La temporada castellera 2018 ha estat llarga, dura, amb objectius complets i també ha deixat deures a la recambra en molts barris. Ha estat un curs amb grans castells i que ha tingut en la Colla Vella dels Xiquets de Valls com la formació que més gamma ha aconseguit descarregar. Li ha quedat pendent, això sí, descarregar el castell de deu pisos.
La temporada que s’ha deixat enrere ha tingut els castells desfolrats com a protagonistes, que han dominat, especialment les colles de Valls, que han pogut descarregar el 4de9 sense folre i el 2de8 sense folre.
A Valls, el Concurs de Castells ha tornat divuit anys després de l’últim. Ha fet cap al Portal Nou, el local de la Vella. Per la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls ha pogut tancar la carpeta del 2018 demostrant el gran domini amb els castells de nets, però evidenciant que els falta quòrum per poder aspirar a les estructures amb manilles.
Els Castellers de Vilafranca han generat molts comentaris. Se’ls ha qüestionat per haver quedat molt lluny dels registres que durant els últims anys eren habituals, tot i el domini demostrat amb el 3de10 amb folre i manilles. De fet, han estat l’única colla que l’ha aconseguit descarregar.
Els Minyons de Terrassa, que van salvar els mobles a la seva diada de final de temporada, han estat per sota del que podia esperar-se d’una colla del seu nivell. Tot i això, no han completat cap castell prèmium, dada que pot fer perillar la seva presència a la diada de Sant Fèlix de l’any que ve.
La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha mostrat el seu potencial, però ha fallat en moments clau, fet que es denota en el balanç final. L’any que ve serà de canvis. Després de tres anys, Aleix Bordas donarà relleu a un nou cap de colla amb l’objectiu de completar els deures no assolits.
Els Xiquets de Tarragona han sabut acomiadar el 2018 com ben bé han pogut. Han sumat quatre castells de nou en una temporada marcada per la dimissió de Sergi Feijoo a mig curs. Ben aviat, els matalassers escolliran nova tècnica que ha de donar unitat a la colla en els pròxims anys.
Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau també han pujat un esglaó amb el 2de8 amb folre, castell que caldrà veure si mantenen en el futur. Els de la camisa verda, pas a pas, es van fent un lloc dins de les colles que aspiren algun dia a fer-se grans.
El 2018 ha tingut colles emergents, o ja no tan emergents, com els Capgrossos de Mataró, que han anat sumant registres importants. Els Moixiganguers d’Igualada han adquirit la condició de colla de nou pisos, i en la que els Xiquets de Reus l’han recuperada, havent fet l’aleta fins a quatre vegades.
El costat més negatiu de la temporada ha estat veure colles que no poden garantir una actuació amb tres castells si. De cara el futur, caldrà estar a atents a la supervivència o no de formacions que estan acusant la falta d’efectius i l’explosió generada el 2010, any en què els castells van ser declarats Patrimoni de la Humanitat.
Les dades significatives
S’han fet més de 10.000 castells, dels quals, fins avui, n’han caigut 283. Poden semblar pocs, però, és que els castells que han caigut han estat, majoritàriament, grans castells, amb el que això implica de risc. També fer referència a una dada positiva: S’han desmuntat 634 castells, més del 5% dels que s’han intentat. Arran d’això, es pot concloure que les colles van aprenent a evitar a caure.
Quant al públic, remarcar que no ha fallat en les grans ocasions, però se l’ha trobat a faltar en actuacions en segon terme. Places buides i diades que s’haurien de reformular també són un aspecte a millorar de cara al 2019.
La temporada 2018 és difícil de qualificar, però, de ben segur, ha fet gaudir a més d’un. L’hivern ja és aquí i toca descansar. No massa. Perquè ben aviat amb l’inici del 2019 moltes colles tornaran a la feina. I segur, passi el que passi al país, ens tornaran a fer vibrar.