Cal Figueres va ser una botiga de comestibles molt coneguda al Vendrell, un comerç centenari que va rebre aquest reconeixement l’any 2007, i que va tancar les seves portes el juny del 2012. El Jaume i la Montserrat van ser els seus últims responsables, des que es van fer càrrec del negoci familiar a mitjans de la dècada dels 70. Cinc anys després del tancament, l’interior de Cal Figueres segueix ben viu, tot i que el que ara es pot veure a les seves estanteries és ben diferent del que hi havia els últims anys de la seva existència com a comerç.
Arran d’unes obres al magatzem, Jaume Pau Cañas va començar a posar ordre a diferents utensilis, productes i objectes que s’acumulaven des de feia molt de temps a l’interior. «Jo ho guardo tot, el que passa és que sóc poc ordenat», se sincera Cañas. D’allà en va començar a sorgir un material prou interessant que es remuntava a més de 40 anys enrere. «Són coses que jo no vaig adquirir, amb el qual han de ser, com a mínim, del temps que el meu pare es feia càrrec de la botiga», explica.
Un museu dels comerços del segle XX
Com que la tenda «havia quedat buida», el Jaume va començar a omplir els prestatges i les estanteries amb aquests productes i objectes que va trobar, conformant de mica en mica una mena de museu de com eren els comerços de queviures més de mig segle enrere. Així, capses, llaunes i caixes de tot tipus amb les quals es venien els productes a mitjans del segle XX, tornen a ocupar el lloc que feia dècades que no ocupaven.
Productes com llaunes o cartons de galetes, té, melva, pebre vermell o codonyat que es venien a granel, tints per la roba, sabó, raticida, betum, detergent, pots immensos de cacau o iogurts de vidre retornables s'acumulen als prestatges. Criden l’atenció moltes marques que van tenir una curta vida al mercat, perquè els seus competidors es van acabar imposant i encara duren fins als nostres dies.
Als prestatges del darrere del taulell s’hi arrengleren pots de vidre de gran mida, on hi havia olives que també es venien a granel. «Eren pots molt macos i sempre els guardàvem», apunta Cañas, «molts cops els donàvem als mateixos clients». En un racó també s’hi poden trobar els productes del que ells anomenaven «el calaix de la farmàcia», i en un altre espai hi ha una bona mostra de licors i vins d’una altra època, on hi destaquen el vi 'Terra Baixa' del sindicat del Vendrell, resolis locals o una ginebra feta també al poble.
Andròmines i objectes
Però l’interès d’aquesta recreació d’un comerç antic no es redueix només als productes que s’hi poden trobar. Jaume Cañas també ha guardat diferents objectes, materials o andròmines que avui es poden trobar a pocs llocs. Des de bàscules, balances de tota mena amb els seus pesos, molinets de cafè o olles pel llegum, fins a una gran sitra d’oli, així com diferents mesures de ferro (per l’oli) i de fusta (pel gra). «La gent venia amb els setrills de casa i s’enduien la mesura que volien, un quart, un vuitè... el que fos, era molt nét», apunta Cañas.
Un dels artefactes més curiosos és un recipient per coure malta, que Cañas recorda que usaven a casa quan era petit, i un altre per torrar ametlles. Bosses, ganivets, tallants o mesuradors per la brillantina completen aquesta particular col·lecció. Cañas explica que fins ara «ho he anat ensenyant a amics i coneguts», però es mostra disposat a obrir les portes d’aquest nou Cal Figueres a tot aquell a qui li interessi veure aquesta «recreació» que ha anat fent amb tota una sèrie d’objectes que porten molts records d’un altre temps. Una manera de mantenir viu Cal Figueres, un comerç la referència més antiga del qual data del 1886, quan era una taverna de venda de vi i llegum. Història —encara viva— del Vendrell.
