Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Adif estudia la demanda potencial de viatgers de l’estació intermodal de l’aeroport de Reus

Adif estudia la demanda potencial de viatgers de l’estació intermodal de l’Aeroport de Reus

Els resultats permetran valorar si es recupera el projecte aparcat fa deu anys

Adif estudia la demanda potencial de viatgers de l’estació intermodal de l’Aeroport de Reus
Tren laboratori d'Adif recorrent el tram Cambrils-Hospitalet de l'Infant del Corredor del Mediterrani | ACN
 

Adif està desenvolupant un estudi funcional i de demanda de viatgers de l’estació intermodal del Corredor Mediterrani al sud de l’Aeroport de Reus. Segons han confirmat a l’ACN fonts del Ministeri de Foment, els resultats de l’anàlisi permetran valorar la viabilitat de recuperar o no el projecte, que va quedar aparcat fa deu anys. La construcció d’aquesta estació central és una de les prioritats consensuades entre la Generalitat i els principals alcaldes del Camp de Tarragona, i una reivindicació històrica del teixit econòmic i empresarial. El projecte inicial es va arribar a adjudicar el 2009 per uns 54 milions d'euros, però va quedar aturat. Per aquest motiu, alguns agents implicats acceptarien una solució més austera però funcional, com ara un baixador.

El projecte s'havia d'enllestir el 2012

Aquest estudi de viabilitat forma part dels objectius d’anàlisi i desenvolupament de les infraestructures del Camp de Tarragona fixats l’abril passat per la comissió de coordinació que formen el Ministeri de Foment, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, i els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Vila-seca i Salou.  El govern espanyol va adjudicar les obres el 2009, amb el compromís de començar els treballs el 2010 i d’enllestir-los el 2012. El projecte inicial estava projectat al sud de l’Aeroport de Reus, sobre el ramal de connexió del Corredor Mediterrani amb la línia de l’AVE entre Madrid i Barcelona. L’estació, de 56.000 metres quadrats, estava projectada a una distància equidistant de Reus i Tarragona, en un espai proper a la T-11 i a l’AP-7. L’elevat cost de l’actuació —d’uns 54 milions d'euros més IVA— i els retards en la construcció del Corredor van propiciar que el projecte quedés aturat i sense terminis. 

 

  

La Cambra de Reus i diversos ajuntaments a favor del projecte

En els darrers anys  la Cambra de Reus ha estat l’actor que més insistentment ha sortit en defensa del projecte, sense que hagi aconseguit cap compromís ferm del Ministeri de Foment. L’abril de l’any passat, la Generalitat i els ajuntaments de Tarragona, Reus, Salou, Cambrils i Vila-seca van consensuar l’estratègia ferroviària del territori  i van incloure aquesta estació intermodal com una de les prioritats de futur. 

En el marc d’una conferència a la Cambra de Tarragona el novembre passat, el comissionat del govern espanyol per les obres del Corredor Mediterrani,  Josep Vicent Boira, va refredar les expectatives i va manifestar que la instal·lació no era considerada, en aquell moment, dins dels projectes del Ministeri de Foment. Això va fer que la Cambra de Reus, els ajuntaments i la Generalitat posessin el crit al cel. Al cap d’uns dies, el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, va opinar que tenint l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona «a deu quilòmetres de distància» seria recomanable «fer una mena de baixador perquè es poguessin aturar els trens, recollir i deixar passatgers, i no una altra gran estació paral·lela a l’altra». Sabaté va garantir que la intermodal no estava descartada, tot i admetre que no hi havia projecte. Malgrat tot,  es va mostrar confiat que Foment escoltaria la demanda del territori si es plantejava de forma unitària. 

  

  

A final d'any, la Cambra de Reus va insistir a reclamar l’estació intermodal i no un simple baixador, si bé es va obrir a revisar tècnicament el projecte per reduir-ne el cost. L’ens cameral va tornar a defensar que l’estació dóna sentit al Corredor Mediterrani i haurà de fer possible que Reus sigui «la quarta pista del Prat». Finalment, l’abril passat la Generalitat i els alcaldes van arrencar a Foment el compromís d’impulsar aquest estudi funcional i de demanda que marcarà el futur de la infraestructura.