Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Hombre en la niebla.

Recull de 8 històries terrorífiques, verídiques i molt breus

Relats esgarrifosos i fascinants per passar molta por

Hombre en la niebla.
Històries de terror curtes per explicar en qualsevol moment | Ramdan Authentic

 

A continuació, descobriràs diversos relats terrorífics  ideals per explicar alguna nit amb els amics o per llegir en solitari, amb ben poca llum. Cada història materialitza alguns dels malsons més horrorosos de les persones, tal com explica 'Carácter Urbano'.

L'ARTICLE INCLOU:

1. Les millors històries terrorífiques breus

2. Les millors històries de por basades en fets reals

3. Les millors històries esgarrifoses en només dues frases

Les millors històries de por breus

Aquestes narracions tenen tots els components perquè tremolis de por i perquè deixis de respirar  fins que ja no puguis més. Te les pots aprendre de memòria per explicar-les després a la família i les amistats, perquè se'ls posin els pèls de punta.

1. La llegenda de la jaqueta

Es tracta d'una llegenda urbana  d'allò més inquietant. Si l'expliques a algú amb un aire de suspens, faràs que se li encongeixi el cor. 

Una nit qualsevol, en un bar, un noi molt ben plantat va acostar-se cap a una noia que prenia una beguda. Aleshores, es van posar a xerrar una estona força llarga, i finalment la noia va acomiadar-se i es va disposar a marxar. Quan va obrir la porta, plovia molt i, per això, el noi va sortir amb ella i li va deixar la jaqueta perquè no es mullés. Va caminar amb ella una estona cap a casa, i estava convençut que tenia una gran excusa per veure-la de nou. 

La noia li va dir que l'endemà li tornaria la jaqueta, i va proporcionar-li l'adreça de casa seva. Finalment, es van acomiadar, i al noi li va costar molt dormir aquella nit. L'endemà, quan el noi va anar a l'adreça que li havia indicat la noia, va trobar-hi una dona gran, que deia que no coneixia cap Laura. El noi, però, va veure que tenia la foto de la noia al rebedor de la casa.

A continuació, la dona gran va caminar cap al cementiri amb el noi i li va dir que aquella noia jove de la foto era filla seva, que havia mort una nit de pluja, després d'haver sortit amb unes amistats, a causa d'un atac d'asma que li havia agafat. El noi es va aturar al davant de la tomba, i la dona no s'explicava com podia saber que aquella tomba era la de la noia, però ell ho va tenir clar perquè hi va trobar la seva jaqueta. 

2. La història de la nina Okiku

Els japonesos tenen la mà trencada a l'hora de crear relats terrorífics, i les nines són uns objectes que sempre han fet molta por a la gent. Aquí, es combinen tots dos elements.

En concret, aquest relat ens parla d'un adolescent de Japó anomenat Eikichi Suzuki, que l'any 1918 va decidir regalar-li una nina a la seva germana  petita, l'Okiku, que només tenia dos anys. L'Okiku de seguida va crear un vincle molt fort amb la nina, però va patir un refredat que li va llevar la vida. Els familiars de la menuda van decidir que construirien un altar per honrar i recordar l'Okiku, i al damunt de tot hi van situar la seva nina preferida.

Amb el pas del temps, a la nina li havien crescut els cabells i quedava clar que l'esperit de la nena s'hi havia instal·lat. L'any 1938, de fet, els familiars de la menuda van canviar-se de casa i van confiar la cura de la nina als monjos d'un monestir anomenat Mannenji, un indret que es pot visitar actualment i on es pot veure com li van tallant els cabells sovint, perquè ja li arriben fins als genolls. 

3. La terrorífica estació de servei

La Denisse, una noia amant de les aventures que normalment viatjava en solitari, feia unes quantes hores que conduïa quan va arribar la nit. Per això, va voler parar una estona per reposar. Va estar-se uns quants minuts mirant de trobar un parador a la carretera, i de sobte va trobar una estació de servei que estava abandonada. 

La noia va veure que al costat de l'estació de servei, a la benzinera, encara hi quedava una mica de benzina, i va decidir omplir el dipòsit del seu vehicle. Ara bé, tot i que només hi havia foscor al seu voltant, va sentir unes passes  que la van fer estremir de por. Per això, va decidir tornar a tancar-se dins del seu cotxe. De sobte, però, algú cridava des de l'exterior: «Corre, escapa't, surt de dins del cotxe, et mataran!»

Malgrat que algú la va intentar treure del cotxe tibant-la del braç, la dona va poder-se'n alliberar, va engegar el cotxe i va posar-se a conduir ben ràpid per tornar a la carretera. Ara bé, a través del retrovisor va veure que a la part de darrere del cotxe hi havia una ombra.

