Plataforma per Catalunya (PxC) va anunciar el passat divendres la seva desaparició com a partit polític, després de disset anys d'existència. La irrupció de Vox en el panorama polític espanyol ha suposat el final accelerat d'un partit que feia cinc anys que estava en caiguda lliure. Bona part dels seus afiliats i membres de l'aparell executiu ja han fet el pas cap a Vox, on miraran de seguir tenint representació en ajuntaments com el del Vendrell, on encara estaven vius.
Un partit populista i antiimmigració
El partit d'extrema dreta PxC es va crear el 2002 a Vic de la mà de Josep Anglada, qui el 1989 havia estat candidat del partit Frente Nacional, dirigit pel franquista Blas Piñar. Plataforma se sostenia en un discurs dur contra la immigració, amanit amb els tocs populistes del seu líder i una defensa dels valors tradicionals. En ciutats on hi havia hagut un increment de la immigració a principis del nou segle, el missatge va calar el suficient per treure representació al consistori el 2003. Va passar a Vic, i també al Vendrell, amb August Armengol entrant com a regidor.
Això va donar un altaveu més gran al partit, que va impulsar-lo en els següents dos comicis municipals, el 2007 i el 2011. El 2007, PxC va aconseguir 17 regidors a tot Catalunya, i quatre al Vendrell, convertint-se en tercera força. El 2011 va marcar el sostre del partit, amb 67 regidors a tot el Principat i cinc al Vendrell i Vic. Tot i això, la marca començava a donar símptomes d'esgotament. Al Vendrell, tot i augmentar un regidor, va mantenir pràcticament els mateixos vots, això en un moment molt propici per aglutinar el descontentament de la gent, en plena crisi econòmica brutal.
El Vendrell, del «pacte encobert» al cordó sanitari
A la capital del Baix Penedès s'havia viscut un mandat convuls, governat en solitari per CiU, però amb el suport del PP i de PxC per aprovar els pressupostos i altres assumptes claus. Va ser el que es va conèixer com un «pacte encobert» que va generar moltes crítiques als convergents. El 2011, aquesta situació es va tallar amb un cordó sanitari que van formar el PSC, CiU, PP i ERC, deixant els cinc regidors de PxC a l'oposició.
Plataforma havia tocat sostre a les municipals del 2011 i a les eleccions al Parlament del 2010, on va assolir més de 75.000 vots, el seu rècord que, tanmateix, no li van permetre aconseguir ni un sol diputat. A partir d'aquí, el partit aniria a la baixa, amb un moment determinant, que va ser l'expulsió del mateix Anglada del seu partit, a principis de 2014. Aquest fet vindria seguit d'un reguitzell de denúncies creuades entre els dos bàndols, en un enfrontament que, sorprenentment, va guanyar Anglada.
La patacada del 2015
A les municipals del 2015, PxC somiava de donar el cop al Vendrell i guanyar les eleccions, i ho expressaven obertament. No estaven preparats per la patacada que els esperava. La població giraria l'esquena a la formació d'extrema dreta, que passaria dels 67 regidors que tenia, a només nou a tot Catalunya. Al Vendrell quedaria amb tres, mantenint-se com el principal baluard de la formació, raó per la qual Armengol es faria càrrec de la presidència del partit. A Vic, PxC es quedava sense representació i Josep Anglada aconseguia entrar al consistori amb el seu nou partit, una doble humiliació.
A partir d'aquí, tot aniria costa avall per PxC. Armengol va mirar de reflotar el partit amb un pacte amb l'extrema dreta espanyola del Partido por la Libertad i España 2000, amb la federació Respeto, que es va presentar a Coma-ruga. L'experiment, a semblança de les formacions antiimmigració que agafaven força a tota Europa, duraria tot just dos anys, fins que PxC en va sortir el passat desembre. El partit també havia flirtejat amb el nom de Tabàrnia per aprofitar el moment convuls de procés, però cada cop es va fer més evident que Vox estava avançant-lo per la dreta en el seu propi terreny.
Vox avança per la dreta
La sortida del partit de la regidora del Vendrell Araceli Bundó ja anunciava la imminència d'un pacte amb Vox, que el partit encara es negava a admetre. El passat divendres, es va acabar anunciant l'evident, que PxC ja no tenia recorregut i que els seus integrants saltaven del vaixell que s'enfonsava per mirar d'agafar-se amb força a la nova nau de l'extrema dreta que solca els mars del panorama polític. Caldrà veure si es confirmen els rumors que indiquen que August Armengol podria ser el candidat del partit a les municipals del mes de maig.