Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger

Figueras (URV): «Les universitats i els territoris han de tenir més autonomia»

Entrevistem a la nova rectora de la Universitat Rovira i Virgili, Maria José Figueras, per veure com afronta aquest nou curs el seu equip de govern

Entrevista a Maria José Figueras, la rectora de la URV
Entrevista a Maria José Figueras, la rectora de la URV | Ismael Llanes

 

Fa dues setmanes que el curs universitari s'ha tornat a engegar. Pels estudiants de segon, tercer o quart és un curs més, pels treballadors també, però per l'equip de direcció de la institució és un any nou. I és que és el primer curs universitari que Maria José Figueras exerceix com a rectora, juntament amb el seu equip, d'ençà que fou escollida a les passades eleccions el mes de maig. Repassem amb ella els reptes d'aquest curs i els temes que estan pendents, per veure si algunes de les coses promeses durant la campanya ja s'han pogut tirar endavant.

Entrevista a la nova rectora de la URV

—És la primera dona rectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sent una responsabilitat especial per ser-ho?

—És una responsabilitat pel concepte de ser rectora, no pel concepte de ser dona. No ho associaria a una qüestió de sexe. Però, dir-te que el fet de ser una dona i ser de família de Tarragona ha generat una expectativa. Moltes de les persones que em trobo pel carrer em saluden. Ha generat una apreciació important, moltes dones se m'apropen felicitant-me i orgulloses perquè hi hagi una dona al càrrec.

—Quins són els principals reptes que afrontarà el seu equip aquest primer curs?

—El primer és generar una necessitat de conscienciació global de la situació amb la qual està la nostra universitat. Que tothom pugui percebre les necessitats que tenim de renovació de plantilles, però que siguin conscients de les limitacions pressupostàries amb les quals ens trobem. Tenim congelats els pressupostos fins al 2020 i les despeses corrents augmenten el seu cost i nosaltres les hem d'assumir amb el mateix pressupost.

—Això tindrà conseqüències sobre la incorporació de nou personal?

—Tenim un capítol 1, el que serveix per pagar el personal, que també està congelat i prorrogat. Tu pots negociar amb la Generalitat que et concedeixi una sèrie de places perquè s'han jubilat persones, però pressupostàriament els has d'absorbir amb el teu pressupost. Els diners que avalen les places no hi són en la majoria dels casos. Això és el més preocupant en aquest moment. Per això, vull una presa de consciència global.

—Altres objectius d'aquest curs?

—Per altra banda, la transparència amb la gestió. Només arribar vam penjar als campus implicats els planells de les obres (de la Facultat d'Educació), al CRAI del Campus Catalunya, amb el pressupost que hi ha i el que falta. Per poder acabar el que estava previst falten entre uns quatre i cinc millors d'euros. És una realitat que hem d'assumir.

La rectora en un moment de l'entrevista
La rectora en un moment de l'entrevista | Ismael Llanes

 

Volíem que els estudiants s'impliquessin més amb la gestió acadèmica i ja hi ha activitats que s'han posat en marxa, com revivar la figura dels delegats de curs, representants dels estudiants. I tirar endavant una política de rebaixar els costos del bar, estem acabant l'última negociació, la setmana que ve estarà acabada, perquè pugui ser un fet el tenir preus més competitius.

Tema clau pels universitaris: el preu del transport

—Durant la campanya vostè va dir que havia recollit les necessitats dels diversos col·lectius en tres llibretes. Conserva les llibretes? Ha pogut treballar en alguna cosa?

—Aquestes llibretes les conservo totes. A la llibreta anava escrivint al final el que era molt essencial. Alguns d'aquests ítems ja els hem anat posant en marxa, com ara el tema dels estudiants. Vam fer un procés per millorar la matrícula, l'última valoració ja indicava un increment d'un tres per cent, ara és un sis ja, gairebé un set. Una reorganització del suport de les beques internes dels estudiants, estem fent una reavaluació d'aquests aspectes. També el fet de que els campus tinguessin fonts d'aigua, ja està en marxa. Vam fer obres als lavabos de la planta baixa de la Facultat de Ciències de l'Educació que estan molt envellits.

