Lluis Tembleque Teres, bibliotecari del Museu de Londres, amb el cançoner d'Emma Hamilton.

Partitures perdudes en el temps: la gran descoberta d'un penedesenc al Museu de Londres

Lluís Tembleque, bibliotecari del museu, ha redescobert quatre peces d'homenatge a l'almirall Nelson | Les cançons han estat interpretades de nou després de 200 anys

Els principals mitjans de comunicació anglesos s’han fet ressò els últims mesos d’una descoberta que ha tingut lloc al Museu de Londres. Es tracta del retrobament de quatre cançons d’homenatge a l’almirall Horatio Nelson, de les quals feia més de 200 anys que no se’n sabia res. L’autor del descobriment ha estat un penedesenc, Lluís Tembleque, que des del 2018 és el bibliotecari del museu londinenc.

Nascut a Vilanova i la Geltrú, Tembleque va passar alguns dels seus anys de formació al Vendrell, ciutat on encara viu la seva família. Anys després es traslladaria a Londres, on s’especialitzaria en les biblioteques dels museus. En una fugaç visita al Vendrell per les festes, Tembleque ha aprofitat per explicar les vicissituds d’aquesta troballa a TarragonaDigital.

La recerca que el confinament va fer possible

L’origen de la història es remunta a la primavera del 2020, el moment on mig món es va confinar a casa per l’esclat de la pandèmia del coronavirus. Treballant des de casa, Tembleque va trobar temps per fer aquelles tasques que el dia a dia del museu no el deixaven fer. Com per exemple, començar un inventari profund de les diferents col·leccions, amb vista al futur trasllat del museu a un nou edifici.

Una tasca ingent, ja que l’equipament compta amb 30.000 llibres, la major part de recerca. D’aquests, prop de 5.000 són volums rars d’abans de l’any 1850. «Era una oportunitat d’investigar les col·leccions especials de la biblioteca i vaig començar amb els llibres d’Emma Hamilton», explica des d’un cèntric bar del Vendrell.

Una figura controvertida

Hamilton va ser un personatge molt conegut a l’Anglaterra de finals del segle XVIII i principis del XIX. Però abans de ser una reconeguda model, actriu, icona de la moda i amant de la música, Hamilton havia sigut l’amant d’alguns personatges importants de l’època. Això va fer que fos una figura força criticada, especialment pels sectors més tradicionals i conservadors.

Un dels seus amants va ser l’almirall Horatio Nelson (1758-1805), el gran heroi de la història naval britànica. «Es van conèixer el 1798 i van arribar a tenir una filla, tot i que ho van voler mantenir en secret», relata el vilanoví. La seva relació amorosa va durar fins a la mort de Nelson, el 1805, a la batalla de Trafalgar.

Lluís Tembleque, a l'exterior de la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell.
Lluís Tembleque, a l'exterior de la Biblioteca Terra Baixa del Vendrell. | BP Diari

Ja sense l’aixopluc de l’almirall, i repudiada per part de la societat, Hamilton es va exiliar a França, on va morir completament arruïnada el 1815. La seva passió per la música, però, l’havia dut a recollir una gran quantitat de partitures, que havia enquadernat en diferents volums. Tres d’aquests volums es troben al Museu de Londres, i són els que Lluís Tembleque va començar a investigar durant el confinament.

Odes a Nelson perdudes en el temps

Un primer volum contenia un oratori del compositor austríac Joseph Haydn, amb qui la parella havia mantingut una bona amistat. El segon estava format per partitures de música que Hamilton havia comprat, i al tercer hi havia peces manuscrites. «És en aquest vaig veure que hi havia potencial, ja que podien ser peces originals o inèdites», remarca.

I l’instint del bibliotecari català es va revelar encertat, ja que al seu davant van aparèixer quatre partitures de rellevància que no veien la llum des de feia molt de temps. Eren peces dedicades a algunes de les victòries obtingudes per l’almirall Nelson en les seves batalles navals. Dues estaven compostes per William Douglas, Duc de Queensberry, i les altres per Michael Kelly i GG Ferrari.

«A través de les biografies d’Emma Hamilton i de diaris de l’època vaig establir connexions i vaig veure que eren peces que feia 200 anys que estaven inèdites», continua Tembleque. Per això ho va comunicar a la direcció del museu i, a través del departament de màrqueting, es va informar de la troballa als mitjans. La rebuda al país va ser molt bona, ja que Nelson «segueix sent un personatge molt popular aquí», recorda.

Primera interpretació en més de 200 anys

La important descoberta demanava una presentació a l’altura, i el passat 11 de desembre es va organitzar un concert per interpretar aquestes peces. Va anar a càrrec de la Guildhall School of Music & Drama i es va fer en un recinte vinculat al museu, un dels edificis originals del port de Londres. Les restriccions per la Covid van fer que només cent afortunats poguessin assistir al concert, i les entrades van volar ràpidament.

L’actuació va ser enregistrada i es pot ja veure per Internet a un preu mòdic. El dia de l’actuació també es van exposar objectes de Nelson i Hamilton, en el que va ser una reivindicació pòstuma de la seva relació. «Hem volgut remarcar que, regalant-li aquestes partitures, aquests compositors donaven suport a Hamilton en el que era una relació privada escrutada per l’ull públic», afegeix.

Els últims mesos, la imatge d’aquest vilanoví, mig vendrellenc, s’ha pogut trobar a les pàgines d’alguns dels diaris més importants d’Anglaterra. Ell remarca que la descoberta ha estat fruit «de la iniciativa pròpia», gràcies a una inquietud que vol mantenir viva.

«Amb el treball diari de la biblioteca és complicat fer recerca, però miraré de trobar temps. De fet ja tinc identificats alguns volums que podrien resultar, si no únics, segurament interessants», avisa. Qui sap si, aviat, tornarem a tenir notícies seves a través de la premsa anglesa.