L'alcalde de Cunit, Jaume Casañas.

Jaume Casañas: «Crèiem que era el moment de tancar la llarga confrontació política de Cunit i sumar esforços»

El nou alcalde de Cunit parla amb TarragonaDigital dels reptes de futur del municipi, com la C-31, el creixement de població, el desenvolupament urbanístic o l'incivisme

Jaume Casañas és des del passat 19 de juny el nou alcalde de Cunit, succeint a Dolors Carreras. El candidat d’Impulsem Cunit s’ha reunit amb TarragonaDigital per parlar dels reptes que encara en aquests dos anys de mandat en una entrevista exclusiva.

Tancar una confrontació històrica

—Com encara la tasca com a alcalde? Alguna actuació prioritària?

No, simplement es tracta de continuar amb la meva feina de servidor públic tal com he fet fins ara. Amb més responsabilitat, però amb la mateixa dedicació.

—Com han anat els dos primers anys de mandat i de pacte amb el PSC?

Doncs molt bé. Veníem d’un mandat on ja es notava un fi de cicle amb el pacte anterior i ens vam voler arriscar a pactar amb la Dolors. La veritat és que el govern, tot i les dificultats de la pandèmia, ha estat un govern cohesionat, fort i que anem tots a l’una.

—Tenint en compte l’enfrontament històric que hi ha hagut sempre a Cunit, per què vau decidir pactar amb el PSC i amb Dolors Carreras?

Nosaltres no tancàvem cap porta i teníem l’opció de continuar amb el bloc dels anteriors mandats, que m’oferien l’alcaldia quatre anys per mi. Si hagués pensat de forma egoista, potser aquell era el pacte que hauria d’haver triat. Però des d’Impulsem vèiem que potser no era el millor pacte per Cunit, no era un pacte de futur.

Amb el PSC vam veure que teníem una coincidència del 95% al programa, als projectes i a la manera d’entendre com havia de ser el futur de Cunit. Personalment, també volia tancar el cicle d’aquesta confrontació entre dues tendències polítiques, que crec que va fer mal al municipi. Pensava que ara era el moment de tancar això i sumar esforços per treballar per Cunit.

—En quin estat es troben les finances municipals? I el pla d’ajust?

En aquest moment, estem a punt de sortir del pla d’ajust, perquè hem complert tots els requisits que ens van marcar el 2011 . En aquells moments veníem d’un deute de 42 milions d’euros i ara estem al voltant dels deu milions.

Els proveïdors cobren amb una temporalitat de menys de trenta dies i la reputació financera de Cunit ha canviat. Abans la gent no volia treballar amb nosaltres i ara aquest problema ja no el tenim. Segurament sortirem del pla d’ajust tres o quatre anys abans del que tocava.

—Com s’ha aconseguit? S’han vist afectats els treballadors municipals?

No, el que hem fet és revisar els grans contractes de l’Ajuntament, com la recollida de residus o la jardineria. Ara mateix som conscients que anem molt justos amb aquests serveis, que no són els que hi hauria d’haver.

Per això estem treballant perquè els nous contractes siguin els que es mereix la gent de Cunit. Els contractes acaben abans del 2022 i els volem deixar actualitzats en aquest mandat.

—Això ha acabat afectant la neteja de carrers i d’herbes, amb alguna polèmica pel mig com la del glifosat...

Sí, tenim un servei de jardineria molt limitat, perquè vam haver de fer retallades, i som conscients de la problemàtica amb les herbes. El glifosat no l’hem fet servir més i ara hem invertit a adquirir una màquina de vapor que elimina de soca-rel les herbes. Ja que no podem incrementar el contracte, estem mirant de fer inversions en maquinària per millorar la situació.

—Fa temps vau anunciar que faríeu talls d’aigua als edificis amb ocupacions conflictives, com a Calafell. S’ha fet això?

A mi no em consta, però sí que hem treballat intensament a través dels Serveis Socials perquè cap persona es quedi sense subministraments bàsics.

—I el recàrrec de l’IBI pels grans tenidors amb diversos pisos buits en quin punt està?

Es va aprovar aquest recàrrec, però fiscalment entrarà en vigor l’any que ve. Encara no s’ha recaptat res per aquesta via.

Jaume Casañas.
Jaume Casañas governarà a Cunit els pròxims dos anys. | BP Diari

Remodelació de la C-31

—La remodelació de la C-31 ha trigat quatre anys des que es va presentar. Era el millor moment començar obres abans de l’estiu?

És el millor moment començar-les. Aquestes obres no solucionaran el problema de la C-31 a Cunit, perquè el que cal és que s’alliberi la C-32 pel trànsit de vehicles. La C-31 té un problema de seguretat, perquè realment és un carrer, no una carretera, i la remodelació es fa pensant que és una carretera.

