La Universitat Rovira i Virgili va un pas més enllà en la formació de futurs metges amb l'objectiu de garantir que surten dels estudis ben preparats. Per això, des del Centre de Formació i Innovació en Simulació està en marxa un programa pioner a l'estat espanyol que compta amb 45 persones entrenades que fan de pacients simulats. És a dir, es fan passar per pacients per ajudar als alumnes a afrontar casos reals.
El malalt simulat, una tècnica pionera a l'estat
El Centre, que s'ha presentat al públic recentment, fa temps que està en funcionament, tot i que fins ara no comptava amb l'equipament del qual gaudeix avui. A més de la simulació de casos, compta amb un plató d'alta tecnologia i maniquins per posar en pràctica alguns casos clínics.
El més destacat del centre, però, i el que el fa únic, és la pràctica del malalt simulat. Per dur-la a terme compten amb 45 persones formades, no relacionades amb l'àmbit sanitari, que participen en les simulacions fent-se passar per malalts. Reben una formació molt específica i alguns fa anys que hi participen.
Es tracta de realitzar una entrevista clínica amb el futur metge, és a dir, l'estudiant, que el mateix actor puntua. El professor pot avaluar, des de fora, l'entrevista que fa l'alumne en un espai que recrea una consulta. «En aquestes simulacions plategem reptes i trames», explica el doctor Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV i un dels fundadors del Centre, a TarragonaDigital.
Per exemple, demanen als actors que no responguin a la primera que són fumadors si el cas requereix al metge preguntar-ho. Saber si un pacient és o no fumador pot ser clau pel diagnòstic o tractament de segons quina patologia. Així s'asseguren que els alumnes aprenen a fer entrevistes clíniques a fons i bé.
Participen en aquestes simulacions els estudiants de tercer i fins a sisè de carrera. L'any passat es van fer un total de 1.700 simulacions. «Ens volem assegurar que tots els alumnes saben entrevistar», explica Castro. Els actors tenen una aplicació a través de la qual poden puntuar a l'alumne. Per fer-ho, però, és necessari crear els casos i per això es requereix el treball, no només de clínics, sinó també de pedagogs.
A més, la recopilació de dades extreta a partir d'aquesta activitat permet als docents veure quins punts de la formació cal reforçar. «Ens permet crear metodologia d'avaluació de competències professionals», explica Castro. L'objectiu és que el futur metge no hagi de posar-se a prova quan ja està al capdavant del treball, sinó que pugui afrontar-se a situacions el més real possibles mentre s'està formant.
Plató d'alta tecnologia i maniquins
El centre compte també amb un plató d'alta tecnologia que permet recrear situacions reals. La tecnologia permet simular moments de caos, atacs de pànic del pacient, parades cardiorespiratòries, etc. I a més, filmar l'activitat perquè després l'alumne es pugui observar. Moltes facultats compten amb laboratoris com aquest, el que és difícil, a vegades, és tenir un programa formatiu darrere i el personal necessari.
El centre, instal·lat a l'Hospital Sant Joan de Reus, compta amb professional interdisciplinari per fer funcionar aquest plató: una pedagoga, que planteja aquests programes formatius, un enginyer informàtic, que fa la programació de tota la tecnologia necessària, i dos clínics, que pensen els casos. «Aquest equip i aquesta tecnologia ens permet innovar i inventar noves maneres de fer les coses», explica el degà de la Facultat.
El centre també compte amb maniquins innovadors que permeten simular molts procediments mèdics, com ara, practicar punxades a les artèries, simular un part, intubar o realitzar un punt de sutura, entre altres.
Aquestes tres tècniques, malalts simulats, plató d'alta tecnologia i els maniquins, permeten «formar professionals sanitaris amb unes habilitats concretes i garantir que realment els han assolit», explica Castro.
S'apliquen tècniques innovadores en formació, a través d'un programa en el qual participa una pedagoga, que permeten fer treballs de formació de molts tipus, com ara aprendre a donar una mala notícia. Per exemple, en el cas dels malalts simulats, es posa un cas a un alumne on ha d'informar de la mort d'un familiar, o a un esportista d'elit que mai més podrà tornar a competir.
Formació a personal no sanitari
El Centre de Formació i Innovació en Simulació porta el nom del doctor Josep Maria Martínez Carretero, el primer a platejar casos i reptes als alumnes com a mètode de formació. El centre el van impulsar Ramon Descarrega, nou gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona i el degà, Antoni Castro. El centre es va estrenar fa dos anys, tot i que les activitats de simulació es feien des del 2007.
Una de les dimensions d'aquest centre és la formació del personal no-sanitari, amb la qual es vol fer una aportació al territori. Des d'aquest espai es forma personal dels cossos de seguretat, dels ajuntaments o professors. Ja han participat 40 escoles de tot Tarragona a través del programa Suport Vital Bàsic a Escoles impulsat per Ensenyament i el Consell Català de Ressuscitació. S'han format 182 mestres i professors en reanimació cardiopulmonar i en maniobra d'Heimlich per algú que s'està ennuegant.
Es fa formació, també, a farmacèutics o a personal de seguretat en l'ús dels desfibril·ladors DEA per les aturades cardiorespiratòries. «Una persona ha de saber realitzar una reanimació», apunta Castro. I recorda que no serveix de res que hi hagi aparells DEA instal·lats a tot arreu o que els policies el portin a sobre si ningú els sap utilitzar. Fins ara han format a 150 policies de Reus.
L'objectiu de tot plegat és «traslladar el coneixement d'aquests temes a la societat». Hi ha urgències mèdiques que necessiten una intervenció immediata i per això és important que els ciutadans estiguin formats. A Catalunya es produeixen 10 morts sobtades al dia i la intervenció d'una persona amb coneixement pot ser vital per a la supervivència en cas d'aturada cardíaca.