Sense que pogués ni tan sols reaccionar, un home l'amenaçava amb un ganivet contra el coll, i va dir-li que aturés el vehicle. Va somriure de manera macabra i, després d'això, va degollar la noia i li va esquarterar el cos. Uns dies més tard,  les autoritats policials van trobar-se el cap de la Denisse al bosc, amb una expressió plena de por que era la que havia adoptat la seva cara quan havia vist l'home que l'havia assassinat. 

4. La història del trencaclosques

L'Anne era una jove que havia tingut la mala sort de perdre els seus familiars en un accident terrible. Per tal de mirar de superar aquell tràgic esdeveniment i sentir-se menys sola, es va posar a fer trencaclosques.

Un bon dia, en una botiga d'antiguitats, va trobar un trencaclosques força pertorbador que va sobtar-la d'allò més: a la caixa no hi havia la imatge de com quedaria, i el resultat que s'assolia un cop fet era un autèntic misteri. Després de dedicar-hi moltes hores, començava a veure la forma del trencaclosques: era casa seva.

A mesura que anava acabant de fer el puzle, s'anava esgarrifant cada vegada més. De fet, sentia com se li clavaven uns ulls. Ja no li quedava gaire per acabar-lo, i podia veure's la forma de la sala on es trobava i, fins i tot, la seva pròpia silueta. Ara bé, va acabar totalment aterrida quan va veure que, a l'hora d'enllestir el trencaclosques amb la darrera peça, s'hi veia una cara d'allò més espantosa que mirava des de la finestra.

Un cop va haver-se recuperat una mica de l'ensurt inicial, va marxar cap a la seva habitació per agafar les coses essencials, posar-les dins de la maleta i marxar d'allà ben ràpidament. Ara bé, quan es va girar es va topar amb l'home terrorífic que havia aparegut a les últimes peces del trencaclosques. L'endemà, els agents de policia van trobar-la sense vida a la sala de casa seva.

Manos sobre un acantilado.
Relats que faran que et costi dormir | Daniel Jensen

 

Les històries de por verídiques que et faran estremir

De vegades, d'una manera molt pertorbadora,  la realitat acaba superant la ficció i esdevé un relat de por terrorífic. Tot seguit, et presentem les millors narracions terrorífiques basades en fets reals, que en algun moment de la història van tenir lloc en algun indret del planeta.

5. La història de les cartes de l'observador

Aquesta història va passar no fa gaire, als Estats Units. En concret, a Nova Jersey. Una família que vivia en una mansió del 1905, d'estil colonial, va denunciar el propietari de l'immoble perquè no paraven de rebre cartes d'un desconegut  que s'autoanomenava «l'observador».

El llenguatge de l'emissor de la carta, a més, era molt pertorbador, perquè parlava dels fills de la família fent servir l'expressió «aquesta sang fresca que m'heu dut». Els membres de la família van decidir marxar d'aquell lloc perquè tenien por i, abans de canviar-se de casa, van denunciar el propietari de l'immoble, que va resultar que ja estava assabentat de l'anomenat observador.

Resulta especialment esgarrifós llegir les cartes i descobrir que l'autor ofereix diversos detalls de l'interior de l'immoble. Ben aviat, aquesta història va arribar a l'opinió pública i no hi havia ningú que tingués ganes d'anar-hi a viure. Per això, al final la van tirar a terra i, al terreny, s'hi van erigir dos habitatges nous.

6. El lladre de les tombes

Es tracta d'un relat que sembla increïble però que va tenir lloc de debò i, més concretament, a Rússia. Les autoritats policials de Nizhny Novgorod, després de dur a terme una investigació que es basava en unes sospites que tenien, van trobar a casa de l'Anatoly Moskvin, de 45 anys —historiador de la localitat i també explorador de cementiris— unes nines fabricades amb diverses parts del cos de cossos sense vida momificats.

Eren nines esgarrifoses, i Moskvin les havia vestit amb molta cura. A més, la cara i les mans estaven cobertes amb teles. L'home col·locava les nines als armaris o a sobre del llit, i volia col·leccionar-les fins que, l'any 2011, el seu pla es va frustrar a causa d'una visita sorpresa dels seus pares, que van donar l'alerta als agents de policia.

Els informes de la policia van concloure que Moskvin, un home amb una capacitat intel·lectual molt alta, havia dut a terme la profanació de les tombes de diverses nenes  d'entre 3 i 12 anys i s'havia dedicat a construir nines a les quals havia donat un nom i amb les quals es dedicava a celebrar els seus aniversaris.

7. La història de la casa del cementiri

Mentre tornaven en cotxe cap a casa seva, de nit, un grup d'amigues van fer una parada en una casa que es trobava a l'altra banda del carrer on hi havia el cementiri, i que tenia un pati. Feia temps que es deia que era una casa encantada, i hi havia moltes llegendes que s'havien articulat al voltant del misteriós i terrorífic immoble. Ara bé, les noies es van equivocar, perquè es van pensar que era una casa abandonada.

