El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat restringir les reunions a sis persones i la limitació del 50% en l'aforament d'actes religiosos a partir del 9 de maig, quan decau l'estat d'alarma. Aquestes són les dues principals mesures que planteja el Govern i que necessitaven el permís judicial perquè afecten drets fonamentals. A més, el tribunal també ratifica la prohibició de consumir en grup aliments o begudes al carrer fora de bars o restaurants. Pel que fa als actes i cerimònies civils, es fixa un màxim de 500 persones, o bé un miler si hi ha bona ventilació o l'esdeveniment es produeix a l'aire lliure. La resolució conté un vot particular signat per dos magistrats, però és concorrent amb la línia principal del tribunal.
La resolució subratlla que la petició ve avalada per un informe de l'Agència Catalana de Salut Pública del que es desprèn «amb claredat» que l'estat de la pandèmia, tot i mostrar signes evidents de remissió, segueix presentant elements preocupants que aconsellen evitar que la fi de l'estat d'alarma «pugui desembocar en una desescalada abrupta i incontrolada, susceptible d'invertir la corba descendent actual».
Segons el tribunal, les mesures per a les quals es demana ratificació, «en terme generals comporten un cert relaxament en comparació amb les adoptades en períodes anteriors». «La seva textura i grau d'intensitat han estat dissenyats amb el propòsit de garantir la tendència a la baixa de la pandèmia i la funcionalitat dels serveis sanitaris i hospitalaris disponibles», continua.
Alerta amb anar més enllà
Al parer seu, la repercussió d'aquestes mesures en els drets fonamentals és «molt lleu», i per això es poden emparar en la Llei de mesures especials de Salut Pública. El tribunal alerta aquí que això potser no hauria estat possible en cas de mesures restrictives de més importància.
També recorda que la llei que regula la llibertat religiosa també estableix com un dels límits per al seu exercici la salvaguarda de la salut. Per tot plegat, el TSJC conclou que la Generalitat «ha acreditat la legalitat, la necessitat, la idoneïtat i la proporcionalitat de les dues mesures», sense prejutjar el que es pugui resoldre si s'impugnen en seu contenciosa administrativa.