Fotograma de la pel·lícula La Abuela

'Belfast' i 'La abuela', mescla de gèneres i molta qualitat als cinemes tarragonins

Belfast és una de les pel·lícules que sonen amb força pels Oscars 2022

Aquestes són les pel·lícules que podreu veure a Ocine Tarragona a partir de divendres 28 de gener de 2022.

Belfast

Belfast és la pel·lícula de la qual tothom parla i molts situen entre les preferides pels Oscars. Dirigida per Kenneth Branagh, alguns la qualifiquen d'obra mestra després del seu èxit a Toronto i als Globus d'Or.

Retrat d'infantesa del mateix director, rodada gairebé tota en blanc i negre explica la història d'una família de classe obrera, del nord de Belfast.

La mirada és la d'un nen de nou anys que veu com els carrers de la ciutat on juga i on se sent segur i estimat es van convertint en un camp de batalla.

Les revoltes socials, religioses i obreres converteixen un Belfast acollidor i càlid en l'escenari d'una guerra fratricida que deixarà empremta vital als que la van viure.

La crítica especialitzada l'està deixant pels núvols per la seva combinació de drama humà i familiar (gens lacrimògena, emocionat i amb un punt divertit).

És, però d'aquelles històries on no passa gran cosa, que evoquen més que expliquen i que pot avorrir i decebre els espectadors que busquen històries potents.

La abuela

Paco Plaza sap aterrir a l'audiència com pocs directors al nostre país.

Després de la saga REC i de Verónica, torna ara amb una història d'aquelles en les que t'hi recrees, et confies i quan menys ho esperes, et deixa clavat a la butaca.

Es tracta de La abuela, pel·lícula protagonitzada per Susana (Alumdena Amor). Ha de deixar la seva feina a París per fer-se càrrec de la seva àvia (Vera Valdez), que ha patit un ictus i viu a Madrid. El que han de ser uns dies tranquils fins a trobar algú que la cuidi, esdevé un malson dramàtic on l'amor mal entès i destructiu hi té un paper molt rellevant.

Estem davant una cinta de terror emocional que ens descobreix a Vera Valdez, una actriu brasilera, que realment és l'ànima (mai millor dit) d'aquesta festa d'ensurts i fosc dolor.

Todo ha ido bien

El cinema francès s'entén meravellosament bé amb les històries humanes, amb aquells drames que no renuncien al punt irònic, una mica com la mateixa vida. 

Sophie Marceu es posa a la pell Emmanuèle, d'una novel·lista d'èxit a escala personal y professional. El seu pare té un accident cerebrovascular i ella corre cap a l'hospital. Allà es troba amb la seva germana i comparteixen el moment en què el seu pare es desperta.

Debilitat i depenent, demana a les seves filles per última vegada. Això provocarà un fort dilema moral a Emmanuèle.

Pel·lícula interessant, però que estaria bé anar a veure sense haver vist prèviament el tràiler. 

En un muelle de Normandía

Drama social dirigit pel també escriptor Emmanuel Carrère i protagonitzat per Juliette Binoche i Hélène Lambert. Aquesta història compleix una doble funció. Per una banda, ens endinsa al drama de la precarietat laboral d'alguns sectors com el de les netejadores; per l'altra, els límits entre realitat i ficció encarnats en la protagonista.

Es tracta d'una escriptora que per documentar-se sobre el que vol escriure es fa passar per una netejadora per conèixer les circumstàncies reals d'aquestes treballadores. D'aquesta manera tenim el drama humà i el social en una peça sòlida, ben interpretada i ambiciosa.