En aquell indret, però, hi vivia un antic reclús anomenat Allen S. Davis que estava molt cansat que la gent tafanera fiqués el nas dins de casa seva, i no estava sol: hi residia amb la seva mare. Aquella nit, va decidir agafar el rifle que feia servir per defensar-se dels lladres i el va disparar. La jove Rachel Barezinsky, que tenia 17 anys, va rebre una bala al cap. Davis va acabar arrestat i el van condemnar a passar 19 anys a la presó. Mentre va estar tancat a la garjola, la seva mare va traspassar.

La Rachel, però, va sobreviure a aquella bala i, uns anys més tard, els seus familiars van afirmar que s'havia recuperat del tot de les ferides. Tot i que es va dur a terme una renovació de la casa, ja no es va poder desprendre de l'etiqueta de ser un indret encantat i d'allò més funest.

8. La dona que va ser enterrada viva

El dia 14 d'abril de l'any 1928, a l'estat de Califòrnia, es va produir la defunció de l'Eleanor Markham, quan tenia 73 anys. Els seus familiars la van acomiadar per mitjà d'una cerimònia íntima. Ara bé, no era el primer cop que se li organitzava un enterrament: l'any 1894, en concret, va passar a ser una de les primeres persones enterrades vives de les quals es té constància.

Aquell any, el cos de la senyora Markham era traslladat, el dia 10 de juliol, de casa cap al cementiri, on l'havien d'enterrar. La dona havia traspassat per causes naturals, però els treballadors de la funerària, de sobte, van sentir uns cops que venien de l'interior del taüt. Van acabar amb la boca oberta quan van obrir el taüt i van veure que, a l'interior, l'Eleanor era viva.

Més endavant, la dona va explicar que s'havia estat dins del taüt una estona molt llarga sense aconseguir moure's. Mentre durava la cerimònia de l'enterrament havia recuperat la consciència, però va ser incapaç de fer res. Al final, va aconseguir la força necessària per fer uns quants cops al taüt i, quan va veure que es podia obrir, va adonar-se que estava salvada. Deuen haver-hi gaire històries com aquestes amb un final esgarrifós?

Mujer en la niebla.
Es poden explicar històries de por amb molt poques paraules | Jakob Owens

Les històries de por de dues frases que no et pots perdre 

En algunes ocasions, el terror de les històries pot arribar-se a condensar en un parell de frases. Et presentem el poder màgic dels mots en aquests relats terrorífics de només dues frases que et posaran els pèls de punta.

  • Enmig de la foscor hi ha una cara que, amb un somriure, m'espia a través de la finestra de la meva habitació. És un novè pis.
  • «Em costa dormir», va dir-me ella molt fluixet mentre s'estirava amb mi al llit. Quan em vaig despertar tenia molt de fred i estava abraçat a la roba amb què la van enterrar.
  • Soc incapaç de respirar, de moure'm, de sentir i de veure alguna cosa, i la foscor és absoluta. Si fos conscient que l'eternitat és això, hauria sol·licitat que m'incineressin.
  • La meva germana crida i plora durant tota la nit. Tot i que la vaig a veure al cementiri i li demano que pari de fer-ho, no em vol fer cas.
  • Hi ha alguna cosa terrible que et segueix allà on vagis. Mira cap a la dreta i cap a l'esquerra, cap enrere, cap avall... Però no t'atreveixis a mirar mai cap amunt, perquè detesta la mirada directa als ulls.
  • Abans d'anar-me'n al llit, faig un petó a la meva filla i a la meva dona. Desperto i em trobo a l'interior d'una habitació encoixinada, i unes noies infermeres m'expliquen que ho he somiat tot.
  • T'he de donar una bona i una mala notícia. La bona notícia és que morirem aviat.
  • Vaig despertar-me quan vaig sentir que algú estava picant a la finestra. Fins que vaig descobrir que no picaven a la finestra, que picaven al mirall.
  • Els meus pares, ahir, van explicar-me que ja he crescut massa com per continuar tenint un amic imaginari, i que me n'hauria de desfer. Avui n'han trobat el cos.
  • Al matí he vist que al meu telèfon hi havia una foto meva dormint, però no visc amb ningú.
  • Ahir a la nit em va costar molt agafar el son perquè aquell home del quadre m'estava mirant. Avui al matí he vist que no era cap quadre, sinó que en realitat era una finestra.
  • Fa molts anys que visc sol en una casa molt gran, i he descobert una cosa: tanco moltes més portes de les que obro.
  • Em vaig criar amb gats i gossos i, per això, estic acostumat a sentir rascades a les portes. Però ara que no visc amb animals ni amb ningú més, resulta pertorbador.