Una setmana més ens fixem en la cartellera de cinema i en les novetats que hi podrem veure després del gran i esperat èxit de 'Padre no hay más que uno 2' que ha aconseguit tornar la gent als cinemes i recaptar fins a dos milions d'euros durant el seu primer cap de setmana (llarg) d'exhibició a les sales de tot l'Estat.
La xifra és potent però encara ho és més perquè ha donat al cinema l'impuls que necessitava després de setmanes de llarga travessia d'un desert injust i innecessari.
L'oasi que suposa la nova (i divertidíssima) pel·lícula de Santiago Segura hauria de veure's eixamplat ràpidament amb una de les estrenes d'aquest divendres, la protagonitzada per Kristin Scott Thomas, amb 'La caza' que ja teniu en cartellera i que és una de les sorpreses d'aquest estiu, amb 'El jardín secreto', que s'estrena la setmana vinent i amb 'The New Mutants' i 'Tenet' que s'esperen amb candeletes per tancar l'agost.
Encreuem els dits perquè no hi hagi nous contratemps que capgirin de nou el calendari.
Repassem de moment les pel·lícules que ja tenim confirmades i que s'afegeixen aquest divendres a la remuntada cinematogràfica. Les podreu gaudir a Ocine Les Gavarres
¡Que suene la música!
Història positiva, emotiva i basada en fets reals (que podeu descobrir al documentat 'The Choir'). Un grup de dones de militars van crear un cor amb l'objectiu d'aconseguir forces per portar millor l'absència dels seus marits, destinats a Afganistan.
El que comença com una mena de teràpia sense cap talent, s'acaba convertint en una catarsi col·lectiva i artística on afloren sentiments, unió i força col·lectiva davant les adversitats.
És una de les estrenes destacades d'aquesta setmana i hi destaca amb força Kristin Scott Thomas com a protagonista, Peter Cattaneo a la direcció ('Full Monty') i una banda sonora molt adequada. Es tracta d'una pel·lícula positiva i molt adequada pels temps que corren.
Papicha, sueños de libertad
Pel·lícula autobiogràfica de la mateixa directora Mounia Meddour, algeriana casada amb el director Xavier Gens (La pell freda) que produeix la història. Ambientada a mitjans dels noranta ens detalla els esforços d'un grup de noies per aconseguir la llibertat en un país amb l'integrisme islàmic en auge.
La protagonista, Nedjma vol ser dissenyadora de moda en un entorn hostil, polititzat i amb una violència emergent. La pel·lícula va representar Algèria a l'última edició dels Oscars.
The Way Back
Ben Affleck és d'aquells actors que quan s'hi posa i li encerten el paper demostra solvència i professionalitat. El que passa és que la seva vida personal ha interferit molt en una carrera professional irregular i amb tants errors com encerts. Si bé trobem joies tant en l'àmbit interpretatiu com a la direcció ('El contable', 'Argo' o 'Perdida') també hi ha molta pel·lícula mediocre que no li ha servit ni per prestigi ni per taquilla.
Ara torna amb una història dirigida per Gavin O'Connor ('El contable') i on Affleck es posa a la pell d'una exestrella del bàsquet en hores molt baixes a tots els nivells, a causa d'una addicció que li costa superar (un clar paral·lelisme amb l'addició a l'alcohol confessada per Affleck i amb la qual lluita des de fa anys).
El personatge intentarà recuperar el sentit de la seva vida convertint-se en entrenador d'un equip de bàsquet d'institut per tornar a arrencar la seva vida del punt mort on es troba. Un drama de superació amb un paper fet a mida per a ell.