja són gairebé trenta al Baix Penedès. Com valora la seva implantació aquí?
—Aquest és un aspecte del qual estem molt contents. Quan ens vam traslladar a l’Albornar devíem ser uns 30 o 35 treballadors, i ara en som uns 2.500. No tots estan aquí, ja que ens hem expandit arreu del món, però aquí devem ser uns 1.350 treballadors. D’aquests, uns 500 són del Baix Penedès, un percentatge important, i que puja fins als 1.000 treballadors si parlem de poblacions properes a la comarca. A més, vull destacar que són feines de qualitat, perquè nosaltres aquí tenim, bàsicament, titulats de formació professional o titulats d’universitat.
—Una implantació que es va reforçar amb els cursos d’FP Dual que impulsen conjuntament amb l’Institut Andreu Nin del Vendrell.
—Correcte. És un programa de formació professional en el camp de l’automoció que, a més, és dual, això vol dir que els estudiants passen aquí amb nosaltres una temporada llarga. Cada any tenim uns 25 estudiants d’aquesta FP, dels quals la meitat s’acaben incorporant a la plantilla. A més, aquest curs ha començat una segona FP dual de càlcul assistit per ordinador. Estem molt contents que part de la nostra aportació a la comarca sigui contribuir a la formació dels joves.
—Tot i que pràcticament tothom coneix Idiada al Baix Penedès, poca gent coneix les seves instal·lacions. Això forma part de la confidencialitat o l’hermetisme que demana la tasca que desenvolupen aquí?
—Sí, és així. A vegades, en to de broma, diem que el que ens interessa és que ens coneguin els potencials clients i ningú més (riu). Nosaltres desenvolupem automòbils per les firmes més importants del món, són projectes molt grans, i això fa que sempre estiguem remenant prototips. Els prototips, per raons òbvies, no s’han de veure fins que estan acabats i surten a la venda, per evitar que es puguin copiar coses o que hi hagi espionatge industrial. Això suposa que ho tinguem tot molt tancat i que la confidencialitat sigui essencial.
—Però els vehicles també surten a la carretera durant la fase de proves, oi?
—Sí, sí, primer de tot perquè, quan el vehicle està en una fase bastant acabada, s’ha de provar en carretera. Molts cops van camuflats, o pintats d’una manera una mica estranya per dissimular les formes. Evidentment, sempre respectant el codi de circulació, però hem de sortir a fora. Pensi que fem una mitjana d’uns dotze milions de quilòmetres cada any en carretera pública. Això vol dir que, a cada hora del dia i la nit, hi ha un centenar de cotxes, amb conductors i enginyers d’Idiada, circulant arreu del món i reportant incidències.
El vehicle elèctric i el de conducció autònoma
—Quins són els reptes actuals i de futur que us demana la indústria de l’automòbil?
—Bàsicament hi ha dues grans novetats, la del vehicle elèctric i la del vehicle de conducció autònoma. En el camp de l’electrificació, tenim en marxa des de fa un any un gran laboratori de proves de motors elèctrics, a més d’altres projectes. El vehicle elèctric anirà substituint gradualment el vehicle amb motor de combustió interna, però no serà una cosa d’un dia per l’altre. Es passarà pels híbrids i encara es trigarà uns anys a fer el canvi. Però s’anirà tirant cap aquí per diversos motius, com ara la contaminació que produeix el motor de combustió a les ciutats, o el fet que els motors elèctrics permeten un control electrònic molt fàcil. Per contra, encara falta millorar l’autonomia d’aquests vehicles i els preus dels motors elèctrics són elevats. La seva implantació més ràpida o menys ràpida també dependrà de les polítiques que es prenguin.
—L’arribada del vehicle autònom és més imminent?
—Aquí m’hi vull estendre una mica, perquè és una de les nostres mancances. El vehicle de conducció autònoma està venint sense dubte, molts vehicles de gamma alta, i de no tant gamma alta, ja fan coses en aquest sentit. Anirà més de pressa que el vehicle elèctric, perquè té molts avantatges. Això requerirà que les infraestructures estiguin ben preparades i ben connectades entre si. A Idiada treballem en el vehicle autònom, però tenim mancances perquè, així com les nostres instal·lacions d’assaig convencionals són espectaculars, per l’assaig del vehicle de conducció autònoma encara no estem prou preparats. Necessitaríem una inversió molt forta, que està en estudi. Els terrenys i les instal·lacions on ens trobem són propietat de la Generalitat, però la gestió està en mans de l’empresa Idiada. Com que necessitem una inversió tan grossa, i que segurament té un termini de recuperació no immediat, necessitarem un acord entre poders públics i l’empresa privada perquè es pugui fer. Però és necessari per desenvolupar els assaigs del vehicle autònom, perquè estem molt per sota del que hauríem d’estar.
—En aquest sentit, caldria una ampliació de les instal·lacions de l’Albornar?
—Necessitaríem més espai, perquè aquí, tot i tenir més de 300 hectàrees, tenim les pistes de proves al 100%. Els laboratoris els tenim pràcticament plens. De fet, ja hem llogat uns 30.000 metres quadrats d’edifici per laboratoris a fora de les instal·lacions d’Idiada, en aquest mateix polígon. Però, per poder fer aquestes pistes que necessitem pel vehicle de conducció autònoma, necessitem més espai, i segurament vol dir que haurem de sortir a fora.
—També patiu un cert dèficit d’energia...
—En energia encara estem molt malament, però afortunadament ja està aprovada la nova línia d’alta tensió que vindrà de la subestació de Castellet i la Gornal, amb el qual esperem que aviat estigui resolt. Això era un maldecap important, sobretot tenint en compte aquesta línia, que comentàvem abans, de l’electrificació dels vehicles.
Resistint la crisi econòmica
—Com va afectar la crisi recent a Idiada?
—La indústria de l’automòbil va patir un sotrac important, especialment els primers anys. A Idiada, si tirem enrere uns 25 anys, es pot veure que tots els anys hem crescut un 10% respecte a l’any anterior, amb l'única excepció de l’any 2009, que ens vam quedar igual. Penso que som una empresa prou robusta per aguantar aquestes situacions, perquè sempre hem estat al davant en innovació i en instal·lacions d’assaig. Per això ara convé molt que seguim estant al davant en instal·lacions d’assaig per al vehicle autònom, que ens falten, i és imprescindible que trobem la manera de finançar-les.
—El passat octubre, alguns mitjans van publicar que Idiada havia estat una de les empreses que havia canviat la seva seu social, d’aquí cap a Madrid.
—Sí, i és fals. Idiada té la seva seu social aquí, a Santa Oliva, a l’Albornar. El que passa és que Idiada pertany a un grup més gran, Applus, que sí que va moure la seva seu social a Madrid. Però Idiada té personalitat jurídica pròpia, i no s’ha mogut d’aquí.