—El que li criticaven durant la campanya és que vostè reivindicava temes que escapen una mica de les competències de la universitat, com ara la reducció del preu del transport pels estudiants. Ha pensat com aconseguirà això?

—Durant la campanya li vaig demanar al rector (Josep Anton Ferré) què passava amb el contracte renovat del preu del transport. Semblava intuir que la rebaixa del preu la pagàvem nosaltres. Doncs si, la reducció que tenen els estudiants, el 10%, l'estem pagant nosaltres. Si l'assumeix la Universitat i faig un conveni amb algú vol dir que alguna cosa falla, perquè si ho pago jo, ja ho puc pagar de forma directa a l'estudiant. És un tema que hem d'abordar, però si no tinc la complicitat dels serveis que fan aquesta gestió... Jo he de posar-li tota la pressió mediàtica perquè aquesta reducció sigui efectiva.

En una sessió del Corredor del Mediterrani vaig fer molt d'èmfasi amb la precària situació del transport. Hauríem de tenir llançadores Tarragona-Reus-Tortosa i totes aquestes àrees. He de mobilitzar gairebé uns 15 mil alumnes i tinc una situació de transport molt precària que reverteix en la seva butxaca. S'ha de fer una inversió molt important al territori amb la connectivitat. Tindré reunions i busco complicitats.

Obres pendents a la URV

—Comentava el tema de la Facultat d'Educació. Parlava d'aquest debat que ha obert per replantejar les obres del nou edifici. Què acabarà passant amb la Facultat d'Educació?

—La decisió la tindran els universitaris. Primer s'ha de conèixer la realitat. Nosaltres no tenim diners per tot el projecte, això és una realitat que hem penjat al CRAI del Campus Catalunya i a la Facultat d'Educació, perquè tothom ho vegi. Ho vam fer molt didàctic perquè es pogués veure fins on arribaven els diners. El risc que hi ha és que això no es pugui assolir. Aquesta discussió interna encara no l'hem tingut.

Maria José Figueras, rectora de la URV
Maria José Figueras, rectora de la URV | Ismael Llanes

 

—Quan es farà aquesta discussió?

—L'hem de fer durant aquest primer trimestre. Ara iniciaria la segona fase d'obres. Es va fer algun soterrani, l'estructura, i ara començaríem amb una primera planta i cobertes. Per tant, això ho hem de fer durant aquest primer trimestre i hem d'implicar tots els membres de la Facultat d'Educació i Psicologia.

—Però com es decidirà això finalment? Com es decidirà si tira endavant o no el projecte?

—Pretenem arribar a decisions per unanimitat si pot ser, però si no hi arribem per unanimitat, haurà de ser per una votació de tots els implicats, que haurem de fer en aquest primer trimestre.

—Què passarà amb la Facultat de Medicina? Es traslladarà?

—La previsió és que a la llarga acabi anant al Campus de Bellisens, però no és una Facultat que tingui una pressa especial per aquesta mobilització, no és una qüestió com la d'Educació, on hi ha infraestructures velles. No tenim pressa. Però tenim la intenció, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Reus, de canviar l'estabulari. Està previst que pugui anar a Bellisens. Però fer una gran inversió ara a la Facultat no tindria sentit, a la llarga hauria d'anar allà. Quan es faci aquesta obra de l'estabulari, es vol emmarcar dintre d'un ajut FEDER, que esperem que surti, amb el qual crear infraestructures de recerca al voltant d'aquest estabulari que poguessin nuclear la futura Facultat de Medicina.

El diàleg universitats i Generalitat

—Durant la campanya es van apuntar altres qüestions que també s'escapen una mica de la competència de la universitat. Com ara la millora de les condicions del professorat i la rebaixa de la matrícula i l'augment de beques per estudiants. Són temes clau que cal abordar amb la Generalitat?

