El carril bici és una infraestructura que només brilla en alguns punts de les comarques tarragonines. Encara són moltes les poblacions que s'han de posar al dia en l'àmbit de la mobilitat sostenible i que, per tant, han d'incentivar l'ús de la bicicleta o els patins per moure's per la ciutat, anar a treballar o gaudir del temps lliure.
Cambrils, Salou i Vila-seca, connectades pels carrils bici
Al llarg de la Costa Daurada s’hi troben quilòmetres i quilòmetres de carril bici per poder fer esport i desplaçar-se pels municipis. L’exemple més clar el trobem a Cambrils. De punta a punta de la vila, des del terme municipal de Salou fins al de Mont-roig del Camp. Al llarg de nou quilòmetres de la façana del litoral cambrilenc hi ha un carril destinat a aquests vehicles de dues rodes, sigui mode ludicoesportiu per fer excursions amb família o de transport. A més de tots aquests metres d’asfalt destinats a aquesta utilitat, també n’hi ha onze més per dins del municipi.
En la mateixa línia està Salou. Té 19 quilòmetres de carrils d’ús exclusiu per a les bicicletes i 4 de carrils de convivència. A més, tenen la certificació per part de l’Agència Catalana de Turisme en Cicloturisme i, en un futur, s’ampliaran en nou quilòmetres més. Tanmateix, tots dos municipis es connecten per la platja i pel vial de Cavet, igualment que ho fan Salou i la Pineda, per l’avinguda Pla de Maset, la qual arriba fins al passeig marítim. En aquest sentit, el municipi de Vila-seca compta amb un total d’onze quilòmetres de carrils bicis i més de dotze de convivència, essent el Raval de la Mar, l’avinguda de l’Alcalde Pere Moles, el barri Miramar-les Illes i el mateix passeig marítim les zones més importants.
A Miami Platja hi ha gairebé cinc quilòmetres de carril bici, dividit en dues parts. Una ruta que va pel passeig Marítim rodejant totes les cales amb uns 3,5 km i una altra que va pel passeig de platja Cristall, de poc més d’un quilòmetre, i connecta mitjançant la passarel·la de fusta que travessa el riu Llastres amb el carril bici de l’Hospitalet de l’Infant. Aquesta població gaudeix de més de 4 km de carril que uneix les principals zones d’equipament públic i d’atracció del poble i la zona de creixement residencial i comercial.
Tarragona, a l’espera de nous projectes per «agafar roda»
La ciutat de Tarragona compta, a hores d’ara, amb un total de 10,77 quilòmetres de carril bici, la majoria al costat del mar o a la perifèria. Aquest traçat està dividit per trams que, en la gran majoria, no connecten entre si. Un fet que complica l’ús de la bicicleta per anar a treballar o moure’s per la ciutat. És per això que l’Ajuntament espera, amb futurs projectes, aconseguir un circuit urbà al servei del ciutadà. Ara, s'han presentat al Fons Europeu de Desenvolupament Regional perquè se subvencioni un carril bici que unirà la plaça Imperial Tarraco i el Campus Sescelades. A més les obres del carril bici del passeig marítim Rafel Casanovas estan a punt d'acabar.
El tram de carril bici més llarg es troba entre la N-340 a l’altura de Bonavista i el Pont del Francolí, amb gairebé tres quilòmetres. Gràcies a aquesta via, els ciutadans podrien agafar la bicicleta des dels barris de Ponent i dirigir-se al centre, però just a l’entrada de Tarragona, han de barrejar-se entre els vehicles per continuar.
El segon trajecte de més longitud es troba a tocar de mar, entre el moll de Llevant i el Port de Tarragona. Es tracta d’un dels espais més concorreguts pels ciclistes a la ciutat, encara que també per corredors o patinadors. El tercer en el rànquing és la rambla de Campclar, amb poc més de dos quilòmetres. Es tracta d’un dels carrils més nous i, a més, està enllaçat amb el poliesportiu del barri a través dels carrers Riu Besós i Riu Siurana.
