L'expresident del Parlament de Catalunya, el reusenc Ernest Benach ha assegurat davant del Tribunal Suprem que si s'hagués trobat en el lloc de Carme Forcadell «hauria fet el mateix». Ho ha dit després que l'advocacia de l'Estat li hagi preguntat, en el judici del procés, si s'havia trobat amb el cas d'un informe contrari amb els lletrats. «Eren moments polítics molt diferents», ha dit , però «en el cas que m'ho hagués trobat en aquesta legislatura, hauria fet el mateix». Benach ha estat citat a declarar per la defensa de Carme Forcadell i, l'expresident del Parlament, ha realitzat una explicació tècnica.
[predef]reus-144[/predef]
Pregunten a Benach per la petició de referèndum, rebutjada al Parlament
L'advocada que representa la defensa de Carme Forcadell, Olga Arderiu ha fet les primeres preguntes a l'expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach i, aquest, com Núria de Gispert, ha fet una explicació tècnica i, en el cas del reusenc, s'ha centrat molt en el funcionament del Parlament.
Benach ha estat preguntat primer per Arderiu, i després pel fiscal, per dues Iniciatives Legislatives Populars del 2009 i 2010, que es van portar a tràmit al Parlament, però l'expresident del Parlament, no va acceptar durant el mandat. «Tenien defectes de forma molt greus, no només pel que deia la llei, sinó que estaven molt mal presentades en la forma». A més, el reusenc ha explicat que «un dels que signava era Francisco Franco Bahamonde».
El fiscal, per la seva part, ha seguit preguntant per aquestes ILP, ja que una de les peticions — la del 2010— es referenciava a la convocatòria d'un referèndum que el Parlament, que es va rebutjar. En aquest sentit, Benach ha matisat que «tenia molts defectes de forma i no complia la llei» i per aquest motiu es va rebutjar. En tot cas «no s'ha de barrejar una proposició de llei i un projecte de llei amb una ILP», ja que «es basa en una llei que és diferent». A més, ha remarcat que «s'està donant categoria superior al que va ser una anècdota».
Explicació tècnica del funcionament del Parlament
Benach ha explicat que la Mesa del Parlament és un «òrgan col·legiat» on gairebé sempre es prenen les decisions per «consens» i «poques vegades» s'ha de votar. També ha dit que la Mesa no té iniciativa legislativa, que recau sobre el Govern, els grups o els ciutadans, i que, en el moment de l'admissió a tràmit, la Mesa «no ha de jutjar el contingut» de les iniciatives, «sinó si la forma de presentació és la correcta».
Benach ha explicat que durant els seus mandats «no es va donar el cas» que es tramités una iniciativa contra l'opinió dels lletrats de la cambra. En la seva declaració com a testimoni, Benach ha explicat que és una «funció fonamental» de la presidència de la cambra preservar els drets fonamentals dels diputats i que «tots» els presidents ho han «intentat» sempre. «Forma part de la nostra essència com a polítics i com a representants d'una institució que té una història molt llarga», ha afegit