Dos agents i un cotxe de la Policia Nacional al carrer

Ho diu la sentència: Salut va discriminar els policies espanyols durant la vacunació

Els agents estatals van començar a vacunar-se un mes després que mossos i policies locals

El personal essencial va ser dels primers a rebre la vacuna de la covid-19. Entre ells, hi havia els cossos de seguretat. A Catalunya, els agents de Mossos d'Esquadra i Policia Local van ser vacunats un mes abans que els de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.

Un fet que va generar controvèrsia i queixes per part d'aquests dos cossos estatals. Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat que la generalitat va mantenir una «inactivitat» en la vacunació de la covid de tots dos cossos.

Obligats a vacunar al mateix ritme que a la resta

La sentència és clara. Els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya van rebre el vaccí de la covid més tard durant les primeres fases d'aquest procés per  «inactivitat» de la Generalitat.

Per això, davant d'aquesta «passivitat», anul·la aquesta inactivitat, ordena que es vacuni els agents al mateix ritme que els altres funcionaris essencials i obliga la Generalitat a pagar fins a 4.000 euros de les costes judicials de les associacions Jucil i Jupol.

El desenllaç de l'incident 

Totes dues van denunciar la diferència de taxa de vacunació. El 10 de febrer es va començar a vacunar els cossos de seguretat i emergències de Catalunya. El dia 12, ja es va produir el primer contacte entre el Departament de Salut i la Delegació del govern espanyol a Catalunya.

El 23 de febrer el Departament d'Interior va convocar pel 4 de març una reunió amb Policia Nacional i Guàrdia Civil i va demanar el cens dels agents a vacunar. En la reunió es va acordar l'enviament del cens.

El 7 de març, després de la sol·licitud de dosis de la vacuna per subministrar-la a la Policia Nacional de l'aeroport del Prat pels dies 15, 16 i 24 de març, el director de Serveis de Salut va negar les dosis. Això ho va fer al·legant que no s'ajustava a la planificació prevista.

El 10 de març el mateix director de Serveis va enviar un correu electrònic a la directora d'Organitzacions i Professionals del CatSalut informant que ja poden enviar a les regions sanitàries el document d'organització de la vacunació dels cossos estatals, cosa que la directora va fer l'endemà.

L'endemà, 12 de març, es va immobilitzar un lot d'AstraZeneca a Catalunya i el dia 15 el Ministeri de Sanitat va suspendre dues setmanes la vacunació amb aquest vaccí. El 24 de març es va reprendre la vacunació als dos cossos estatals amb «diversos incidents posteriors».

Així, mentre policies locals i mossos es van començar a vacunar el 10 de febrer, els agents estatals ho van començar a fer el 12 de març, excepte quatre que es van vaccinar del 8 a l'11 d'aquell mes.

Per això, el 24 de març, mossos i policies locals tenien taxes de vacunació entre el 67 i el 79%, mentre que Policia Nacional i Guàrdia Civil tenien percentatges del 3,6 i el 2,8%. A l'abril, el percentatge havia pujat a una forquilla entre el 6,3 i el 10%.

Per tot això, el TSJC conclou que la Generalitat va actuar amb «passivitat» i sense tenir en compte la urgència per vacunar uns agents que tenien contacte amb molta gent. També recrimina a Salut que agilitzés els tràmits amb Mossos i ajuntaments i no fes el mateix amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.