Fa gairebé un mes, el Vendrell va patir u nou contratemps en el seu patrimoni històric. Una part de la teulada de la Cooperativa Agrícola del Vendrell es va esfondrar, després d'anys en desús i sense cap actuació concreta per impulsar la seva recuperació.
Podria tractar-se d'un edifici vell qualsevol que, com molts altres, el pas del temps i un nul manteniment han acabat deteriorant l'estructura, però la realitat és que no és un edifici comú. La Cooperativa Agrícola del Vendrell és una de les més antigues de Catalunya, fundada l'any 1906 i que va arribar a aplegar més de 400 socis de la comarca del Baix Penedès, reconeguda des de sempre per la seva tradició vinícola i oleícola.
El celler al qual li va caure la teulada tampoc és recent, ja que data de 1911, però el que és més important és que en la seva construcció hi van participar arquitectes molt vinculats al món rural com Antoni Pons, qui va construir l'edifici, i Cèsar Martinell, reconegut arquitecte d'estil noucentista i deixeble d'Antoni Gaudí, que va ser el responsable d'una de les joies amagades que conté el celler del Vendrell.
Tot un tresor patrimonial que molts consideren important conservar, com és el cas de Roger Guitart, arquitecte especialitzat en patrimoni arquitectònic i coneixedor de l'edifici, que ha explicat a TarragonaDigital els motius pels quals la Cooperativa Agrícola del Vendrell mereix un paper rellevant dins la història del municipi i el teixit associatiu català.
Un celler construït per dos referents de l’arquitectura agrària catalana
La Cooperativa Agrícola del Vendrell, o 'Sindicat', com es coneix al municipi, va ser fundada l'any 1906 per un grup d'agricultors locals, en un moment on l'associacionisme i el cooperativisme començaven a despuntar com el model de constitució de societats i entitats. El sindicat agrícola del Vendrell va ser una de les primeres societats agrícoles del territori, i el seu celler principal va ser construït sota els preceptes de dos dels moviments artístics més prolífics a Catalunya: el modernisme i el noucentisme.
Cèsar Martinell, nascut a Valls l'any 1888, va ser un destacat arquitecte noucentista del moment, que va destinar gran part de la seva vida al món rural, no només amb la construcció d'edificis i cellers per a cooperatives i sindicats, sinó també com a impulsor del moviment cooperativista agrari. El celler de Cornudella de Montsant, el de Pinell de Brai o el de Sant Cugat del Vallès són algunes de les 'catedrals del vi' més rellevants.
L'obra de Martinell també és present al sindicat del Vendrell, tot i que Roger Guitart confessa que l'edifici principal no és seu. «El celler principal va ser construït el 1911 i és d'Antoni Pons, qui va ser arquitecte municipal de Vilafranca i un dels noms del modernisme en el món agrari, que tot i no ser tant trencador en l'estil, incorporava les tendències modernistes del moment», confessa Guitart, tot i que reivindica la rellevància dels dos arquitectes.
La presència de Cèsar Martinell s'observa al soterrani, que data de 1935 i que forma part de l'obra de remodelació del celler que es va quedar a mitges «per falta de pressupost i per l'esclat de la Guerra Civil», explica Roger Guitart.
Un celler amb tines de vi que manté els tres principis de l'arquitectura de Martinell: funcionalitat, estètica i economia de mitjans. L'estructura integra les mateixes tines, que combinades amb els arcs i les voltes, conformen un esquelet característic de l'obra del prodigi noucentista. «Tot i que es tracta d'un espai petit, els trets distintius de Martinell són molt presents i per això s'ha de posar en valor», apunta Roger Guitart.
El futur del sindicat
El celler ha anat complint amb les tasques de recollida, mòlta i emmagatzematge d'oli i vi, així com la posterior venda, i que ha anat sumant anys i desgast fins que va entrar definitivament en desús, l'any 1990. Unes dècades abans, concretament l'any 1954, es va fer la darrera ampliació del soterrani de Martinell i, des de llavors, ha romàs intacte, sense cap pla de conservació ni restauració.
«Si obres les portes del celler, et trasllades a la dècada dels 90, quan va deixar de fer-se servir. No s'ha tocat ni una bombeta», detalla l'arquitecte Roger Guitart, per explicar que la Cooperativa Agrícola del Vendrell és un tresor patrimonial que no ha experimentat, encara, cap acció per preservar-la i evitar que s'esfondri, perdent amb ella, un capítol de la història del Vendrell.
Guitart manifesta que «la cooperativa s'hauria de retornar als vendrellencs, idear un pla per preservar-la i exhibir-la», recordant algunes iniciatives municipals que es van projectar fa temps, com la compra per part de l'Ajuntament del Vendrell; però que al final no va arribar a bon port.
El futur de la Cooperativa Agrícola del Vendrell és incert, ja que no gaudeix de cap protecció com la denominació de Bé Cultural d'Interès Local, «fet que facilitaria poder traçar un pla de conservació, complint amb els interessos de totes les parts implicades», explica Guitart. Des de CEVIPE, propietària actual de l'immoble, han manifestat interès per preservar la Cooperativa, tot i que asseguren que es tracta d'una situació complicada.
Des de CEVIPE, Dídac Guerra, explica que «coneixem perfectament el valor històric del celler i sabem la importància que té pels vendrellencs, però entenem també que una acció de preservació del patrimoni ha d'anar lligada a un rèdit econòmic. Cal alternar els dos conceptes per satisfer tant als interessos de la ciutadania com als de la cooperativa».
En aquest sentit, Guerra ha avançat que CEVIPE treballa, des de fa temps, per aconseguir aquest objectiu, un equilibri entre la vessant cultural i històrica; i l'econòmica. El que és clar, assegura Guerra, és que «aconseguirem trobar la millor solució pel Sindicat Agrícola del Vendrell».