Imatge de recurs d'una aixeta.

Són a tocar: Els bacteris 'superresistents' que són una amenaça mundial

Un estudi científic elaborat entre dues universitats, una d'elles catalana, alerta que les plantes de tractament d'aigües són incubadores de superbacteris resistents, contra els quals els fàrmacs podrien ser insuficients

Un estudi científic elaborat entre dues universitats, una d'elles catalana, ha descobert el risc  que pateixen la majoria de plantes d'aigües residuals. Es poden convertir en incubadores  de patògens i gens molt resistents i evolutius, perillosos per als éssers humans per les infeccions mortals que ens poden causar. El resultat de la investigació, realitzada per científics de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat una advertència.

Els sistemes de tractament d'aigües residuals són una «amenaça sanitària»

Les conclusions de la recerca han estat publicades a la revista 'National Science Review', en un article titulat 'Els super patògens de les biotecnologies ambientals amenacen la salut global': moltes de les plantes de tractament d'aigües residuals que treballen amb biotecnologies ambientals són una font  de superpatògens a què caldria prestar més atenció, ja que són un perill.

Josep Peñuelas, un dels científics del CREAF implicat en la investigació, assenyala que «la pandèmia de la Covid-19 ha demostrat com els virus es propaguen i es detecten en els sistemes de tractament d'aigües residuals». Tanmateix, afegeix, «s'ha fet poc per eliminar l'amenaça sanitària dels superpatògens». Un canvi que és urgent, i que passaria, segons ell, per comprendre que «hi ha una sola salut, perquè la salut humana, l'animal i la dels ecosistemes estan interconnectades».

En aquest sentit, un dels riscs de què més ha alertat la ciència en les últimes dècades és l'evolució d'alguns patògens existents al planeta. Virus, bacteris, fongs o protozous, que poden infectar humans, plantes o animals, s'estan convertint en superpatògens  o superbacteris. Així, són capaços d'enfortir-se cada cop més i resistir antimicrobians, de manera que tenen més possibilitats de causar  infeccions mortals.

Les plantes purificadores són incubadores dels superpatògens ultraresistents

Per qüestions econòmiques, moltes plantes de tractament d'aigües residuals que funcionen amb tecnologies ambientals utilitzen microbis per degradar els contaminants. L'article valora el paper d'aquestes instal·lacions en la purificació de les aigües residuals, però alerta dels riscos que comporten. Són incubadores, i per tant focus de patògens i gens de resistència antimicrobiana.


Josep Peñuelas explica el procés a través del qual microbis es fan forts. «Utilitzen estratègies per sobreviure  als contaminants, semblants a les que utilitzen per resistir als antimicrobians», compara. «Per això —explica el científic—, durant el funcionament a llarg termini de les plantes de tractament, els patògens es multipliquen, intercanvien gens i evolucionen per resistir i sobreviure als múltiples contaminants que porten les aigües».

Acabat el procés, els microbis són molt més resistents als fàrmacs

Aquest fet, conclou, «desgraciadament els porta a augmentar també la resistència als fàrmacs antimicrobians». És aquí on es manifesta el perill més directe per als humans. Per això, els investigadors demanen una estreta col·laboració  entre la comunitat investigadora, la indústria i els governs per reduir aquestes possibilitats de contacte i reduir l'amenaça a la salut mundial.

I és que el contacte  amb les aigües procedents de les plantes ja és un risc. Els superpatògens de les plantes de tractament d'aigües poden transferir-se als éssers humans a través del contacte accidental amb l'aigua regenerada —la que surt ja tractada de la planta—.

Però també pot ser així amb els bioaerosols, micropartícules d'aigua que passen a l'aire a causa de les bombolles i del moviment de les mateixes aigües. Els aliments contaminats  que surten per les canonades de les plantes de tractament que reguen camps de cultiu també suposen un perill.