Imatge actual del restaurant Xaloquell de Sant Salvador.

Referent de la cuina marinera al Penedès: el Xaloquell del Vendrell en fa 50

Joan Salvó i Josepa Domingo van inaugurar el restaurant el 1972, el mateix dia de la seva boda

S’hi ha celebrat més de mil casaments, incomptables comunions i una gran quantitat d’aniversaris i revetlles. El seu nom és indestriable del barri marítim de Sant Salvador, al Vendrell, i en general, del Baix Penedès. Referent de la cuina marinera al Penedès, el Xaloquell està d’enhorabona perquè aquest 2022 ha arribat als 50 anys.

Una efemèride remarcable que des de l’establiment volen celebrar junt amb els seus clients, a qui tenen clar que deuen gran part del seu èxit. «Ja vam fer una gran festa pels 45 anys i no volíem fer una altra gran celebració. Però sí que volíem mostrar d’alguna manera l’agraïment a tots els nostres clients», explica a TarragonaDigital Montserrat Salvó.

La visió de futur de Joan Salvó

La Montserrat i la seva mare, Josepa Domingo, porten el timó del restaurant des del 2002, any en què va morir Joan Salvó, pare i marit d’elles dues. Ell va ser «el visionari» que va tenir la idea de fer un restaurant en un lloc on «només hi havia vinyes», relata Josepa Domingo. I és que a principis dels anys setanta la febre turística començava a agafar embranzida a Sant Salvador, però encara d’una forma incipient.

Vinyes de Sant Salvador on es faria el restaurant Xaloquell.
Les vinyes on es faria el restaurant Xaloquell a principis dels anys setanta. | Cedida

Hi havia força cases a prop del mar i algun hotel, però cap restaurant, i menys allunyat de la primera línia. La família de Josepa Domingo eren pagesos que tenien vinyes en uns terrenys de Sant Salvador. «Amb l’impuls del turisme i la construcció, hi va haver un moment que ja no collien res», explica Domingo.

Va ser en aquell moment quan Joan Salvó, que ja festejava amb la Josepa, va deixar caure la idea. Podien fer un restaurant especialitzat en cuina marinera i que pogués acollir grans banquets. «La gent ens deia que ens havíem tornat bojos per voler fer això en unes vinyes que estaven força apartades», afirma tot rient la Josepa.

Però Salvó havia estat treballant al restaurant de l’Hotel Catalunya de Calafell, i havia comprovat el potencial que tenia el turisme. «Al Vendrell encara no es veia gaire, però a Calafell ja feia anys que havien desenvolupat el sector», afirma Domingo. Així, entre el 1971 i el 1972 es va construir el restaurant Xaloquell, que s’acabaria inaugurant el mateix dia que els seus fundadors es van casar, el 24 de maig.

Anys de molt de treball i de consolidació

El Xaloquell —nom que significa ‘xaloc suau’— es va especialitzar en la cuina marinera catalana, que era el que Joan Salvó havia après a Calafell. El local es va fer un nom ràpid, tot i que els primers anys no van ser fàcils. Va caldre molt de treball per compensar la gran inversió econòmica que s’havia fet.

Però l’aposta de Joan Salvó es va demostrar encertada i, mentre el nucli de Sant Salvador creixia, també ho feien els seus clients. La celebració dels banquets de noces va esdevenir un dels puntals del restaurant, ja que hi havia pocs llocs al Vendrell preparats per acollir-ne. «El Joan sempre ho volia tenir tot perfecte, que no fallés res», recorda Domingo.

Joan Salvó i Josep Domingo, en els primers anys del restaurant.
Joan Salvó i Josep Domingo, en els primers anys del restaurant. | Cedida

A poc a poc, el Xaloquell es va anar consolidant, de manera que es van fer necessàries algunes ampliacions. Es va començar per la construcció, el 1977, del menjador Pau Casals en un petit celler. El 1990 es va reformar el menjador i es va cobrir amb vidre la terrassa del davant.

Entremig, un dels seus treballadors, Josep Güixens, també paleta, va aixecar la rèplica del brollador de la Rambla que encara es pot veure al jardí. Era el 1986, un moment en què encara no s’havia recuperat el brollador a la Rambla, i la reproducció es va haver de fer a partir de fotografies.

27 tones de fusta provinents de Noruega

El 1998 es va dur a terme l’ampliació més ambiciosa, la de l’imponent saló nòrdic, que es va construir on hi havia un hort. Per a fer-ho es van haver de portar 27 tones de fusta de Noruega i la seva construcció va ser molt laboriosa. «Quan ens ho van proposar no ho vèiem clar, però al final va ser un altre encert, perquè no hi havia res igual aquí», apunta Domingo.

Des d’aleshores, aquesta és la sala que acull els casaments, els banquets i els esdeveniments de tota mena. L’última reforma va ser la del jardí del 2018, per acollir els aperitius de les bodes i els sopars d’estiu que es fan des del 2010.

Construcció de la sala nòrdica del Xaloquell.
La sala nòrdica es va aixecar el 1998. | Cedida

El relleu del 2002

La mort de Joan Salvó el 2002 va provocar el relleu al davant del restaurant, agafant les regnes la seva filla Montserrat i la Josepa. «Ho tenia molt clar, tot i que era un moment molt difícil perquè encara estàvem pagant la sala nòrdica», se sincera l’hereva. Però el projecte ha seguit endavant i esquivant tota mena de crisis, ja fossin econòmiques o pandèmiques.

Cinquanta anys donen per molts canvis, i les propietàries en relaten alguns. «Comparat amb fa trenta anys, ara es menja de forma molt més mesurada», coincideixen ambdues. També hi ha hagut un canvi d’hàbits en els casaments, «ja que ara es busquen més aviat espais com masies».

Però el Xaloquell segueix sent un clàssic per la gent de la comarca, que es manté ferm i robust al pas del temps com la fusta de Noruega. Pels 50 anys han preparat diverses sorpreses que es faran durant l’estiu, començant per la copa de cava amb què seran obsequiats tots els clients. També hi ha una mostra de fotografies a la sala nòrdica amb instantànies de totes les èpoques del restaurant.

Es faran sortejos i altres sorpreses que encara no volen desvetllar, però que avancen que «il·luminaran el cel de Sant Salvador». Caldrà estar atents i passar en algun moment de l'estiu pel restaurant.

Montserrat Salvó i Josepa Domingo.
Les actuals propietàries del restaurant Xaloquell, Montserrat Salvó i Josepa Domingo. | BP Diari