La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, al País Valencià, ha acollit aquest dilluns la reunió de les úniques set rectores de les universitats públiques de tot l'Estat, amb la voluntat de debatre i abordar els reptes d'aquestes institucions en matèria d'igualtat de gènere.
En la trobada, les rectores han apostat per crear una àrea de coneixement d’estudis de gènere i la implantació d’un grau específic; a més, d'incidir en la importància d'arribar als alumnes de primària i secundària per acabar amb els estereotips masculinitzats de la formació.
Una cimera que ha d'esdevenir el punt de partida d'un manifest més extens, la Declaració de Castelló; en el qual s'apuntarà a les línies bàsiques en les quals les universitats necessiten un pla de xoc per acabar amb la desigualtat: la formació, la recerca i la gestió.
Pla de xoc en la formació, la recerca i la gestió
D'aquesta manera, a escala formativa, les rectores defensen l'increment de la formació en matèria de gènere en els equips de govern, per aconseguir una major implicació i més aliances amb els homes que permetin dur a terme més mesures de conciliació i corresponsabilitat. Una corresponsabilitat, que també s'ha de veure reflectida en un esforç per la incorporació d'homes en graus feminitzats i de dones en els masculinitzats.
Pel que fa a la recerca, s'apunta a la necessitat d'implementar mesures de discriminació positiva en els plans propis de recerca, que la carrera investigadora contempli períodes de maternitat i cura de dependents, i que es faci un esforç per donar visibilitat al nom de les dones investigadores.
En l'àmbit de la gestió i el lideratge de les universitats, es proposa que les universitats elaborin pressupostos amb perspectiva de gènere, enfortint les estructures de les unitats d'igualtat, potenciant i normalitzant l'ús de llenguatge inclusiu, que es treballi perquè hi hagi equilibri i paritat en totes les composicions organitzatives de la universitat, que es fomenti la realització de programes de formació en lideratge entre les dones i que hi hagi una política de tolerància zero enfront de violències masclistes.
Només una de cada cinc dones és catedràtica o rectora
La mateixa trobada a la Universitat Jaume I ha estat una reivindicació de les assistents, ja que en cinquanta universitats públiques a l'Estat espanyol, només set dones es troben al capdavant del rectorat.
Així doncs, Eva Alcón, de la Universitat Jaume I; Pilar Aranda, de la Universitat de Granada; Margarita Arboix, de la Universitat Autònoma de Barcelona; M. Vicenta Mestre, de la Universitat de València; Nekane Baslluerka, de la Universitat del País Basc; María José Figueras, de la Universitat Rovira i Virgili, i Antonia Peña, de la Universitat de Huelva; han estat les capdavanteres d'una iniciativa que vol acabar amb el patriarcat a la universitat.
«Al curs 2017-2018, les dones suposaven el 55% de l’alumnat matriculat en graus, però a mesura que pugem esglaons en les categories professionals, la seva presència baixa, de manera que només el 21% dels catedràtics són dones, i tan sols 15 de les 84 universitats del sistema són dirigides per rectores. Això suposa que només una de cada cinc dones és catedràtica o rectora».
A la Universitat Rovira i Virgili, el pes d’homes i dones entre el professorat és del 50%, tot i que les dones catedràtiques són només el 27%, una xifra lleugerament superior al sistema espanyol. Les dones representen el 60% en els estudis de grau, el 53% en els estudis de màster i el 52% en el doctorat.