Kristen Stewart en un moment de la pel·lícula Spencer

Lady Di arriba als cinemes amb una bona pel·lícula sobre la seva vida

Ocine Tarragona és el millor cinema de la província, amb diferència. Disset sales on veure cinema és un autèntic espectacle.

Arriba l'hora de repassar la cartellera de cinema amb totes les novetats que arriben a les sales d'Ocine Tarragona. Les noves pel·lícules arriben divendres dia 19 i se sumen a l'excel·lent oferta cinematogràfica d'aquesta tardor.

Spencer

Pablo Larraín, qui ja va dirigir la biografia cinematogràfica de Jackie Kennedy, dirigeix aquesta pel·lícula sobre Lady Diana Spencer. La mare del futur rei d'Anglaterra té per fi una bona pel·lícula protagonitzada per Kristen Stewart que es fa seu el paper.

No és pas una biografia típica. Més aviat és una història del drama vital i social que va viure la princesa al cor dels Windsor.

La crítica l'ha comparat amb una mena de conte de terror, ple de símbols i amb un fort component dramàtic.

És una pel·lícula interessant perquè se centra en l'ànima i la desesperació de la protagonista. Assetjada per un matrimoni trencat, per una cort reial que la odiava i per una Camilla Parker Bowles implacable, Lady Di es consumeix sense consol.

Trista i atractiva a la vegada, és una bona pel·lícula que agradarà als amants de les històries potents i ben explicades.

Años de sequía

Aquesta pel·lícula arriba d'Austràlia i està protagonitzada per Eric Bana. Es tracta d'un thriller dramàtic en què un policia torna a la seva ciutat natal on el seu millor amic ha mort en accident.

Aviat tornaran els fantasmes del passat i també els enigmes del present. La mort del seu amic amaga més secrets dels que semblava inicialment i ell es veurà directament implicat en el cas.

Pel·lícula que manté l'interès durant el metratge, d'aquelles que inclouen girs de guió bastant inesperats i en conjunt, sòlida i molt correcta. La història no és fàcil i psicològicament és força intensa.

Libertad

Òpera prima de Clara Roquet, inicialment sembla una pel·lícula que ja hem vist molt aquests darrers últims anys. Es tracta de l'entrada a la maduresa de dues nenes de 14 anys.

Nora, filla d'una família benestant, no acaba de trobar el seu lloc al món. Durant unes vacances coneix a Libertad, la filla de l'assistenta de la seva família. Es fan amigues, però la diferència social i de classe es fa palesa en cada moment clau d'aquesta amistat.

Es tracta d'un coming-of-age (entrada a la maduresa) mesclada amb el retrat d'una societat, la nostra, que malgrat que no vol ser, continua sent classista i poc empàtica. I les noves generacions no ho milloren.

És un drama que va passar pel Festival de Cannes i que evoca a Lady Bird', Call me Boy your Name, Boyhood', Las niñas, Ojos negros, La vida de Adèle, Juno, A cambio de nada, Kràmpack, El camino de los ingleses o Superempollonas.

El que us diem, hi ha moltes pel·lícules que exploren l'arribada a l'adolescència o a l'edat adulta des d'òptiques prou diferents. 

Antlers: criatura oscura

Segueixen arribant pel·lícules que la pandèmia va deixar en un calaix que ara es reobre. Aquesta història de terror i intriga té un protagonista: un nen que té alguna mena de connexió amb el més enllà.

La seva professora del poble i el xèrif local aviat descobriran la connexió que hi ha amb uns crims aterridors.

Intriga, ensurts i molta tensió. Típica del gènere de terror, per als seguidors del gènere.

La puerta de al lado

L'actor nascut a Barcelona, Daniel Brühl, s'estrena a la direcció amb aquesta comèdia negra que també protagonitza.

Es posa a la pell d'un actor d'èxit a punt de volar fins a Londres per un càsting. Abans d'embarcar s'atura a la cafeteria de sempre per fer un cafè i repassar el text tranquil·lament.

Allà coincideix amb el seu veí, Bruno, però la trobada no és casual. Bruno fa temps que li segueix la pista i té molta informació d'ell. La trama s'anirà complicant i l'actor viurà un dels seus pitjors (i amables) malsons.

Pan de limón con semillas de amapola

Benito Zambrano va sorprendre el món fa més de 20 anys amb un drama intimista anomenat Solas. Des de llavors només ha dirigit tres o quatre pel·lícules més, l'última, Intemperie, totalment recomanable.

Ara torna amb una altra història dramàtica sobre l'amistat, la maternitat i la relació entre dues germanes. Elia Galera i Eva Martín protagonitzen aquesta història de perdó i d'esperança, ambientada a Mallorca i amb una recepta de pa oblidada com a teló de fons.

És l'adaptació de la novel·la homònima de Cristina Campos.

Última noche en el Soho

Un altre thriller interessantíssim que no hauria de passar desapercebut a la cartellera.

Dirigeix Edgar Wright (Baby Driver, Scott Pilgrim contra el mundo) i protagonitzen dues de les actrius del moment: Thomasin McKenzie i Anya Taylor-Joy.

La primera és una jove aprenent de modista que es veu transportada al Londres dels anys seixanta. Allà ella és Sandy (Taylor-Joy), que vol triomfar cantant als clubs nocturns del Soho londinenc.

Wrigth dissecciona les llums i les ombres d'una època i un espai mitificats, des d'un vessant feminista i centrat en l'explotació que es feia de les noies que buscaven oportunitats.

El més interessant de la pel·lícula és com s'explica la història, com es vesteix estèticament i formalment i com es creuen múltiples mirades.

Obra d'autor, però que agradarà als espectadors que busquen pel·lícules suggerents i diferents. Val la pena donar-li una oportunitat.