—Hem d'anar a reclamar la renovació de la nostra plantilla, si, però és que encara que siguin temes clau els missatges que hem anat rebent a totes les inauguracions de curs, és que tenim el que tenim i no tindrem més. A la inauguració del curs del sistema general català que es va fer a Sant Pau la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ho va reclamar, jo ho vaig reclamar al meu acte d'inauguració, ho reclamarem, però el missatge que anem rebent és aquest.

—Treballen juntament amb la resta d'universitats per fer pressió en aquest sentit?

—Evidentment. Tenim l'associació d'universitats catalanes on ja ens hem posicionat insistentment en aquest àmbit. L'únic que han de fer és executar una decisió del Parlament: que en un període de tres anys es pugui augmentar el 10% del pressupost de les universitats i reduir un 10% la matriculació i progressivament arribar on estàvem fa 10 anys. No demanem que ens augmentin molt el pressupost, demanem que ens deixin com estàvem fa deu anys. I de moment, estem congelats fins al 2020.

La rectora en un moment de l'entrevista
La rectora en un moment de l'entrevista | Ismael Llanes

 

—Té confiança que ara que el doctor Francesc Xavier Grau és secretari d'universitats s'aconsegueixi alguna d'aquestes coses o que sigui beneficiós per la URV?

—El doctor Grau, que és molt equànime, no ens beneficiarà més a nosaltres que a la resta. Això si, ell és molt sensible amb el valor que tenen les universitats territorials. Ell tenia el projecte de la Regió del Coneixement, és molt conscient que les regions creixen d'acord amb aquestes nucleacions d'universitats potents. Això sí que d'alguna forma ens afavoreix. Ell serà un bon defensor d'aquest paper i rol que tenim. 

El futur de la URV

—Sobre el projecte Regió del Coneixement. Vostè va dir que li semblava un projecte molt interessant. És un projecte que replanteja les competències que té el territori per poder decidir sobre les seves polítiques desenvolupament i de creixement i això també és un treball que des d'aquí s'haurà d'anar fent. Un projecte que implica al territori treballar conjuntament i deixar les disputes territorials. Com ho veu?

—El doctor Grau és plenament conscient d'això, havia fet aquesta tasca amb totes les institucions locals per anar de la mà, havia superat aquestes situacions de contraposició dins del territori. Ell té previst fer un últim impuls abans de les eleccions, s'ha de fer abans perquè després pot haver-hi noves persones i això pot canviar. Ara és el moment d'aquesta iniciativa. Jo la veig molt positiva, igual que veig que les universitats han de tenir més autonomia, els territoris també han de tenir més autonomia. Ho veig extremadament positiu i el doctor Grau em va demanar seguir potenciant la Càtedra perquè ara s'ha de fer aquest últim impuls, i ell es va comprometre que la seguiria mantenint.

Si ara amb la situació que ell té no s'aconsegueix aquest projecte, difícilment tindrem una altra oportunitat millor que aquesta. Voldria animar a totes les persones que li van donar el seu suport a escala territorial que siguin conscients que és ara l'oportunitat d'aquest projecte i que no hi ha d'haver situacions de dubte i han de fer pinya tots plegats, perquè és ara o difícilment el projecte tirarà endavant.

Imatge de la rectora durant l'entrevista
Imatge de la rectora durant l'entrevista | Ismael Llanes

 

—Cap on ha de caminar la Universitat Rovira I Virgili?

—La URV ha de caminar cap a una optimització dels ensenyaments. Necessitem ensenyaments que s'estiguin adaptant al canvi social, a aquesta renovació tecnològica, més semipresencialitat a tot allò on puguem. Hem de fer associacions amb altres universitats catalanes per complementar-nos i fer sinergies per atreure més estudiants. Hem de treballar cap a noves dobles titulacions. I temes importants amb els quals ens trobem: una renovació de la plantilla i un impuls molt important a la recerca.