Foto de comiat de la pastisseria Andreu de Calafell.

La pastisseria Andreu de Calafell abaixa la persiana després de sis dècades

Des de finals dels anys cinquanta era tot un referent al municipi i a la comarca

La pastisseria Andreu de Calafell ha tancat les portes després de més de seixanta anys d’activitat. Desenes de persones van prendre part aquest diumenge 27 de març en un emotiu acte de comiat celebrat davant l’establiment. Va ser l’epíleg a sis dècades en què l’establiment ha estat tot un referent a Calafell i a tota la comarca. 

Els actuals titulars, Joan Domingo i Glòria Carulla, van rebre l’escalf de nombrosos veïns i familiars. També hi eren presents els pares del Joan, Cristòfol Domingo i Maria Ortoll, que van ser els impulsors de la pastisseria a finals dels anys cinquanta. No hi van faltar antics treballadors i persones relacionades amb el comerç ubicat al nucli de la Platja.

Des de finals dels anys cinquanta

Ca l’Andreu va obrir primer com una botiga de comestibles, per esdevenir una pastisseria a finals dels anys cinquanta del segle XX. Va ser Cristòfol Domingo qui va impulsar el canvi, ajudat per la seva esposa Maria Ortoll. L’ofici el va aprendre primer a Cal Vidiella del Vendrell i, després, a la pastisseria Sabat de Sant Cugat i a Can-Prats Fatjó  de Barcelona.

Imatge antiga de l'edifici on hi havia Ca l'Andreu de Calafell.
Ca l'Andreu estava situat a l'edifici blanc que surt al centre de la foto. | Ajuntament de Calafell

Des del començament, van comptar amb l’ajut d’Antonio Rotger per un treball que demanava molta dedicació i sacrifici. «En aquella època no hi havia congelador, amb la qual cosa es treballava principalment de nit», recorda Domingo. S’hi posaven a la una de la matinada i treballaven de forma continuada fins les dues del migdia, quan tancaven l’establiment.

Set dies a la setmana, i 54 setmanes a l’any, sense vacances ni festius. No va ser fins uns anys més tard que van començar a fer una setmana de vacances al gener, passades les festes de Nadal. Però tanta dedicació va donar els seus resultats, ja que la pastisseria Andreu es va fer un nom des del principi.

Combinació de dolç i de salat

La seva combinació de dolç i salat era força innovadora en aquella època, i productes com les ‘sueques’ van ser molt demandats. Els pastissos de còctel, els croissants de xocolata o les trenes també van fer fortuna, així com les neules, que s’enviaven a molts llocs. «Passat l’estiu ja començàvem a fer-ne», explica el Cristòfol.

L’activitat creixent, especialment intensa els mesos d’estiu, va fer que cada cop necessitessin més mans. Els tres fills del matrimoni, la Maria, el Joan i la Rosa Mari, van començar a ajudar tan aviat com van poder. També destaquen noms com el del Josep de ca la Maria Agna, que ajudava al forn, o el Lluís Ricard, que treballava tota la nit.

Els titular de la pastisseria Andreu, en l'acte d'homenatge celebrat.
L'acte ha posat punt final a sis dècades d'activitat de la pastisseria de Calafell. | Cedida

També el de la Maria Cinta, que va fer de dependenta molts anys a la botiga. I molt especialment el de Francisco González ‘Quico’, que va estar pràcticament tota la seva vida lligat a la pastisseria. «La família havia vingut de Marmolejo i el seu tiet ens va demanar si teníem feina per ell, quan tenia només dotze anys», explica Domingo.

Va ser així com el van contractar d’aprenent, però el jove vivia al nucli del Poble, i havia de desplaçar-se de nit, cosa poc recomanable per un nen. Va ser així com la família el va afillar i li va donar un sostre fins que es va casar. El ‘Quico’ va seguir treballant a la pastisseria fins que es va jubilar, i després encara ajudava quan feien falta mans.

El Joan i la Glòria agafen el relleu

El negoci es va diversificar durant els anys setanta, fent-se càrrec de les pastisseries del restaurant Els Àngels de Segur i de la cafeteria Andreu’s. A la primera hi va treballar la filla gran, la Maria Domingo, mentre que el fill mitjà, el Joan, es faria càrrec del segon, junt amb Rafel Ortoll. Seria a principis dels anys noranta quan Joan Domingo i la seva dona, Glòria Carulla, agafarien el relleu a la pastisseria.

Abans de jubilar-se, Cristòfol Domingo va rebre la carta de Mestre Artesà Alimentari de la Generalitat, un dels diversos guardons que ha rebut. El seu fill ha continuat la tasca de pastisser durant trenta anys més, en què l’activitat, igual que Calafell, ha canviat molt. «La maquinària actual ens permet no haver de fer tantes hores nocturnes», explica el fins ara actual titular.

Comiat de la pastisseria Andreu de Calafell.
L'acte va comptar amb un nombrós públic, que va donar l'últim adeu a l'establiment. | Cedida

La seva jubilació, per la qual no hi haurà relleu, ha suposat el final de la pastisseria més longeva del municipi. Fins a l’últim moment l’activitat ha estat intensa. «Hem tingut un cap de setmana mogut, perquè molts volien comprar les últimes trenes i els últims croissants», afegeix Domingo.

El Joan admet que trobaran a faltar la pastisseria tant com la trobaran a faltar els seus clients. Uns clients que, igual que ha passat amb els propietaris, han anat passant el relleu de pares a fills. Molts d’ells van voler ser presents el diumenge per dir l’últim —i dolç— adeu a aquest històric establiment calafellenc.