Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
El Govern obrirà la fossa de la Guerra Civil a Salomó

El Govern obrirà les fosses de la Guerra Civil a Salomó, Batea i Caseres

Així ho indica el Pla de fosses del Govern que permetrà obrir aquestes fosses comunes entre el maig i el setembre d'aquest any

El Govern obrirà la fossa de la Guerra Civil a Salomó
La fossa comuna de Salomó està situada al cementiri de la població i és una de les que el Govern obrirà | Google Maps
 

 

El Govern obrirà sis noves fosses de la Guerra Civil Espanyola.  Així ho indica el Pla de fosses del Govern que permetrà obrir aquestes fosses comunes entre el maig i el setembre d'aquest any. Les sis fosses que s'obriran estan situades arreu del territori català i són les següents: Alguaire, al Segrià; Batea, a la Terra Alta; Foradada, a la Noguera;  Salomó, al Tarragonès, i Caseres, a la Terra Alta, on n'hi ha dues. Les excavacions preveuen recuperar les víctimes que hi estan enterrades i identificar-les  amb l'encreuament de dades genètiques de possibles familiars vius.

Ja s'han fet les primeres intervencions

Al llarg d'aquesta setmana ja s'ha fet la primera actuació a la primera fossa, l'acció s'ha fet al cementiri d'Alguaire i hi han aparegut cinc cossos. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat els treballs aquest divendres, 31 de maig, i l'acompanyava Divina Salvia, la néta d'un regidor republicà del municipi que el franquisme va afusellar el 12 d'abril de 1938, que podria estar enterrat a la fossa. El Govern també té previst fer intervencions a altres fosses situades al Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, més concretament són la de Batea i la de Caseres a la Terra Alta i la de Salomó al Tarragonès. Finalment, també farà treballs a la fossa comuna que hi ha a Foradada, a la Noguera. 

Les fosses comunes que s'obriran a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona

Dues de les fosses comunes que s'obriran estan situades a la Terra Alta, la de Batea està situada al cementiri de Batea i, segons la Generalitat de Catalunya, hi ha enterratscossos dels dos bàndols i hi ha nou desapareguts. Està prevista entre els mesos de juny i juliol. S'excavarà una fossa localitzada arran de l'aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l'abril de 1938. 

L'altra fossa que s'obrirà i que també està situada a la Terra Alta és la de Caseres, que  es troba al cementiri  de la mateixa població. La intervenció està prevista entre els mesos de juny i juliol. S'excavaran dues fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans. Ambdues fosses van ser localitzades arran de l'estudi que la Universitat Rovira i Virgili va dur a terme l'any 2016 per encàrrec de la Generalitat de Catalunya. 

Finalment, l'última fossa que el Govern obrirà és la de Salomó, situada a la comarca del Tarragonès, una fossa que s'excavarà al setembre on hi ha enterrats soldats del bàndol republicà i que també està situada al cementiri  de la població. Salomó, igual que la resta de poblacions del Baix Gaià, va ser un escenari bèl·lic entre els dies 18 i 19 de gener de l'any 1939.  Els testimonis orals assenyalen que un carro va recollir els cadàvers dels soldats morts al municipi i que van inhumar-los a la fossa del cementiri de Salomó. Es tracta d’una fossa on almenys hi hauria dos soldats republicans enterrats, els familiars dels quals van sol·licitar-ne l'exhumació. Hi podrien haver fins a 20 individus enterrats.

Ja s'han obert 17 fosses i s'han recuperat 290 cossos

En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l'obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l'inici del Pla, només s'havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos. A banda de les sis excavacions, els treballs per aquest any també preveuen l'anàlisi antropològica i l'extracció d'ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta, on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l'Ebre.

El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d'identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament.