«Ens sentim més calafellencs que vendrellencs i, si hi hagués un referèndum, triaríem sens dubte pertànyer a Calafell». Així s’expressen l’Àngels i el seu fill Èric, dos veïns del sector Sanatori, una zona que pertany territorialment i administrativament al Vendrell, però que està enganxada a la platja de Calafell. La seva opinió està molt estesa entre la majoria dels veïns de la zona, que fan més vida a Calafell que al Vendrell.
Recentment, el debat sobre els límits territorials dels dos principals municipis del Baix Penedès s’ha tornat a posar sobre la taula, després que un veí de Calafell l’exposés en un dels Consells de Barri que se celebren al municipi. Davant les peticions veïnals, l’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, va apuntar que de bon grat signaria que aquesta zona passés a formar part de Calafell, però va admetre que això era altament improbable, especialment per la presència de l’Hotel Ra. «Tenir un hotel de cinc estrelles dona prestigi al municipi», va admetre Ferré.
Poc després, el seu homòleg del Vendrell, Kenneth Martínez, tancava la porta a aquesta possibilitat, i apuntava l’opció d’impulsar una Àrea Metropolitana —similar a la de Barcelona— per mancomunar serveis en aquells barris on els veïns tenen més a prop els pobles veïns que no pas el poble al qual estan empadronats. Martínez és conscient que fer arribar tots els serveis públics en aquests punts apartats és més complicat i costós pel consistori, una cosa que acaba provocant queixes entre el veïnat.
Mancances en neteja, seguretat i mobilitat
Els veïns de la zona del Sanatori, que s’estén des de les Madrigueres fins a la carrerada d’en Ralet, coincideixen a assenyalar la mobilitat, la seguretat i la neteja com a tres elements que presenten deficiències. L’Amàlia, que viu al Passeig Marítim, lamenta que la mobilitat «és complicada», ja que s’han de desplaçar força per «anar al metge o a l’oficina de l’atur». «Si fóssim de Calafell, ho tindríem tot més a prop», afegeix. Altres queixes que té són «la poca neteja que es fa a l’hivern i la manca de contenidors de reciclatge».
L’Àngels i l’Èric, els dos veïns que feien un símil amb el referèndum d’independència, apunten com a principal problema la manca de transport públic. «Arriba, però només de tant en tant, amb el qual necessitem sempre el cotxe per fer coses com portar els nens a l’escola», explica la mare. A més a més, quan la desembocadura de la riera de la Bisbal baixa molt plena, la carretera de la platja es talla, cosa que els obliga a fer «molta volta».
Comerç, zona blava i enllumenat
Les diferències entre la zona que pertany al Vendrell i la que pertany a Calafell són molt evidents a simple vista. El comerç s’acaba de cop tan bon punt es passa a terreny vendrellenc, el mateix que passa amb la zona blava. Això fa que molts vehicles aparquin —especialment a l’estiu— als carrers que són del Vendrell, i que sigui difícil troba lloc per aparcar.
La part vendrellenca també es veu més freda, amb menys vida, ja que és una zona bàsicament residencial. La Maria Antònia viu al carrer de la Tramuntana, on es va traslladar fa un temps després d’estar vivint en territori calafellenc nou anys. «Aquí quan cauen quatre gotes la llum marxa de seguida, no entenc per què passa això, ja que quan vaig viure a la part de Calafell no passava», assegura. La dona també es queixa de la manca de neteja i admet que bàsicament fa vida a Calafell on, «per sort», hi ha pogut mantenir el seu metge de capçalera.
Molts dels que viuen en aquests carrers se senten més a prop de Calafell que del Vendrell, i pensen que el consistori vendrellenc els té abandonats. Segurament, igual que el batlle calafellenc, signarien formar part de Calafell però, de moment, no sembla que això hagi de passar en un futur pròxim.