El cèntric carrer de Monterols de Reus, ple de gent passejant i fent compres.

La població estrangera creix a Catalunya un 8,7% el 2019 i arriba a 1.260.619 persones a 1 de gener del 2020

Suposa el 16,2% de la població catalana | El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre superen aquest valor mitjà, amb el 17 i el 16,2%

La població estrangera resident a Catalunya era d'1.260.619 persones a 1 de gener de 2020, el 16,2% de la població catalana. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest és el valor més elevat registrat, després que el 2010 s’arribés a 1.198.538 estrangers (16% del total). El nombre d'estrangers es va incrementar en 101.192 persones en relació amb l'any anterior, xifra que representa un augment d’un 8,7% durant el 2019. Hi ha 16 comarques i l'Aran que superen la proporció mitjana de població estrangera. En destaquen la Segarra i l'Alt Empordà, on els residents amb nacionalitat estrangera són el 27,8% i el 24,7%, respectivament. Els municipis amb més població estrangera són Guissona (52,3%) i Castelló d'Empúries (44,0%).

Tens Telegram? Afegeix-te gratis al canal de TarragonaDigital: les millors fotos i vídeos, les últimes hores i ara també pots comentar! CLICA AQUÍ i apunta't ara, t'esperem!

Les segueixen el Gironès (21,1%), el Barcelonès (21,0%), la Selva (20,7%), el Baix Empordà (20,2%) i el Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell amb proporcions al voltant del 19%. Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%), el Vallès Oriental (9,4%) i el Berguedà (9,9%). Per municipis, destaquen Guissona (52,3%), Castelló d'Empúries (44,0%), la Portella (40,8%) i Salt (39,3%).

Per àmbits territorials, quatre àmbits superen aquest valor mitjà (16,2%). A les comarques Gironines es registra el valor més alt amb un 20,6%, seguit per Ponent amb el 19,3%, el Camp de Tarragona amb el 17,0%, i les Terres de l’Ebre amb el 16,7%. Les menors proporcions es registren al Penedès amb un 12,7%, les comarques Centrals i l’Alt Pirineu i Aran amb un 13,8% i el Metropolità amb un 15,8%.

Tots aquests àmbits registren increments, que oscil·len entre el 10,1% de l’Àmbit Metropolità i al 4,6% de les Terres de l’Ebre. Per comarques, totes han augmentat el total de població estrangera, excepte el Pallars Sobirà (-5,3%). En destaquen però 12 amb increments superiors a la mitjana de Catalunya, com el Berguedà (19,8%), l'Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%), el Pallars Jussà (12,3%) i el Ripollès (12,1%).

D'altra banda, el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat concentren el 54,5% de la població estrangera de Catalunya. Al municipi de Barcelona hi resideix el 28,5% del total (359.087 persones) i el creixement durant el 2019 va ser del 12,1% (+38.705 persones). Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 61.348 persones de nacionalitat estrangera i Badalona amb 33.678.

Alt creixement de la població provinent d'Amèrica del Sud

L'any 2019, 24.123 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 36,3% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 33,2% d'Amèrica del Sud. La població d’origen americà és la que registra el creixement més alt (14,9%) amb la incorporació de 46.251 persones. El 68,9% d’aquest augment correspon a l’aportació de la població d’Amèrica del Sud.

La població europea s’incrementa en 20.490 persones, amb un creixement del 5,5%. L’augment més alt correspon als europeus comunitaris (15.619 persones), mentre que els originaris de la resta pugen en 4.877 persones. En el cas de les poblacions africanes, l’augment és de 19.531 persones (6,4%), que procedeix majoritàriament d'Àfrica del Nord (15.179). La població d'origen asiàtic s'incrementa en 14.767 persones (8,6%), que procedeixen fonamentalment d'Àsia del Sud (10.224).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària de Marroc (14.344 persones), Colòmbia (11.253), Hondures (8.402), Itàlia (7.716) i Veneçuela (7.471). De fet, la població veneçolana creix un 32,6% i arriba a 22.929 persones, mentre que la colombiana ho fa un 30,9%, fins a les 36.521 persones.

La majoria d'estrangers són europeus

La població europea és la més nombrosa i representa el 31,1% dels estrangers que resideixen a Catalunya. Els segueixen els originaris d’Amèrica amb un 28,2% i la població africana, amb un 25,7%. L'asiàtica representa gairebé el 15%.

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa, amb 238.003 persones, que equival al 18,9% del total d’estrangers. En segon lloc hi ha els originaris de Romania, amb 90.583 persones (7,2%); seguida de la població italiana, amb 69.316 (5,5%); la xinesa, amb 65.048 (5,2%) i la pakistanesa, amb 54.571 (4,3%).

Pel que fa al perfil, el 80,8% es troba en edat activa i el 51,6% són homes. L'edat mitjana és de 34,3 anys, per sota dels 44,4 anys de mitjana de la població de nacionalitat espanyola.