El centre de Coma-ruga es troba a pocs mesos de patir una profunda transformació amb les esperades obres de remodelació del FEDER. Amb una inversió de 2,6 milions d’euros, aportats entre el consistori i la Unió Europea, el nucli marítim experimentarà una renovació completa de la plaça dels Germans Trillas, la zona de l’estany i l’edifici del Tabaris. En aquest context, és un bon moment per recordar els orígens de Coma-ruga i detallar com ha esdevingut el centre turístic que és actualment. Una informació que ha estat elaborada amb l’ajuda de la tècnica de turisme del projecte FEDER.
Una zona d’aiguamolls i estanys naturals
Antigament, Coma-ruga era una zona d’aiguamolls formada per una sèrie d’estanys naturals, les primeres referències de la qual es tenen en textos de l’edat mitjana. Es tractava d’un espai molt poc habitat, que formava part del terme municipal de Sant Vicenç de Calders, però amb terrenys que eren propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Amb la desamortització dels béns de l’església, a mitjans del segle XIX, aquests terrenys es van posar a la venda i els va comprar en subhasta Salvador Serra, veí del Vendrell, qui els va cedir a favor dels seus vilatans. A partir d’aleshores, els veïns ja podien anar als estanys a caçar, pescar o tallar joncs, així com a gaudir d’un espai d’esbarjo. A més, la població de Sant Vicenç també va poder començar a utilitzar aquest espai, a canvi de deslliurar-se de pagar les contribucions, per estar els terrenys dins el seu terme.
L’arribada del ferrocarril i l’auge dels balnearis
L’inici del gran canvi a Coma-ruga va arribar els últims anys del segle XIX. A la zona hi havia una sortida d’aigües termals, fet que va permetre que comencessin a arribar els primers visitants, impulsats per l’auge dels balnearis d’aquells anys. En aquest sentit, va ser clau l’arribada del ferrocarril a Sant Vicenç de Calders el 1887, que va començar a portar els primers estiuejants a la platja.
Va ser el 1889 quan va obrir el primer balneari a la zona, el Balneari Coma-ruga, que era dirigit pels senyors Miró i Pujolar i estava situat on actualment hi ha l’hotel balneari Terma Europa. També a finals del segle XIX va obrir el Petit Pascual, un bar-restaurant que es trobava a tocar dels estanys.
L’augment de l’activitat turística i termal va fer que el 1907 obrís un altre hotel, que dos anys després també començaria a oferir serveis de balneari, el Gran Hotel Balneari Oriental Miramar. Ubicat on actualment hi ha el bloc de pisos de gran alçada de la plaça dels Germans Trillas, aquest balneari va ser regentat per Bonaventura Trillas i es té constància que personalitats com Picasso s’hi van allotjar.
La transformació urbanística i la Societat Bellamar
Ja a principis del segle XX es van començar a construir les primeres cases al nucli. Eren les cases modernistes del carrer de Vilafranca, que es van fer el 1910. Darrere seu va venir una primera colònia de xalets de vacances que es van aixecar al costat del Club Bellamar. Es tractava de xalets que eren propietat de famílies de la petita o la mitjana burgesia local, o provinents de localitats com Roda de Berà, Vilafranca del Penedès o Barcelona. En aquells anys també es van instal·lar moltes casetes de bany a la platja, on es canviaven els banyistes.
A partir d’aquí, la transformació urbanística de Coma-ruga es va disparar, en bona part per la tasca de la Societat Bellamar, conformada per empresaris de Barcelona. Aquests van comprar el Balneari Oriental Miramar, els terrenys del seu voltant i el mateix estany, que l’Ajuntament va decidir vendre’s perquè no podia mantenir el seu sanejament.
La Societat Bellamar s’encarregarà durant els anys 20 de dessecar els aiguamolls i obrir carrers i avingudes. També va reformar el balneari Oriental Miramar, que passà a dir-se Coma-ruga Terrasse Hotel, i va fer la primera transformació de l’estany, posant un tancat al voltant, el 1926. D’aquells anys daten la Villa Ramona i la Villa Buenaventura, dues de les construccions més icòniques de Coma-ruga, que avui en dia encara aguanten.
La segona onada urbanitzadora, amb la Societat Brisamar
Després de la Guerra Civil, el nucli va viure la segona onada urbanitzadora, començant per la segona transformació de l’estany, que ja es quedaria amb l’estructura de barana i pèrgoles que es conserva actualment. Aquesta segona urbanització de Coma-ruga tindria un altre nom propi, el de la Societat Brisamar, encapçalada per l’empresari Andreu Trillas —nebot de Bonaventura Trillas— que havia fet fortuna a l’Argentina. Aquesta societat va urbanitzar diversos carrers i va construir el Balneari Marítim Brisamar (1949), a primera línia de mar.
La transformació de Coma-ruga en un gran nucli turístic i d’estiueig ja va ser imparable a partir dels anys 60, quan es van fer altres construccions importants com l’església de Sant Ramon Nonat (1957), el Cinema Teatre Brisamar (1961), la piscina del Tabaris (1963) i el Balneari Brisamar (1965).
