El desembre de l'any que ve l'AP-7 Tarragona-València quedarà novament en mans de l'estat. La concessió a Aumar, del grup empresarial Abertis, acaba. El mateix passarà el 2021 amb l'AP-7 Barcelona-Tarragona o amb l'AP-2 Saragossa -Mediterrani. Abans que arribi el moment la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) creu convenient obrir el debat sobre possibles sortides a aquesta situació, tenint en compte que el govern espanyol ja va anunciar que no prorrogaria les concessions, i que, per tant, acabarien els peatges. El cost de construcció està més que amortitzat, ara bé, sense peatges s'obre el debat sobre la manera d'assumir el cost del manteniment d'aquestes vies. Quin és el futur de les autopistes tarragonines? La Confederació apunta a possibles sortides al nou escenari.
Adéu als peatges
La concessió de les autopistes que són titularitat del Ministeri de Foment, l'AP-7 i l'AP-2, acaba a partir del desembre de 2019 i agost de 2021. Acabar amb els peatges té alguns avantatges per la CEPTA, per una banda permetrà reduir la sinistralitat, perquè es farà un ús intensiu de l'autopista per part de vehicles pesants. Permetrà la descongestió dels trams no desdoblats de la N-34 i N-240, per exemple. I per descomptat, permetrà un estalvi per les persones que utilitzen les autopistes.
Així i tot la CEPTA està preocupada per com el Ministeri es farà càrrec del cost de manteniment, que ha de permetre mantenir la qualitat d'aquesta xarxa d'alta complexitat. Si no s'aconsegueix mantenir la qualitat, asseguren que es perdrà «competitivitat industrial i turística». Davant d'aquest fet han elaborat un informe on s'apunten algunes recomanacions. Es tracta de l'Observatori Empresarial dedicat al nou horitzó de les autopistes de peatge (2019-2020).
«La conservació i el manteniment de les autopistes esdevé un dels punts de debat fonamentals en aquesta nova etapa», resa l'informe. Segons aquest, el cost estimat mitjà de conservació i manteniment de les autopistes és de 80.000 euros per quilòmetre d'autopista l'any. El que suma uns 13,6 milions d'euros l'any només a Tarragona. La organització té dubtes que l'estat se'n pugui fer càrrec donada la situació econòmica i per això creuen que està en perill el manteniment de la qualitat d'aquestes vies.
Les recomanacions de la CEPTA pel futur de les autopistes
Impostos sobre hidrocarburs
Per la CEPTA la solució ideal seria que el Ministeri, a través dels pressupostos generals, pogués assolir el cost de manteniment d'aquestes vies. La manera de fer-ho, diuen, és a través de l'impost d'hidrocarburs que ja s'està aplicant. És a dir, que els diners recaptats a partir dels impostos aplicats als combustibles servissin per finançar això.
Ara, ha explicat Juan Gallardo, cap del Gabinet d'Estudis de CEPTA, aquests diners s'utilitzen per finançar altres despeses de l'administració general de l'estat. Es queixen, a més, que aquesta pressió fiscal és molt alta pel sector del transport i que en canvi no veuen revertit aquest esforç en la millora de les infraestructures. «L'aportació del sector transport, via fiscalitat, és gairebé 4,26 vegades la inversió realitzada en infraestructures viàries», asseguren. Per la CEPTA, doncs, aquesta seria la solució òptima, sempre que l'estat no augmenti la pressió fiscal sobre el sector transport.
L’eurovinyeta, o una tassa a nivell estatal
Com que la Confederació és conscient que aquest primer escenari no és massa optimista, ja que aquests diners que es recapten s'utilitzen per a altres despeses, proposen crear una eurovinyeta, o taxa de circulació, que permeti fer front a les despeses de manteniment. Aquesta taxa, a diferència de com es fa en altes països europeus, només la pagarien les persones usuàries de les autopistes, és a dir, de la xarxa d'alta complexitat. Això si, per la CEPTA, s'ha d'aplicar a tot l'estat espanyol.
Això vol dir que els usuaris d'una autopista pagarien una taxa, que cobriria els costos de manteniment de les vies, i per tant, seria més barat que pagar el peatge, que està en mans d'empreses que busquen el lucre amb aquest pagament. Això si, s'aplicaria a totes les vies d'alta complexitat de l'estat, per tant, es pagaria menys però pagaria més gent. «No és raonable que s'apliqui només a les autopistes que han tingut peatges, no podem tornar a estar discriminats», ha reivindicat Gallardo.
L'incert futur de les autopistes
Fins ara el debat sobre què passarà amb les autopistes catalanes un cop quedin abolits els peatges no s'ha abordat de forma seriosa. El govern de Mariano Rajoy va deixar clar que no es prorrogarien les concessions i sembla que el PSOE estaria d'acord en no allargar-ho. El govern de la Generalitat, que és propietari de la C-32, cedida a Abertis fins al 2039, també s'haurà d'afrontar el problema d'aquí a uns anys.
Des de la CEPTA asseguren que és molt important que es desenvolupi un marc normatiu comú per tot l'estat espanyol, i que no sigui cada comunitat autònoma la que decideixi què aplica en cada cas, perquè sinó, seria molt difícil gestionar-ho. I més tenint en compte que a Catalunya, on es concentra el 20% d'autopistes de pagament de tot l'estat, unes són propietat del Ministeri de Foment i una altra de la Generalitat. De fet la CEPTA va més enllà i apunta que fins i tot seria interessant que el marc normatiu fos el mateix per tota la Unió Europea.