Un altre dels espais més utilitzats pels ciclistes és el Parc del Francolí, que compta amb gairebé un quilòmetre i mig de carril bici bidireccional. El problema, tal com passa amb la resta, és que no està connectat amb cap altre traçat i, per tant, el seu ús és purament esportiu. Tanca la llista de traçats el parc del Camí de la Coma de Bonavista, amb quasi un quilòmetre de longitud.
Tarragona sumarà un quilòmetre més de carril bici el mes vinent, quan acabaran les obres del tram que unirà la platja del Miracle amb la de l'Arrabassada. Es tracta d'una actuació que executa la brigada i que ja està arribant a la seva fi.
Reus comença a pedalar
Des del mes de juny la ciutat de Reus compta amb un Pla Específic de la Bicicleta. Es tracta d'un document que planifica, fins més enllà del 2020, quines actuacions s'han d'executar perquè la bicicleta es converteixi en un vehicle prioritari en algunes zones i significatiu a tota la ciutat. La capital del Baix Camp compta, ara mateix, amb una desena de carrils bici gens o mal connectats i, per tant, es preveu lligar una xarxa que és dispersa i inconexa.
El resultat final ha de ser un centre de la ciutat, el tomb de ravals, on la bicicleta pugui circular delimitant per quines vies s'hi entra i se'n surt, i compartint la calçada amb els cotxes fins arribar a aquest centre, sense la necessitat de cap carril bici específic. Entre els passejos de Prim, de Sunyer i de Mata, les rieres d'Aragó i de Miró i l'avinguda de Sant Bernat Calbó, que suposen la primera corona urbana després del tomb de ravals, les vies quedaran limitades a 30 quilòmetres per hora per tal de facilitat la convivència de les dues i les quatre rodes.
Fora d'aquí s'ha de projectar una xarxa de carrils bici que connecti aquesta zona amb les estacions de tren i autobús. Els primers treballs s'han fet a l'avinguda de Falset, que connecta amb el Tecnoparc, una via que ha servit per provar diferents distribucions d'aquests carrils segons explica el regidor d'Urbanisme reusenc Marc Arza. «Hi hem hagut d'anar fent reformes fins que ha acabat quedant espectacular, els cotxes circulen igual de bé que abans i tens bici a banda i banda».
Carrils bici, molt a fer encara al Baix Penedès
Al Baix Penedès, municipis com el Vendrell, Calafell o Cunit han tingut una demanda creixent els últims anys per habilitar més carrils bici. A la capital del Baix Penedès només hi ha, de moment, dos petits trams. Un d’ells és el que està situat a l’avinguda del Parlament, a Sant Salvador, i que connecta amb la via verda que porta fins al centre del Vendrell. Té 1,3 quilòmetres. L’altre es troba a la zona de les Deveses, oberta recentment, i té un quilòmetre. Una oferta insuficient per una ciutat com el Vendrell, on veïns de les platges i del barri del Tancat ja han demanat que se’n creïn més.
La situació encara és pitjor a Calafell, on fa anys es va intentar fer un carril bici al Passeig de Segur i es va acabar tirant enrere pels problemes de mobilitat que comportava. L’Ajuntament licitarà aviat un Pla de Mobilitat en el qual s’estudiarà la creació de diversos carrils bicis al municipi però, tal com admet l’alcalde, Ramon Ferré, «no es podrà fer res fins al pròxim mandat». A banda de l’esperat carril a la zona del Passeig Marítim, també s’ha d’estudiar una proposta per fer-ne un a la C-31, una proposta de la Generalitat que el consistori mira amb recel.
Cunit és l’únic dels tres municipis del litoral baixpenedesenc que sí que té un carril bici al Passeig Marítim. És un carril que es troba al nou tram de passeig que s’ha obert aquest passat estiu, i que enllaça amb el de Cubelles.
Molt per fer en alguns municipis, i una bona feina en d'altres com per exemple en el conjunt de la Costa Daurada, però el que sí que és latent és el creixement d'usuaris en aquests carrils davant una societat cada cop més conscienciada en temes mediambientals i que prefereix optar per les dues rodes abans que les quatre.