Arriba el Nadal i amb ell un seguit de dinars i sopars en família i amics durant aquestes dates tan assenyalades. Taules plenes de gent i menjar típics i tradicionals que es relacionen amb aquests dies. Des de les diferents sopes amb galets fins a les postres més delicioses, passant per rostits per sucar-hi pa o marisc per llepar-se els dits. Tot i ser productes que, avui en dia, estan més habitualment a les nostres taules, sempre s’acaben relacionant de les menges de Nadal, les quals duren hores i hores petant la xerrada, jugant a jocs de taula o fent un bingo familiar.
Les sopes i els rostits, el més tradicional a les taules per Nadal
Un dels àpats més nadalencs a casa nostra per Nadal és la sopa. Tothom la fa de diversos tipus, però els dies abans les cases ja fan olor de brou, cuinant una bona olla sobreeixida de carn i verdures. Això sí, cada casa és un món diferent, ja que tothom la fa al seu gust.
Al nostre territori hi ha tres tipus de sopes que predominen per aquestes dates. La sopa amb brossa o bruta, la qual barreja la pasta o pa torrat, molles del pollastre i les mandonguilles amb el brou; la sopa plena o farcida, on bullen els galets farcits de pasta de pilota; i la sopa grossa i escorregut amb els galets grossos i darrere tot l'escorregut del brou: les carns i les verdures. Aquesta darrera és reconeguda més com a escudella i carn d'olla, però «a les comarques de la demarcació de Tarragona s'ha nomenat caldo i escorregut», explica la cuinera Mariona Quadrada.
Tots asseguts a la taula toca esperar el «plat fort» que acostuma a ser un tradicional rostit. Aquest, normalment, és de gall o pollastre i els talls rodons, però també s'utilitzen d'altres tipus de carns per realitzar-los, com l'ànec. Així doncs, aquests cuinats que es fan a foc lent perquè tot estigui ben barrejat, s'acostumen a acompanyar de fruites d'hivern, com són prunes seques, orellanes, panses, pinyons i poma. La cuina catalana té dos tipus de rostits ben típics, el d'ànec o pollastre amb prunes i pinyons.
Un altre dels productes més típics dels dies de Nadal són els canelons i més concretament el dia de Sant Esteve. Actualment, els fan de tota mena, però aquest menjar va arribar des d'Itàlia a finals del segle XXVIII. Avui en dia, se segueixen fent de forma tradicional amb un bon rostit per farcir els cilindres de pasta i després cobrir-los amb una beixamel per, finalment, gratinar-los al forn. Tradicionalment, aquests són els més típics, però també s'està innovant i se'n fan farcits d'espinacs, panses i pinyons o de ceps.
El marisc i el peix agafa protagonisme
Per les dates de Nadal és més típic menjar carns i sopes, però des dels anys seixanta, el peix i el marisc va agafar protagonisme a les llars. Un dels canvis que es feien, era la del rostit per una sarsuela de peix, amb el seu suquet. Ara, hi ha un producte del nostre territori que ha tingut molta acollida, la gamba roja de Tarragona. En algunes taules es posa com entrant abans del primer plat, però també s'està cuinant com a protagonista del segon plat, juntament amb altres tipus de marisc.
Tanmateix, segons explica la cuinera Mariona Quadrada «en els últims 30 anys hi ha hagut un canvi radical en la cuina». Ara es troba de tot a les taules i, sobretot, el canvi s'ha vist en els aperitius que es posen, des de canapès fins al millor marisc o pop.
Els reis de les postres de Nadal són els torrons
De xocolata, el de Xixona, d'ametlla o de crema cremada. Aquests poden ser els torrons més tradicionals, però cada cop s'està innovant molt i es fan de tota mena i gustos. Una cosa està ben clara, després de menjar tots els àpats, des de l'entrant fins al darrer plat, sempre hi ha un petit espai a l'estómac per menjar un bocinet de torró.
Per Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any o Reis és típic menjar-ne, encara que hi ha dates assenyalades que tenen altres tipus de postres. El dia de Reis, a més dels torrons, també és molt típic el Tortell de Reis, acompanyat del petit rei i la fava amagats en el seu farcit.
Una de les postres més nadalenques que hi ha és el Tronc de Nadal. Un pa de pessic enrotllat com si fos un braç de gitano farcit d'allò que més ens agradi, sigui de crema, sigui de trufa, i decorat com si fos un tronc d'un arbre per fora.
El Foradat de Nadal, un tret diferencial del Nadal a Reus
Per Nadal són molts els àpats que són tradicionals per aquesta època i s’han estès arreu del territori. D’altra banda, hi ha indrets que tenen un producte típic per dates assenyalades o, si més no, es consumeixen durant aquests dies. A Reus hi ha el ‘Foradat de Nadal’ i es tracta d’un tret diferencial de la gastronomia de la capital del Baix Camp i d’alguns municipis de la comarca.
«El ‘Foradat de Nadal’ és un pa adscrit a aquestes festes i consisteix en un pa en forma de tortell, rodó i amb un forat al mig», així l’ha descrit a TarragonDigital la cuinera Mariona Quadrada. Aquest producte està fet amb una pasta conformada per pa, però sovint amb barreja de farina negra. Tanmateix, la reusenca ha explicat que «la condimentació és particular, ja que es barreja amb dues espècies molt arrelades a la pastisseria popular: la matafaluga o anís verd i el coriandre».
Amb el pas del temps, els forns de pa reusencs han anat variant la recepta i tots ells el fan de forma diferent, com per exemple posar-hi sucre per endolcir-lo a la crosta, però la cuinera reusenca apunta que «en el tradicional, mai s’ha ensucrat». Antigament, aquest pa ocupava el lloc dels torrons o els acompanyava, «però avui en dia hi ha qui el vol acompanyar d'un tall de xixona», així com se serveix amb el rostit o amb les postres, però és «una delícia que no pot faltar a les taules ben parades el dia de Nadal», assegura Mariona Quadrada.