75 anys poden ser pocs amb una perspectiva de la història a llarg termini. Si ens fixem en la història del cinema, és més de mitja vida, que aviat està dit. 75 anys són els que compleix enguany Ocine, l'empresa d'exhibició cinematogràfica gironina, una de les cinc operadores més importants d'Espanya i la propietària dels cinemes Ocine de Les Gavarres, a Tarragona, de Vila-seca, de Roquetes i del Vendrell.
Actualment Ocine administra 19 cinemes, 175 pantalles i més de 30.000 butaques i preveu arribar a les 200 sales d'exhibició l'any 2020. En temps complexos com els actuals i amb una revolució digital a ple rendiment que planteja molts interrogants al món cinematogràfic, que la tercera generació d'una empresa familiar com OCINE tingui tres nous multi sales projectats per 2019 (Bordeus, Castelló i Madrid) i una previsió de creixement de dos multi sales l'any a mitjà termini és una magnífica notícia que confirma allò que sovint es diu del cinema: que té una mala salut de ferro.
Una mica d'història d'Ocine
L'empresa neix el 7 de setembre de 1943 quan Joan Agustí Pujol inaugura el Cinema Núria a Olot. Dos anys més tard, Agustí inverteix al Cinema Ultònia a Girona capital encabint-hi 1.400 localitats entre platea i tres plantes. Posteriorment incorpora també l'administració del cinema Orient de la mateixa ciutat.
A meitats dels anys seixanta i amb la incorporació de Narcís, el fill d'en Joan, comença l'expansió de l'empresa amb la inauguració a Girona dels Cinemes Catalunya 1, 2 i posteriorment 3 i l'any 1985, Ocine desembarca a Tarragona, primer amb els Cinemes Oscar de Ramón y Cajal i més tard, assumint també la direcció del Cinema Metropol i dels Cinemes Catalunya de la Rambla Vella. En paral·lel, obre sales també a Granollers, Roquetes, Irun, Guipúscoa, Mataró, Vila-seca, i fins i tot al sud de França on compta actualment amb dos multi sales. Madrid, Andalusia i Badalona són altres llocs de l'Estat on els espectadors poden veure les millors estrenes en sales Ocine.
Ocine Les Gavarres, el buc insígnia de l'empresa
El multi sales tarragoní és el més gran de l'empresa. Amb 17 sales, equipades amb la darrera tecnologia en imatge, so i instal·lacions de primer nivell. La sala 17 d'Ocine Les Gavarres, inaugurada l'any passat, compta amb so Dolby Atmos d'última generació, projector làser sobre una impressionant pantalla de 105 metres quadrats i un sistema de grades en amfiteatre amb butaques VIP completament reclinables. Veure-hi una pel·lícula és una experiència inigualable.
En el transcurs d'un acte que els responsables d'OCINE han celebrat aquest dimarts 9 d'octubre a Girona per commemorar aquest 75è aniversari de l'empresa, TarragonaDigital ha pogut parlar amb Jordi Agustí, un dels membres de la família i administrador, juntament amb els seus germans Joan i Esteve i el seu pare Narcís, del negoci familiar.
75 anys i en plena forma. Quina ha estat la clau de l'èxit d'Ocine per arribar fins aquí?
No n'hi ha una de sola, són diverses. Els petits detalls, fer la feina del dia a dia ben feta, mirar a llarg termini... El fet de ser una empresa familiar fa que tots aquests valors els hàgim anat aprenent amb el pas del temps. Els meus germans i jo som la tercera generació a l'empresa que va començar el meu avi i va seguir el meu pare. Aquesta manera de fer les coses l'heretes, la vius cada dia i la vas aprenent i incorporant a la forma de treballar. Una altra de les claus de l'èxit ha estat rodejar-nos de bones persones, poder fer un bon equip que ha estat fonamental per arribar on som.
Hi ha algun moment en la trajectòria de tots aquests anys tan complicat com per plantejar-se llençar la tovallola?
Llençar la tovallola no ens ho hem plantejat mai. Evidentment hi ha hagut moments molt difícils, realment incerts però sempre hem cregut, en primer lloc, en el cinema durant tots aquests anys i hi seguim creient pel futur i en segon lloc, en les nostres possibilitats. D'empresaris de l'exhibició cinematogràfica n'hi ha hagut i n'hi haurà molts però nosaltres hem sabut sortejar totes les adversitats que hi ha hagut i aprofitar les nostres oportunitats no només de perdurar i mantenir-nos sinó de créixer.
Com recordeu l'aterratge a Tarragona? Per què vau escollir Tarragona?
Això va ser una decisió del meu pare que en aquella època- també llavors el cinema estava passant una crisi molt forta – va veure que tot i la situació, a les capitals de província els cinemes encara tenien sortida. Els cinemes de poble havien anat tancat però les capitals aguantaven. Tarragona llavors estava molt desatesa en cinemes, en comparació a Girona per exemple, i va buscar l'oportunitat de poder entrar al mercat tarragoní amb les tres sales dels cinemes Oscar de Ramon i Cajal ara fa 33 anys.
I posteriorment, els cinemes Catalunya...
Sí, aquells cinemes ja existien, eren de la família Panadès i es deien Catalunya i Comèdia. El Sr. Panadès no volia continuar el negoci i es va entendre amb el meu pare qui els va rebatejar amb Catalunya 1 i 2, tal com teníem a Girona d'on fins i tot en vam exportar la mateixa imatge.
I llavors arriba el multi cinemes a Les Gavarres, el multi sales més gran d'Ocine encara ara.
En aquells moments s'estava fent el Parc Central, no se'ns va adjudicar a nosaltres el cinema que hi anava a dins i vam decidir-nos per obrir el nostre multi cinemes a Les Gavarres. Ara costa veure-ho, però en aquell moment, les Gavarres era el mig del desert però sí, vam apostar per construir uns cinemes de dotze sales al mig del desert, que hem anat ampliant fins a les 17 actuals.
El públic tarragoní és singular per alguna cosa?
En línies generals el públic és similar a tot arreu. A Les Gavarres ens ve un públic molt divers i de tot el Camp de Tarragona perquè l'oferta també és molt diversa i extensa. I és important també el factor de l'estacionalitat que també atrau molta gent de fora que passa les vacances a la Costa Daurada i ve al cinema. Podem oferir cinema per a tots els gustos i col·lectius.
I créixer cap a França, com sorgeix?
Com que nosaltres teníem ja presencia a Sant Sebastià i Irun vam poder veure que la proximitat amb França és intensa i habitual. Va sorgir l'oportunitat de passar a França gràcies a uns empresaris vinculats també amb centres comercials del País Basc que ens van oferir la possibilitat d'invertir també a França. I el resultat ha estat molt bo: Vam obrir el primer cinema fa dotze anys, fa cinc anys el segon i el mes de gener obrim el tercer.
Una empresa en ple creixement...
Tenim en cartera obrir tres complexes nous el 2019. A curt termini preveiem obrir durant els anys vinents dos complexes cada any, entre Espanya i França. Són previsions però les perspectives són bones.
Amb tota aquesta feina feta i la que tenen per endavant, els queda temps per anar al cinema?
I tant! Temps per anar al cinema sempre se n'ha de buscar encara que no se'n tingui. Als caps de setmana, m'agrada anar al cinema amb la família, també entre setmana... hi ha molts moments per gaudir del cinema; de fet m'agradaria veure moltes més pel·lícules de les que veig però sí, som uns grans apassionats del cinema.