Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
L'antic conseller d'Interior, Jordi Jané, durant la seva declaració al Tribunal Suprem

Jordi Jané assegura que va deixar el Govern «davant la possibilitat que no hi hagués acord»

L'aleshores conseller d'Interior ha manifestat al Tribunal Suprem que «sempre he defensat que s'ha d'arribar a un pacte per la via del diàleg»

L'antic conseller d'Interior, Jordi Jané, durant la seva declaració al Tribunal Suprem
L'antic conseller d'Interior, Jordi Jané, durant la seva declaració al Tribunal Suprem | ACN

 

Aquest matí de dimarts, 23 d'abril, s'ha reprès el judici als polítics catalans al Tribunal Suprem. Jordi Jané, qui va ser conseller d'Interior del govern de la Generalitat de Catalunya, ha manifestat, a petició de l'acusació particular VOX, que  va decidir deixar el Govern un cop va veure complerts els seus objectius, especialment després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya del juliol del 2017.

[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]

Jané també ha afegit que va tenir present, per prendre la decisió de sortir de l'executiu català,  «el supòsit de futur de produir-se una situació de no acord amb l'Estat». «Si es donava aquesta situació, i havent complert els meus objectius, vaig preferir no continuar» ha assegurat el polític arbocenc. Jordi Jané ha explicat que en aquell moment pensava que «al final s'arribaria a una solució acordada» i que no es plantejava la possibilitat d'un referèndum no pactat. «Sempre havia defensat i defenso que s'ha d'arribar a l'acord per la via del diàleg, del pacte», ha reblat.

L'antecessor del conseller Joaquim Forn ha dit que en el Govern de què va formar part «sempre es va defensar la via de l'acord, del diàleg i de trobar una solució pactada». I, de fet, ha declarat que quan va decidir deixar l'executiu estava convençut que «s'arribaria a algun tipus d'acord abans». «S'havia manifestat per part de dirigents del Govern de la Generalitat la necessitat d'arribar a algun pacte, encara que s'haguessin de replantejar calendaris o fórmules», ha afegit, «pensava que al final s'arribaria a una solució pactada».

De fet, ha afegit que no es plantejava la possibilitat d'un referèndum unilateral, ja que  «la via que estava sobre la taula era la d'intentar per tots els mitjans arribar a una solució acordada».

«El paper dels Mossos era complir i fer complir la llei»

Pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra, Jané ha explicat que, durant el seu mandat a Interior, «sempre va ser el mateix, complir la llei i fer-la complir» i que «mai es va plantejar cap tipus d'escenari en què els Mossos s'apartessin de la legalitat vigent». «No ho hagués permès i el Govern del qual formava part tampoc», ha garantit.

De fet, ha assegurat que  «en tot moment» el president, el vicepresident i els consellers  «van respectar que els Mossos estan per complir la llei i fer-la complir» i que «ningú va discutir» la dependència funcional del cos de jutges i fiscals quan actua com a policia judicial.

A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn Xavier Melero, Jané ha explicat la petició que va signar l'octubre del 2016 per a l'adquisició d'armes i munició que, en la seva declaració davant del Suprem, l'exministre Juan Ignacio Zoido va qualificar «d'armes de guerra». «En cap moment em van plantejar cap problema sobre la petició que es va efectuar», ha explicat, que ha emmarcat en una situació «d'alerta terrorista 4 sobre 5». 

Jané ha explicat que un mes després de signar la petició, el novembre del 2016, va rebre resposta de la Secretaria d'Estat de Seguretat en què informava favorablement de l'expedient i que ho traslladaven a la unitat d'armes del Ministeri per «dictar la resolució oportuna».  L'exconseller ha remarcat que en l'atemptat de Cambrils es van utilitzar «armes llargues», que són «absolutament necessàries davant l'amenaça de terrorisme jihadista».

També et pot interessar: