Que les xarxes socials han transformat les dinàmiques comunicatives de la societat, és evident. I que han obert espais horitzontals de diàleg on tothom pot dir la seva, també. De fet, les xarxes han permès quelcom fins ara complicat, i és que ciutadans de peu puguin tenir un nivell d'influència pública igual o superior al de polítics i periodistes. Un estudi de la URV analitza les interaccions a la xarxa social Twitter en relació a nou fets relacionats amb el procés català per analitzar qui són els influencers en aquesta qüestió, és a dir, els veritables generadors d'opinió pública.
L’estudi de la URV sobre Twitter i el procés català
Des del juliol i fins a l'octubre de 2017 van passar moltes coses a Catalunya. D'entre elles nou de significatives, cap de les quals va quedar al marge de la xarxa social Twitter, entre altres coses perquè aquesta eina no deixa de ser un reflex de la realitat. Nou successos emmarcats en el procés català i prop d'onze milions de tuits relacionats amb el tema. Aquesta és la base d'un estudi realitzat per l'expert en comunicació i enginyeria electrònica, Josep Maria Grau amb el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L'objectiu ha estat identificar la varietat de perfils que hi ha a la xarxa i les funcions que realitza cadascun d'ells, per poder identificar aquells veritables generadors d'opinió pública, és a dir, els influencers. Els influencers són aquells que reben més retuits. És a dir, aquells que el seu tuit és compartit més vegades per altres usuaris. «Un retuit és un acte de suport la majoria de vegades, per tant, entenem que els que reben més retuits són els perfils que entenem com a influencers i poden generar opinió pública», especifica Grau.
Doncs bé, el 50% del total de retuits generats durant aquests mesos sobre temes relacionats amb el procés català els concentren molt pocs perfils, en concret un 0,02 i un 0,163% del total i en canvi més d'un 85% dels perfils a Twitter que van parlar del tema no van rebre retuits. «Parlem, doncs, d'una elit 2.0 que canvia segons l'esdeveniment», explica Grau.
Comunitats independentistes vs. unionistes
Com en les millors cases a Twitter hi ha de tot, i de fet, és aquesta característica la que converteix la plataforma en una eina per exercir la llibertat d'expressió sense barreres. Independentistes i unionistes han utilitzat la xarxa per fer aflorar les seves opinions. «Es van donar més quantitat de retuits en les comunitats de perfil independentista», explica Grau. Tot i que els debats es donen de forma oberta entre uns i altres, sovint es generen comunitats dins de la mateixa plataforma que interactuen entre si, i com és normal, els independentistes se senten més a gust interactuant en comunitats independentistes i els unionistes a les seves. «Això és com dir que un aficionat del Barça mai comprarà el diari AS, cadascú està on se sent més còmode», explica Grau. En temes com el procés català la xarxa social també es polaritza.
El que han pogut observar amb aquest estudi és que el sector independentista és el que presenta una major divisió, és a dir, varietat i confrontació d'opinions que s'evidencien a Twitter. Segurament per la transversalitat del moviment que aglutina posicions d'esquerra a dreta. «En canvi els unionistes presenten una major compactació», explica aquest investigador. I afegeix: «Twitter permet l'activisme, és normal que la part més feble estigui més mobilitzada en aquest entorn».
Nou fets clau del procés català i el influencers del moment
Grau explica que van decidir fer l'anàlisi dels perfils a Twitter per entendre com s'estructuren les xarxes comunicatives en aquesta plataforma escollint el procés català com a tema central, per la rellevància política del moment. L'anàlisi s'ha fet sobre aquells missatges, retuits i mencions generades a partir de nou esdeveniments clau.
L'anunci de la Llei del Referèndum el juliol de 2017, l'aprovació d'aquesta, l'inic de la campanya per la votació, les detencions del 20 de setembre, els fets de l'1 d'octubre i els del 3 d'octubre. L'anunci de les eleccions el 26 de setembre, la declaració d'independència del dia 27 i finalment els fets ocorreguts el cap de setmana posterior a la declaració.
En cada un d'aquests episodis els influencers anaven variant, en alguns casos repetien, però el percentatge de persones amb influència a la xarxa sobre els altres era molt menor al total d'usuaris. Alguns influencers independentistes foren @gabrielrufian, @AquestFrederic, @HiginiaRoig, @emparmoliner, @Well086, @Candeliano, @cupnacional, @jordiborras.
I pel que fa a unionistes trobem perfils com @AntonioMaestre, @Albert_Rivera, @elmundoes, @CiudadanosCs, @marianorajoy, @interiorgob. I de caràcter indeterminat trobem comptes com @JuliaAssange, @Xuxipc o @patricialopezl.
Grau assegura que en molts moments persones amb perfils anònims aconseguien més retuits que el mateix president de la Generalitat d'aquell moment, Carles Puigdemont. Això mostra la influencia en la construcció d'opinió pública per part de persones que es troben fora de l'esfera pública convencional.
Twitter, el món 2.0 i els forats negres
Fins fa uns anys l'opinió pública solia estar clarament delimitada entre aquella que es transmetia a través del món offline i la que ho feia en el món digital. Avui dia, assegura Grau, això ha canviat. Una mostra evident és la forma amb la qual interactua amb els seus electors i ciutadans del seu país el president dels Estats Units, Donald Trump. Qui ja ens té acostumats als seus reveladors missatges polítics a través de Twitter o quan anuncia accions de govern a través d'aquesta xarxa.
«Twitter permet trencar l'estructura vertical i rígida de l'era pre-Internet o l'era Internet 1.0 i permet que perfils ciutadans tinguin veu pròpia», emfatitza Grau. Però com tot, també té una cara negativa. I es tracta d'allò que s'anomena 'fake news' (notícies falses) o 'trolls' (perfils que intenten molestar i trastornar una comunitat a Twitter). «És positiu que tothom tingui l'oportunitat de dir la seva, ara bé, seria important cuidar l'ètica 2.0 per evitar tot aquest soroll», analitza aquest investigador. «Abans d'enviar un missatge punyent a algú el que hauríem de fer és imaginar que tenim aquella persona al davant i així moderar les formes», recomana Grau.