«Quan era petita em deien la pagesa, com si fos un insult. Però al llarg dels anys t'adones que ho ets, ets pagesa i estàs orgullosa de ser-ho», afirma de manera convençuda l'Ester Gomis. Fa uns anys va decidir dedicar-se al món rural com havia fet la seva família tota la vida. L'Ester és pagesa de fruita seca a Vilallonga del Camp i creadora de la marca Ca Rosset, és, a més, una dona jove.
Les dones dins del món rural
El món rural ha estat tradicionalment un món molt masculí. Si més no, la cara més visible dins del sector sempre ha estat la dels homes que han representat els diversos sectors, encara que elles hagin treballat en el camp igual o més que els homes. Avui ser dona, jove i pagesa o treballar al món rural, pot semblar sorprenent, però cada cop són més les que estan transformant el sector. Així i tot la representació encara està lluny de ser igualitària.
Segons dades del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat l'any passat 2.619 dones van presentar la declaració agrària al Camp de Tarragona. Aquesta xifra representa un 31% del total de rendes agràries declarades al territori. La dada, segons la Generalitat, serveix de referència per contextualitzar la realitat d'un sector on la dona, tot hi haver-hi estat sempre present, encara queda en un segon terme. Però com explica el director territorial d'Agricultura al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, tampoc és una dada que representi molt bé la realitat.
«Moltes vegades l'explotació està en nom de la dona però l'explotació la porta l'home», diu ell. O, encara que ella sigui la que se'n fa càrrec, sovint té poca presència dins del món que les representa. Per exemple, assegura que als consells rectors de les cooperatives són majoritàriament tot homes. Un dels sectors dins del món rural on menys presència hi ha de dones és precisament el de la pagesia i sobretot la que està enfocada al món de la fruita seca.
És precisament el que fa l'Ester des de fa anys. «Quan em vaig quedar sense feina vaig començar a anar al tros, i allí em vaig adonar que volia ser pagesa», explica. Assegura que la dona sempre ha estat al món rural però el que falta és «visualitzar-la». «La dona no és visible perquè no ha anat a reunions, ni a juntes, perquè quan la dona tornava del tros havia d'anar a casa a cuidar la família», lamenta.
Una postura que ella ha capgirat de dalt a baix. De fet, el seu projecte va molt més enllà del camp, i per això fins i tot ha decidit posar en marxa una botiga digital on vendre els seus propis productes. La seva visió, com a dona i jove, l'han ajudat a fer un gir a un sector amb les seves pròpies dinàmiques tradicionals.
«El que fem les dones pageses és fer-nos veure a les reunions. Estem agafant les regnes de les nostres vides i de la nostra professió», apunta decidida. I afegeix: «No venim a lluitar contra els homes, venim a invitar-los a que entrin a casa i aportar la nostra visió i una forma de fer diferent».
El passat 15 d'octubre es va celebrar, precisament, el Dia Internacional de la Dona Rural que pretén donar visibilitat a totes aquelles dones que es dediquen als diversos sectors d'aquest món.
Estereotips, la pedra a la sabata per les dones dins del món rural
La Clàudia Masdeu mai hauria imaginat que deixaria la seva feina com a assessora mercantil per ser la secretària de la Confraria de Pescadors de Cambrils. La pesca és, de fet, un altre món molt masculinitzat, on a la dona se l'ha vist poc. L'abril de 2017, però, la Clàudia es va presentar com a candidata després que el secretari, que feia 27 anys que estava al càrrec, el deixes.
«El principi es nota la desconfiança, era nova, una noia jove i desconeixia el món de la pesca», assenyala com a principals motius que van fer que els primers mesos alguns companys expressessin aquesta falta de confiança. «Vaig tardar uns quants mesos a guanyar-me la confiança», assegura. També diu que sent que alguns companys li ofereix un respecte o una protecció especial pel fet de ser dona. Així i tot, està molt feliç i assegura que cada cop se sent més al seu lloc, un món que ha descobert i que confessa que li encanta.
La Confraria de Pescadors de Tarragona i la de Calafell també compten amb secretaries dones, quelcom poc habitual. Aixi i tot, dones pescadores, segons Xifré, només n'hi ha una en tot Catalunya, i es troba a les Terres de l'Ebre. La pesca ha estat i és un món majoritàriament masculí.
Quan la Clàudia va decidir entrar a la Confraria, amb només 27 anys, algunes persones al seu voltant la van advertir: «No saps on t'estàs posant». Però això no la va fer tirar enrere, i tot i que les primeres setmanes van ser complicades, diu que ja ningú posa en qüestió els seus consells o decisions. «Em sento molt bé treballant en un món masculinitzat. Hi ha comentaris que hem de saber portar i guiar cap al bon camí», diu convençuda.
L'Ester creu que en molts casos els comentaris o estereotipis responen, sobretot, a un tema generacional. I diu: «No em preocupa el que em diguin. La gent amb visió més moderna m'anima a seguir, és una qüestió generacional».
L'«empoderament» de la dona dins del sector primari
Si hi ha un sector on les dones hagin començat a ser protagonistes és el del vi. El gran impuls del sector vitivinícola al territori, amb les denominacions d'origen del Priorat, Montsant i Terra Alta al centre, s'ha donat, també, de la mà d'algunes dones. És precisament dins del món del vi i de l'enoturisme on aquestes s'han vist més o han estat més protagonistes, en comparació amb altres sectors com el de la pagesia. És el cas de Merche Dalmau, propietària de Clos Galena, el celler que produeix el vi Formiga de Vellut que va arribar a la taula dels Premis Nobel.
Xifré assegura que posar una dona al capdavant de la Conselleria, com és el cas de Teresa Jordà, serveix també per donar un missatge clar. A més, s'està treballant, diu, per fomentar grups de dones dins del sector primari perquè duguin a terme trobades. «Per empoderar la dona dins del sector», puntualitza. Com la que es va organitzar el dia 15 a la Selva del Camp amb l'Ester i la Clàudia de ponents, entre altres.
La Clàudia es va animar a entrar a la Confraria perquè el seu sogre és pescador i alguns familiars de la seva parella estan dins d'aquest món. Ara ja ha quedat captivada i diu que té moltes ganes de continuar-hi. L'Ester tampoc pensa abandonar, diu que la seva fita és ampliar el terreny que té, produir més i fer-ho millor. «Tinc un projecte de vida», assenyala. I afegeix: «Hi ha dones, però n'hi ha d'haver més. Fins que la meitat no siguin dones serem poques».