Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
tgn

Els 209 tarragonins que van morir a la barbàrie nazi de Mauthausen

El camp de concentració austríac va ser una de les grans capitals del terror de Hitler entre els anys 1941 i 1945

tgn
El torrenc Esteve Cañellas, un dels més de 200 tarragonins que va morir al camp d'extermini de Mauthausen-Gusen | Anna F

 

Alcanar, el Vendrell, Tarragona. Roda de Berà, Reus, el Morell. La Torre de l'Espanyol, la Fatarella, Valls. Constantí, Falset, Torredembarra. I molts més: la llista és gairebé interminable. Són els pobles de les comarques de Tarragona que van perdre algun veí al camp de concentració de Mauthausen-Gusen (Àustria) entre els anys 1941-1945, en el marc de l'apogeu del terror nazi encapçalat per Adolf Hitler.

Després de dècades a l'ombra, el govern espanyol ha publicat aquest divendres, 9 d'agost, el treball d'un nombrós grup d'historiadors al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE): la llista completa amb noms, cognoms i procedència de les més de 5.000 víctimes espanyoles de la barbàrie de Mauthausen que s'han pogut demostrar i certificar. Els autors reconeixen que, degut a la dificultat extrema d'aquestes dades històriques,  la llista pot ser en aquests moments incomplerta i estan oberts  a possibles al·legacions per complementar-la.

[predef]tarragona-digital-84[/predef]

Tarragona, una de les províncies espanyoles amb més víctimes registrades de l'horror nazi de Mauthausen

D'entre la fredor de les dades numèriques, sobta l'elevat nombre de presoners tarragonins que van perdre la vida entre els murs austríacs. Més de 200, la sisena demarcació espanyola amb més víctimes per darrere de Barcelona, Madrid, Còrdova, Múrcia i Osca. 'Emparada' entre motius fonamentalment ideològics i religiosos, la cacera del nacional-socialisme alemany és una de les persecucions més importants de la història, no només la contemporània.

La publicació al BOE, que ha tingut un ressò majúscul i encara en tindrà més amb el pas del temps, respon a la voluntat de fomentar els espais de memòria històrica per part de l'administració central, especialment en tot allò que fa referència als tres grans règims totalitaris que van sacsejar l'Europa dels anys trenta: el nazisme, el feixisme i el franquisme.