Una persona tocant un violoncel.

La polèmica del Vendrell obre el debat: aprenentatge diferenciat per als esquerrans?

Diversos professionals del món de l’educació musical opinen sobre la qüestió

La polèmica sobre una família que ha exigit que el seu fill aprengui a tocar el violí com a esquerrà ha posat aquest assumpte en primera línia mediàtica. Els pares del nen han criticat una suposada discriminació a l’Escola de Música del Vendrell. Segons la mare, Gemma Figueras, des del primer moment «la tendència natural» del nen era agafar l’arquet amb l’esquerra.

Per això van insistir en què l’aprenentatge de l’instrument fos així, una cosa a la qual l’escola inicialment va accedir. Però al cap d’uns mesos els van dir que seria millor que el nen aprengués com tothom. Això va motivar la denúncia de la família als mitjans de comunicació.

Fa uns dies, des de la regidoria de Cultura van enviar un correu a la família afirmant que el nen podria reprendre l’aprenentatge tal com l’estava fent. Però des de l’Escola de Música del Vendrell mantenen la política de no pronunciar-se sobre el tema. TarragonaDigital ha parlat amb diversos professionals de l’aprenentatge d’instruments per conèixer la seva opinió sobre el debat.

La lateralitat en l’aprenentatge d’instruments

El primer que cal deixar clar és que aquesta situació no és exclusiva de l’Escola de Música del Vendrell. A les diferents escoles i conservatoris de música, l’aprenentatge d’instruments musicals acostuma a ser igual per a tothom, dretans i esquerrans. Això és així perquè, a diferència de l’escriptura, els instruments es toquen amb les dues mans, i cadascuna fa la seva tasca.

Pol Berlinches, professor de violí a l’Escola de Música Robert Gerhard de Valls, nega que això suposi cap problema pels alumnes esquerrans. «No hi ha cap dèficit, l’aprenentatge és de les dues mans i cadascuna té la seva feina», assegura. Segons Berlinches, cada instrument és un món, alguns presenten reptes per una mà i altres, per l’altra.

Uns arguments semblants als que dona la professora de violí de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona Núria Pascual. «La mà dreta produeix el so, però l’esquerra és l’encarregada de l’afinació i les notes, i diria que fins i tot treballa més», apunta. Pascual afirma que al llarg de la seva vida ha conegut «molts col·legues esquerrans que són excel·lents violinistes», negant que això els hagi suposat cap problema.

Estudi rigorós sobre la matèria

Gabrielle Deakin, professora de violoncel a l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard de Valls, fa un complet anàlisi de l’assumpte en un article que es pot llegir a la secció d’opinió d’aquest diari. Deakin, que també és cap de corda de la Camerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú, mira d’analitzar la situació des d’un punt de vista general. Així, aporta arguments per a cadascun dels punts de vista.

D’una banda, destaca que els primers anys d’estudi d’un instrument de corda «són ben difícils i és natural voler aplanar aquest camí costerut per motivar millor un infant». Però afegeix que, fins ara, «ningú ha fet un estudi rigorós que demostri fins a quin punt ser esquerrà o dretà incideix en la facilitat d’aprenentatge d’un instrument de corda. Només hi ha fets anecdòtics, intuïcions i experiències subjectives».

Des d’un punt de vista empíric, Deakin assenyala que la possibilitat de tocar instruments de corda «al revés» sempre ha existit. Però que, tot i això, aquests instrumentistes «sempre han constituït comptades excepcions». Ara bé, la violoncel·lista afegeix que el fet que hi hagi un grup majoritari «no necessàriament li dona la raó, ja que el coneixement evoluciona».

«De vegades cal tallar la vegetació antiga perquè en pugui créixer de nova. Però una hipòtesi sense un consens que l’acompanyi tampoc s’ha d’acceptar cegament», conclou. Aquest era un dels arguments que apuntava Gemma Figueras en la seva queixa, comminant a posar en dubte aquest «tradicionalisme» en l’aprenentatge d’instruments.