El que hem d’aconseguir és que la Generalitat interioritzi que la C-31 és un carrer i les actuacions vagin en aquesta direcció. La remodelació d’ara servirà per millorar una mica més la seguretat i per pacificar el trànsit, però encara no es pensa en lògica de carrer. La Generalitat ha d’agafar el compromís que tot el trànsit que ara passa per la C-31 ha de passar per la C-32.

—I està per això la Generalitat?

Ara ho veurem amb el nou Govern. Amb l’anterior vam aconseguir una nova modalitat de descomptes, però per arribar al 100% falten uns diners. Els alcaldes del territori els hem de reclamar i no s’ha de perdre ni un minut.

—El creixement de Cunit i la comarca s’ha accelerat molt els últims anys, encara més amb la pandèmia. Això està afectant els serveis i les necessitats. Com es pot tractar?

Són coses que s’han de gestionar de forma conjunta entre el territori i l’àrea metropolitana de Barcelona. Tant les polítiques d’habitatge, com les obertures dels CAP, les escoles... O el fet que no hi hagi cap comissaria de Mossos entre Calafell, Cunit i Cubelles, amb gairebé 100.000 habitants.

La Generalitat ha de ser conscient que aquí hi ha un territori que és molt viu i creix molt, però no hi ha un retorn. Necessitem més implicació del Govern, perquè el que no pot ser és que faci com que aquí no passa res. Som el territori que probablement creix més de tota Catalunya.

Imatge de la manifestació de Cunit per exigir mesures a la carretera C31
Veïns de Cunit es van manifestar pels atropellaments a la C-31. | Àngel Ullate

—Alguna idea del que es pot o s’ha de fer amb el port de la tèrmica?

Nosaltres el que tenim clar és que tenim un problema amb la sorra de les platges, que la perdem, i no en volem perdre més. A partir d’aquí, tots els grups municipals volem que se’ns plantegi quina solució hi pot haver tenint en compte això.

—Els espigons s’han de mantenir? Alguns experts en gestió del litoral diuen que no...

El problema de les platges de Cunit no són els espigons, sinó els ports que tenim als costats. Els espigons són un element identitari del municipi i gràcies a ells tenim platges. Si no fos pels espigons, segurament no tindríem platges.

Miramar i la Plana del Castell 

—Els desenvolupaments urbanístics als sectors de Miramar i la plana del Castell han aixecat queixes per l’impacte en el territori...

Són projectes que es van començar a moure durant l’anterior mandat i només estem seguint aquest procediment, que ve marcat pel pla urbanístic del 2006. Nosaltres estem treballant amb els promotors per limitar al màxim l’impacte ambiental i integrar-los a l’entorn més proper.

—Encara que vinguin marcats pel Pla General del 2006, és necessari fer nous desenvolupaments urbanístics i habitatges a Cunit?

Aquests dos projectes, majoritàriament, són de desenvolupament d’activitat econòmica. Està clar que hem de parlar del creixement residencial que va marcar el Pla General del 2006. La gent de Cunit ha de decidir quin és el Cunit que vol.

Hem de ser conscients que hi ha una sèrie d’aprofitaments urbanístics que ja estan marcats des d’aleshores i que no són una voluntat d’un alcalde o d’un equip de govern. Formen part d'un procediment urbanístic que s’escapa del mateix Ajuntament, perquè són lleis aprovades amb uns òrgans que decideixen al respecte.

Aquest equip de govern no ha aprovat urbanitzar un bosc, sinó que hem modificat un pla parcial precisament per reduir l’alçada dels edificis que s’hi han de fer. Però està clar que hem de trobar la manera entre tots de definir cap a on ha d’anar Cunit i el seu futur residencial.

Des del govern estem oberts a parlar-ne i no tanquem les portes a cap escenari, tampoc a revisar el plantejament urbanístic. Nosaltres tenim clar que no requalificarem cap espai considerat natural per construir més cases a Cunit. Aquest ha de ser el compromís que hem d’agafar tot, si volem un Cunit amb qualitat ambiental.

Imatge aèria de la Plana del Castell de Cunit.
La Plana del Castell de Cunit. | Ajuntament de Cunit

Un problema actual força greu és el de l’incivisme. Com es pot combatre?

Doncs sí, és un problema important i que és compartit a la comarca. Aquí hi ha d’haver un treball transversal de moltes àrees, però també cal un control més gran de l’espai públic.

Ara hem aprovat una normativa perquè els incívics facin actes en benefici de la comunitat, però primer cal identificar qui fa aquest acte incívic. També estem treballant per posar càmeres en espais sensibles del municipi per controlar aquest tema.

—Quin impacte ha tingut la pandèmia al comerç i les empreses de Cunit?

L’impacte ha variat segons la tipologia de comerç. Ara tirarem endavant un programa de bons per al comerç local i hem de fer pedagogia perquè els veïns del municipi comprin aquí.