El Vendrell viurà aquest 26 de maig del 2019 les primeres eleccions municipals des de la recuperada democràcia en què no hi són ni Martí Carnicer ni Benet Jané. En els 40 anys i els deu comicis previs sempre hi ha hagut un dels dos candidats, que a més, es reparteixen 35 dels 40 anys d’alcaldia. Només Helena Arribas (2003-2007) i Josep María Llasat (1994-1995) han ocupat aquest càrrec a banda de Carnicer i Jané.
Aquest any, les eleccions al Vendrell es presenten amb una incertesa absoluta que fan que sigui molt difícil fer un pronòstic sobre qui les pot guanyar i quin govern hi pot haver. Sense saber-se el nombre definitiu de candidatures —podrien arribar a la dotzena— res fa pensar que la fragmentació dels últims quatre anys, amb vuit partits al ple, hagi de canviar.
El PSC, a sobreposar-se de la retirada de Carnicer
El PSC, guanyador els dos últims cops i en set de les deu eleccions municipals fetes des del 79, haurà de sobreposar-se a la marxa d’un històric com Martí Carnicer. Kenneth Martínez mirarà de retenir el votant tradicional del partit a la ciutat, després de foguejar-se vuit anys al govern al costat de Carnicer. El partit ja sap què és guanyar unes eleccions amb un altre candidat (ho va fer el 2003 amb Arribas), però la tendència dels últims anys va a la baixa.
La fragmentació de l'antic espai de CiU
El mateix li passa al PDeCAT. El partit ha anat perdent suports els últims comicis i el traspàs del lideratge de Benet Jané a Eva Serramià no va ser plàcid. Això ha fet que a la formació li hagin sortit molts nans. Un d’ells és Joan Maria Diu, home fort als governs de Benet Jané, que ara es presentarà amb la llista de Centrats, després que Serramià el deixés fora del seu projecte. Però també Ara el Vendrell està encapçalat per persones que van formar part de l’última llista dels neoconvergents, com Lídia Rodríguez.
Per últim, la llista que impulsa l’ANC amb les Primàries també pot fer mal al PDeCAT, igual que en pot fer a ERC. Els republicans es troben immersos en negociacions amb Som Poble per presentar una candidatura conjunta. Unes negociacions que ja s’han cobrat alguna víctima, com la del president d’ERC al Vendrell, Jaume Vallès, però que podrien acabar arribant a bon port.
Sense PxC, Vox podria ocupar el seu lloc
La incertesa en els comicis vendrellencs també es trasllada a la que ha estat tercera força els tres últims cops, PxC. El partit ja no existeix com a tal i queda per veure si Vox ocupa el seu lloc a la capital del Baix Penedès. De moment, August Armengol i Juan Carrasco ja s’han afiliat al partit de Santiago Abascal.
De Cs encara se sap poca cosa, i ni tan sols s’ha confirmat que Luz Ramírez repeteixi al capdavant del partit, tot i que seria una sorpresa que no ho fes. Els taronges han tingut poca visibilitat durant el mandat, però el vent els bufa de cara i seria estrany que no augmentessis en intenció de vot i regidors. Oscar Blasco repetirà al capdavant de Podem, un partit que sí que ha aconseguit cert protagonisme des de l’oposició. Les lluites internes del partit a l'àmbit estatal fan que sempre sigui difícil fer una predicció sobre els seus resultats.
Ara, Primàries, Centrats... els nous partits
Pel que fa al PP, Jero Merino mirarà de mantenir els tradicionals dos regidors del partit al Vendrell, però en el context de caiguda que la formació es troba, sembla que es podria donar per bo que només en traguessin un. Dels nous, la llista de l’ANC sembla la que té la gent més mobilitzada per treure representació. Caldrà que superin la barrera dels 700 vots que marca el primer regidor al Vendrell. La resta són una incògnita, com també ho és saber si els veïns de les platges acabaran formant una agrupació d’electors per presentar-se.