Més avantatges o inconvenients?

El fet que la majoria de mestres d'instrument tinguin clar que en l’aprenentatge no influeix el fet ser dretà o esquerrà ens porta a una altra qüestió. Si en el fons és indiferent, ¿per què els alumnes que vulguin fer-ho a l’inrevés no ho poden fer?

Montserrat Pijuan és professora de guitarra a l’Escola i Conservatori de música de Tarragona. És esquerrana i, a més a més, va aprendre a tocar l’instrument al revés. Tot i això, és taxativa: «no ho recomanaria mai a ningú i és el que dic a tots els meus alumnes».

Pijuan explica que va aprendre a tocar amb les cordes canviades perquè el seu primer professor li va ensenyar així. Però que això, al llarg dels anys, només li ha comportat problemes. Alguns són d’aprenentatge, ja que als alumnes els pot generar confusió el fet que la mestra toqui al revés que ells.

Altres són més de caràcter pràctic, com el fet que «mai ningú et pot deixar l’instrument si passa alguna cosa amb el teu». Per últim, remarca la dificultat d'adquirir instruments per a esquerrans, ja que a les botigues hi ha poca oferta. «Gairebé mai en puc provar abans de comprar-ne», afirma.

Violins per a esquerrans

La disponibilitat d’instruments per a esquerrans és un altre dels elements en joc. Gabrielle Deakin afirma que la proliferació recent d’aquesta tipologia d’instruments per Internet pot haver comportat que moltes famílies optin per comprar-los. «Molta gent compra per Internet, però després ens els han de portar perquè no estan ajustats», explica la lutier tarragonina Mireia Ferré.

Ferré afirma que «és molt poc freqüent» veure violins per esquerrans, i que ella no n’ha venut mai cap. «Quan han de comprar el primer instrument, els alumnes ja venen guiats pel seu mestre», explica la lutier tarragonina. Pol Berlinches afegeix que hi ha molt poca oferta de violins per esquerrans, i que la majoria de vegades el que es fa és només canviar les cordes.

El criteri del professor

Molts de professionals que s’han contactat per fer aquest article asseguren que no s’han trobat mai amb un cas on la família demani que l’aprenentatge de l’instrument sigui a l’inrevés. Així ho apunta Josep Maria Domènech, director de l’escola Músics del Vendrell, una de les que va contactar la família per preguntar si el nen podria fer aquest aprenentatge.

«Em va sorprendre perquè mai m’havia trobat en aquesta situació, i tampoc he vist mai un violinista agafant l’arquet amb la mà esquerra», afirma. Tot i això, va preguntar a la professora de violí del centre si podia fer l’ensenyament d’aquesta manera. Com que li va dir que sí, ho va traslladar a la família.

Els que sí que s’hi han trobat, asseguren que les famílies sempre han acceptat els criteris pedagògics que se’ls ha donat. «Mai cap família s’ha queixat i crec que cal confiar en els criteris dels professors i dels centres», apunta Montserrat Pijuan. Ella afirma que, en vint anys de docència, només s’ha donat un cas d’un alumne al qual ha acabat canviant les cordes perquè l’aprenentatge no estava sent bo.

«Jo no em veuria capacitada per ensenyar a tocar a l’inrevés, no vull enganyar ningú», explica Núria Pascual. En aquest sentit, ho compara amb el fet d’ensenyar a tocar «sense la costella», que és un element que serveix per aixecar els violins. «Si algú vol aprendre a fer-ho així, jo no podria, perquè són tècniques diferents», assevera.

Per acabar, un dels arguments que també s’han posat sobre la taula és el fet que condicionaria la participació del nen en orquestres i conjunts musicals. Fer anar l’arquet a l’inrevés obligaria a separar-lo perquè no topés amb els altres instrumentistes. «Pot acabar provocant l’efecte contrari, que és el de discriminar el nen apartant-lo de la resta», exemplifica Gabrielle Deakin.