Després d’anys sense notícies, el projecte per desenvolupar un gran centre logístic de mercaderies al Baix Penedès, el Logis Penedès, s’ha tornat a reactivar aquest 2018, amb l’anunci d’una primera fase de 40 hectàrees. Junt amb aquest anunci, ha revifat també l’oposició ciutadana a aquest projecte, amb la tornada a l’activitat de la plataforma No Fem el CIM. Davant aquesta situació, és necessari tirar la vista endarrere per veure quins van ser els orígens del Logis Penedès o, com es va conèixer primer, el CIM Penedès.
El CIM Penedès, el gran centre logístic de Catalunya
Tot i que el primer cop que va aparèixer de forma oficial el projecte del CIM Penedès va ser el 2003, des de finals dels anys 90 la Generalitat de Catalunya, aleshores encara amb el govern de la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, ja havia anat germinant la idea de fer un gran centre logístic de mercaderies al Baix Penedès, una estructura que el Govern català considerava clau per al desenvolupament econòmic de tot el país.
El fet que la comarca estigués situada enmig d’un important nucli de comunicacions que la travessaven, amb tres autopistes, la carretera nacional, dues vies ferroviàries i la proximitat dels ports de Barcelona i Tarragona, la convertia en un lloc idoni per establir-hi aquesta infraestructura, que permetria que les mercaderies passessin de la carretera al ferrocarril. Amb aquest projecte encara sent un secret, es van començar a produir a finals dels anys 90 les primeres compres de terrenys agrícoles situats entre els municipis de l’Arboç i Banyeres del Penedès.
El documental de denúncia del Logis ‘Un mar de ciment’, que es va gravar el 2006, recull testimonis de propietaris dels terrenys i pagesos que expliquen com van rebre diverses ofertes pels terrenys en els anys de canvi de mil·lenni. En alguns casos ho feien en noms d’immobiliàries, però en d’altres, en nom de l’Incasòl (Institut Català de Sòl), un organisme de la Generalitat. A mesura que els rumors es van anar estenent per aquests municipis, el projecte va anar sortint a la llum, fins que al final es van donar les primeres informacions als consistoris dels municipis afectats. Cimalsa, l’empresa que gestiona els centres logístics de la Generalitat, seria l’encarregada d’impulsar un gran centre logístic al Baix Penedès.
La primera proposta del CIM: 242 hectàrees
La primera proposta oficial es va donar a conèixer el 2003, i va confirmar els temors de molts dels que s’oposaven al projecte. El Centre Integral de Mercaderies (CIM) ocuparia una extensió de 242 hectàrees entre l’Arboç i Banyeres, esdevenint el més gran de Catalunya, i la seva construcció podria començar el 2004. La informació no era massa més extensa, però suficient perquè aquell mateix 2003 es creés la plataforma No Fem el CIM, que s’oposava al projecte per considerar que no s’adequava a les necessitats del territori.
A finals del 2003, les eleccions al Parlament comportaven el final de 23 anys de domini de CiU a Catalunya, i l’entrada del tripartit conformat per PSC, ERC i ICV. Durant dos anys, el projecte del CIM va quedar en ‘stand-by’, mentre el territori seguia a l’expectativa. Finalment la proposta del nou Govern arribava l’agost del 2006. El CIM passava a dir-se Logis Penedès, rebaixava les hectàrees de les 242 anteriors a les 185, afectant especialment els municipis de l’Arboç i Banyeres, encara que també, i en menor mesura, els de Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal. Se situaria entre l’AP-7 i l’N-340, a tocar de la via del tren al pas pel municipi de l’Arboç.
El Logis Penedès, 185 hectàrees i 3.500 llocs de treball
L’aleshores secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manuel Nadal, donava ja dades més concretes del projecte. S’abandonava la idea de fer un port sec i la totalitat de l’activitat logística es faria a l’interior de naus industrials. En total hi hauria una extensió de 150.000 metres quadrats de naus. El Logis podria donar feina fins a 3.500 persones, comportaria un nou accés a l’AP-7 per la zona de Banyeres i provocaria el moviment de 2.189 camions al dia. La seva construcció, per la qual la Generalitat preveia invertir 9,13 milions d’euros, podria començar el 2008.
La presentació del projecte va provocar reaccions immediates. En contra del projecte s’hi van situar la plataforma No Fem el CIM, el Geven, la plataforma per una vegueria pròpia i una gran part de la societat civil dels municipis més afectats, l’Arboç i Banyeres. Tots refusaven el model econòmic i l’afectació de l’entorn que comportaria, en una comarca ja molt trinxada per les infraestructures. També lamentaven la «baixa qualitat dels llocs de treball», l’augment del trànsit rodat, especialment de camions, i el fet que el Baix Penedès es convertiria en «una ciutat industrial a l’estil de Rubí», com criticava gràficament Pau Batlle, un els portaveus de No Fem el CIM.
Al Baix Penedès també s’hi van oposar els partits CiU, ERC i ICV, així com el Consell Comarcal, que aleshores tenia a Benet Jané com a president. Aquest considerava que la ubicació del Logis no era adequada i tenia «mancances de planificació». A l’altre cantó, a favor del Logis, hi havia el PSC, les cambres de comerç de Tarragona, Valls i Tortosa, o la UGT. Defensaven els llocs de treball que vindrien amb el projecte i el desenvolupament econòmic que comportaria per tota Catalunya. Els ajuntaments dels municipis afectats també estaven dividits. Mentre l’Arboç, amb Carles Ribé (ERC), s’hi oposava frontalment, a Banyeres, Avelino Menéndez (PSC) hi veia aspectes positius, i l’alcalde de Sant Jaume, Magí Pallarès (CiU), es mostrava equidistant.
Manifestacions de protesta de No Fem el CIM
La plataforma No Fem el CIM va iniciar el setembre del 2006 un seguit d’actes de protesta que van tenir molt seguiment, com ara manifestacions a l’Arboç, Banyeres o el Vendrell. Ajuntaments com l’Arboç i Bellvei van aprovar ràpidament mocions contra el Logis, igual que va fer el Consell Comarcal amb els vots de CiU i ERC. Les eleccions municipals del maig del 2007 van fer fora el PSC del govern de Banyeres, gràcies a un pacte entre ICV i CiU, mentre que Magí Pallarès també perdia l’alcaldia de Sant Jaume. Així, es va crear un front anti-CIM a l’interior de la comarca, format per l’Arboç, Sant Jaume, Banyeres, la Bisbal i Llorenç.
Aquell mateix 2007, al mes de setembre, es va començar a fer el Pla Director Urbanístic (PDU) per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, que es va acabar aprovant el juliol 2012 i servia de base per fer el Pla Director Urbanístic del Logis Penedès (PDULP). Aquest es va començar a elaborar el juliol del 2013. En aquells moments, però, la comarca i tot el país ja feia temps que patien una profunda crisi econòmica que feia inviable desenvolupar un projecte d’aquestes dimensions, tant per la manca de pressupost com pel nul interès de les empreses. Durant cinc anys, el Logis Penedès ha viscut una mena de hiat indefinit que s’ha trencat aquest 2018, amb l’anunci de la Generalitat d’impulsar una primera fase de 40 hectàrees.